BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -
Els partits catalans del Parlament han coincidit en demanar a la Fiscalia que actuï com calgui i analitzi a fons la documentació que rebrà dels vuit mesos de compareixences de la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i gestió de les entitats financeres i vulneració de drets dels consumidors, que aquest dimarts ha aprovat les seves conclusions.
Ferran Falcó (CiU) ha assenyalat que la comissió d'investigació del Parlament "no jutja ni és competent per fer-ho, però ha d'ajudar la justícia fent-li arribar tota la informació", i que de les seves conclusions es desprèn que ni tot és culpa dels uns ni tot és culpa dels altres.
Ha destacat que la comissió ha estat útil perquè "ha donat visibilitat a les persones afectades per l'abús bancari, ha assegut al Parlament als màxims responsables de les caixes catalanes i ha acostat el Parlament a la societat".
Amb tot, ha lamentat que la comissió hagi estat tan llarga que abans de presentar les conclusions fins i tot han estat condemnats exdirectius de Caixa Penedès per adjudicar-se pensions milionàries, el que fa pensar si calien tantes compareixences.
INDICIS DE DELICTE
Pere Aragonès (ERC) ha considerat que en la documentació de les compareixences de la comissió hi ha indicis de delicte, per exemple, en possible ús d'informació privilegiada en Caixa Laietana per a la venda de preferents abans que es tanquessin els mercats.
Alícia Romero (PSC) ha confiat que es faci justícia, i ha lamentat les absències de la majoria de compareixents amb responsabilitats en el Govern espanyol: "Tot i que jurídicament no era obligatori, èticament sí que ho era".
José Antonio Coto (PP) ha recordat processos judicials ja en marxa i la recent sentència contra exdirectius de CaixaPenedès, "enriquint-se de manera desmesurada mentre acomiadaven treballadors", i ha confiat que hi hagi actuació política i de la justícia contra els abusos de la banca.
Josep Vendrell (ICV-EUiA) ha lamentat la "dació en pagament" dels exdirectius de Caixa Penedès, que evitaran la presó després d'haver acceptat tornar els diners, i ha defensat que el model de les caixes era viable, però ha desaparegut pels abusos dels equips directius i per la passivitat de les administracions en el seu paper de supervisió i control, seguida d'un procés de fusions fracassades; segons Vendrell, a l'àmbit financer no s'ha donat una solució proporcional al perjudici provocat.
Carlos Carrizosa (C's) ha incidit per la seva banda que hi havia politització interna i fort localisme en les caixes, que es traduïa en consells d'administració sense formació financera, "que deien sí a tot i van motivar que al final les caixes desapareixessin per la falta de control d'aquests organismes".
ESCASSA EFECTIVITAT
David Fernández (CUP) ha estat el més crític i ha reprotxat el baix efecte pràctic de les comissions d'investigació, a les quals veu "escassa viabilitat, poca operativitat i una efectivitat més aviat precària", mentre que segons la seva opinió els responsables de la desaparició de les caixes d'estalvis gaudeixen d'impunitat i en les seves compareixences han reduït tot el que ha passat a categoria d'anècdota, com fa la màfia, a més d'acumular silencis i indefinicions.
Ha criticat que el Parlament no hagi utilitzat tots els seus instruments legals per obligar a comparèixer els representants del Govern espanyol que no hi van acudir, i ha instat la Fiscalia a actuar abans que prescriguin els delictes, dels quals ha opinat que només ha mirat fins ara "la punta de l'iceberg" de retribucions o pensions desorbitades.
Ha defensat que cal una lectura judicial per a les 700.000 persones que a Espanya han viscut un 'corralito' dels seus estalvis amb les preferents i deute subordinat durant els últims anys, i ha reclamat que les administracions vetllin perquè les entitats financeres que han rebut ajudes públiques les tornin.
