Balears, Canàries i Múrcia suspenen i Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, C. Valenciana i Madrid no superen la nota mitjana
MADRID, 31 març (EUROPA PRESS) -
Els parlaments de Cantàbria i Navarra i el Senat són, per aquest ordre, les cambres legislatives més transparents d'Espanya, segons el primer Índex de Transparència dels Parlaments (IPAR), que mostra que l'àmbit en el qual es registra la pitjor puntuació és la transparència econòmica financera, amb una mitjana de suspens.
Transparència Internacional-Espanya, l'organització que ha elaborat l'estudi, ha conclòs que 16 de les 19 cambres analitzades han superat els 50 punts sobre 100 i que hi ha tres que no passen l'aprovat --els parlaments de les Balears, Canàries i Múrcia.
Durant la presentació de l'informe, el president de Transparència Internacional-Espanya, el catedràtic Jesús Lizcano, ha destacat l'actitud de "col·laboració" que han mostrat en general les cambres legislatives amb l'organització i l'"important increment" de la seva transparència al llarg del període d'avaluació, ja que partien d'un "escàs nivell informatiu". La puntuació mitjana inicial (al desembre del 2013) va ser de només 25,6 sobre 100, i la definitiva (al febrer de 2014) va arribar als 64,1 punts.
Això evidencia un interès per ampliar la informació que fan pública els parlaments a les seves pàgines web, segons han explicat els autors de l'estudi, que només han avaluat si la informació requerida està disponible, però no la qualitat d'aquesta informació ni de la gestió de les institucions.
A més, els resultats són clarament més alts que els que es van arribar a les primeres edicions de l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (52,1), l'Índex de Transparència en la Gestió de l'Aigua (51,2) i l'Índex de Transparència de les Diputacions (48,6). Només en l'Índex de Transparència de les Comunitats Autònomes es va registrar una puntuació mitjana superior (71,5).
L'advocat Antonio Garrigues Walker, patró vitalici de la Fundació Ortega y Gasset-Marañón, ha aclarit que no han detectat una "voluntat d'ocultació" a cap parlament. A més, s'ha mostrat convençut que les puntuacions aniran millorant les pròximes edicions de l'informe perquè a altres institucions ha estat així i perquè a les Corts també són conscients que "a Espanya hi ha un desig de transparència".
