El sobiranisme vol reeditar la seva majoria i el constitucionalisme vol deixar-lo enrere
BARCELONA, 4 des. (EUROPA PRESS) -
Els partits catalans començaran la mitjanit d'aquest dilluns la campanya de les eleccions del 21-D, que mesuraran la reacció dels catalans a l'article 155 de la Constitució, i la força de l'independentisme després de la declaració unilateral d'independència, davant els constitucionalistes, que volen acabar amb el procés.
Serà la campanya electoral més atípica des de la restauració de la democràcia: les eleccions les va convocar el Govern central en aplicació del 155 malgrat que la competència exclusiva és del president de la Generalitat; diversos candidats sobiranistes són a la presó o a Brussel·les, i es votarà en dia feiner, el dijous 21, i no en diumenge com és tradicional.
Les hores prèvies a l'inici oficial de la campanya passen amb la incògnita de si els candidats empresonats seran alliberats pel jutge del Tribunal Suprem (TS), cosa que decidirà aquest dilluns.
ERC, EL PDeCAT I LA CUP
ERC surt com a principal favorita segons les enquestes i, amb Oriol Junqueras al capdavant, té el repte de tornar a il·lusionar l'independentisme amb la seva proposta, un cop constatat que la via unilateral no va permetre materialitzar la independència i va desembocar en la suspensió de 40 anys d'autogovern.
El PDeCAT no participa com a tal en aquests comicis i ha cedit els seus drets electorals i alguns membres a la llista a JuntsxCat, una candidatura amb nombrosos independents liderada pel president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont, que ha demanat derrotar "el tripartit del 155", en al·lusió al PSC, el PP i Cs.
JuntsxCat i ERC surten amb una mateixa missió i projecte però els separa una cosa fonamental: els primers volen que Puigdemont sigui restituït com a president si guanya qualsevol força sobiranista; els segons asseguren que retornaran la legitimitat al president destituït, però no aclareixen com ho faran --sobretot, si volen investir al Parlament un candidat de la seva llista--.
La CUP parteix amb una candidatura liderada per Carles Riera i un altre cop molt renovada, atès que la majoria dels seus diputats no repeteixen a causa de les normes internes de la formació, i serà l'única candidatura sobiranista que apostarà per reprendre "la via unilateral" sense matisos cap a la independència, perquè consideren que és l'única manera d'assolir-la.
CS, EL PSC I EL PP
En el bloc dels partits no independentistes, la candidata Inés Arrimadas té el repte de situar Cs de nou com la força constitucionalista més votada, per convèncer després el PSC i el PP de rebre els seus vots per investir-la presidenta i acabar amb el procés independentista.
El PSC es presenta amb la mateixa ambició: després d'anys de caigudes electorals, és la primera vegada que les enquestes els auguren un creixement, que confien que valgui perquè Miquel Iceta pugui presidir la Generalitat i aplicar la seva agenda: millorar el finançament i impulsar la reforma constitucional.
El PP mirarà de, per segona vegada amb Xavier García Albiol al capdavant, millorar la seva posició al Parlament, on actualment és la penúltima força política amb 11 escons, per convertir-se així en decisiu en impulsar un Govern constitucionalista, i són molts els líders estatals que s'han bolcat en la precampanya.
ELS 'COMUNS'
Els 'comuns', amb Xavier Domènech de candidat, volen rendibilitzar el fet de ser l'únic partit que no forma part de cap dels dos blocs: repudien tant el 155 com la independència unilateral, i per aconseguir-ho comptaran amb la col·laboració de l'alcaldessa Ada Colau, que en les eleccions del 2015 no va participar en cap míting de SíQueEsPot.
La campanya catalana tornarà a centrar l'atenció de la resta de l'Estat i s'espera la presència de nombrosos líders, com el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy; el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el de Podem, Pablo Iglesias, i el de Cs, Albert Rivera, entre d'altres.
PARLAMENT FRAGMENTAT
Tots els sondeigs auguren que cap partit obtindrà els 68 diputats que donen la majoria absoluta, per la qual cosa, després del 21 de desembre, probablement es negociarà a múltiples bandes per aconseguir formar un Executiu amb una majoria relativament estable que els doni suport al Parlament.
La llei catalana de la Presidència de la Generalitat fixa terminis que donen uns tres mesos per investir un president, per la qual cosa els partits tindran aproximadament fins a l'abril per trobar un candidat que aconsegueixi els suports; si no ho aconsegueixen, haurien de repetir-se els comicis, cosa que ja va estar a punt de passar en les últimes eleccions catalanes, del 2015.
En aquells comicis, Junts pel Sí va obtenir un total de 62 escons, Cs 25, el PSC 16, Catalunya Sí que és Pot 11, el PP 11 més i la CUP 10 diputats.
