Els països del sud prenen posicions davant la negociació dels propers pressupostos, els primers sense el Regne Unit

Rajoy a la Cimera dels Països del Sud d'Europa
PRESIDENCIA DEL GOBIERNO
Publicat 14/1/2018 12:55:54CET

   Espanya vol finançament per la política migratòria i que l'atur, especialment el juvenil, sigui un criteri per rebre fons

   MADRID/BRUSSEL·LES, 14 Gen. (EUROPA PRESS) -

   Els països del sud de la UE han començat a fixar posicions de cara a la negociació del proper marc financer plurinual de la UE, que s'aplicarà el 2021-2027 però que començarà a discutir-se aquest any, tenint en compte a més que serà el primer pressupost en què no hi participarà el Regne Unit, que és contribuent net a les arques europees.

   Cofinançament de les polítiques migratòries, fons per l'Europa de la Defensa i recursos per posar en pràctica el pilar de drets socials de la UE són algunes de les prioritats que els països del sud van posar per escrit aquesta setmana a Roma, en la quarta cimera que ha reunit els caps d'Estat o Govern de França, Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Xipre i Malta.

   Els Vint-i-set celebraran un Consell Europeu informal el 23 de febrer, per començar a discutir les seves prioritats pressupostàries. Els països del sud buscaran la "cogestió i cofinançament de la política migratòria a les fronteres europees", en les quals tant Rajoy com Gentiloni van insistir públicament, però també una estratègia de defensa comuna "plenament implementada" i basada en el "finançament conjunt, ambicions compartides i una estratègia comuna".

   Abans del Consell Europeu de desembre, el secretari d'Estat d'Assumptes Europeus, Jorge Toledo, ja va avançar que el Govern espanyol vol "un instrument financer potent i flexible per poder respondre al repte migratori i de refugiats". En matèria de Defensa, de moment hi ha una proposta de la Comissió de 500 milions anuals per al Fons Europeu de Defensa, i la resta haurà de ser negociat.

   Els set països del sud també volen capacitats de seguretat interior i exterior millorades i un pla d'inversió permanent, concentrat en la innovació i que impacti en els Estats membres, especialment per completar el mercat únic, en particular la unió per la innovació, la unió digital, la unió energètica i la unió dels mercats de capitals. En aquest context, han obert la porta a una "política coordinada d'impostos empresarials", en línia amb estàndards internacionals, segons el text de la declaració de Roma.

   En tercer lloc, aposten per reforçar la mobilitat dels joves i una política europea d'educació i cultura més ambiciosa, amb instruments com el programa Erasmus, la targeta d'estudiant europea, universitats europees, reconeixement mutu de titulacions i aprenentatge al llarg de la vida. Encara que no ho desenvolupen, també parlen de "reforçar la ciutadania europea" i la "integració".

   Els set governants, que han acordat tornar a reunir-se al març, també volen apostar per la posada en marxa del pilar europeu de drets socials proclamat en la recent cimera de Gotemburg.

   En aquest àmbit, el Govern espanyol defensarà que s'ampliï el fons europeu de garantia juvenil "del que Espanya és el primer beneficiari", segons va avançar Toledo al desembre davant la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea.

   També va apuntar que el Govern vol negociar, com a novetat, que el criteri de l'atur i especialment el d'atur juvenil, sigui important a l'hora d'assignar fons, tant de la política agrícola comuna com de cohesió.

BRUSSEL·LES AVISA: HI HAURÀ RETALLADES

   Tot això en un escenari en què el comissari de Pressupostos, Günther Oettinger, ha advertit que en el proper marc plurianual hi haurà retallades de despeses i exigència de més ingressos, per compensar la pèrdua d'entre 12.000 i 14.000 milions d'euros anuals en ingressos per la sortida del Regne Unit.

   De fet, tots els programes es veuran afectats per retallades pressupostàries excepte el programa Erasmus+ i el programa Horitzó 2020, el pla de la UE per a la investigació i el desenvolupament. S'estima que la Política Agrària Comuna (PAC) i la política de cohesió patiran retallades d'entre el 6 i el 8 per cent --el Govern espanyol preferiria que tinguessin almenys els mateixos recursos que fins ara--.

   Els governants del sud volen centrar-se en polítiques que els ciutadans considerin prioritàries, així que volen apostar pel bon funcionament del mercat interior i la cohesió econòmica, social i territorial. I aposten per un "nou enfocament" del que criden "béns públics europeus" (un terme per referir-se a l'educació, la sanitat i el medi ambient, però també la pau i la seguretat) que han de ser proveïts pel marc financer plurianual.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.