BRUSSEL·LES 18 jul. (EUROPA PRESS) -
Els governs europeus han frenat novament aquest divendres la petició espanyola perquè el català, el basc i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials de la Unió Europea pels dubtes legals i financeres sense resoldre sobre l'impacte que tindria en el conjunt del bloc, tot i que Espanya sosté que ja ha respost a "tots els dubtes" dels socis.
Així ha quedat palès en el debat d'una mica menys d'una hora que els ministres han dedicat a la qüestió durant el Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les, en què l'oficialitat de les llengües cooficials ha xocat per setena vegada des que Espanya ho va posar sobre la taula el 2023 amb el rebuig de prop d'una desena de països i les reserves dels serveis legals del Consell.
El debat ha estat tens en alguns moments, segons han descrit fonts europees a Europa Press, per l'opinió de països com Alemanya que la reforma en els termes en què es planteja no és compatible amb els tractats, tal com també sostenen els serveis legals del Consell.
Tot i que Espanya va suggerir que també pretenia sotmetre la qüestió a votació aquest divendres, la presidència de torn de la UE, que aquest semestre exerceix Dinamarca, va avisar que no ho contemplava, atès que persisteixen els dubtes per a un assumpte que requereix unanimitat.
