Reclamen un nou Pla Hidrològic Nacional
EL PERTÚS (FRANÇA), 3 juny (EUROPA PRESS) -
Les organitzacions agrícoles convocants de la jornada de protestes d'aquest dilluns a vuit punts de la frontera entre Espanya i França --cinc dels quals a Catalunya--, integrades a la Unió d'Associacions del Sector Primari Independents (Unaspi), han consensuat les seves exigències en un manifest adreçat al Govern central i a la Comissió Europea.
Aquest dilluns cap a les 12 hores del migdia interrompen el tràfic a Catalunya a Bossòst, la Seu d'Urgell (Lleida), Puigcerdà, el coll d'Ares i la Jonquera (Girona), que s'afegeixen als talls als passos fronterers d'Irun (Guipúscoa), Somport i Portalet (Osca).
En els talls a Catalunya, preveuen allargar la protesta fins dimarts a les 24 hores i fer assemblees aquest dilluns a la tarda, en una jornada que han descrit com "històrica".
Els pagesos han reclamat al Govern central que impulsi "negociacions integrals" amb el sector sobre tota la legislació que l'afecti: han tornat a insistir en la necessitat d'eliminar els impostos relatius al consum energètic, renovar les cambres agràries, millorar les pòlisses i millorar el finançament amb el qual compta el sector.
També han fet referència a algunes de les reivindicacions històriques dels productors, com promocionar el seu accés al mercat --amb polítiques que redueixin les barreres comercials--, la promoció del relleu generacional, l'impuls de la innovació i la millora d'infraestructures.
SEQUERA
Els pagesos han exigit l'"adaptació consensuada" del Pla Hidrològic Nacional a la situació de sequera, amb l'elaboració d'un nou document: en aquesta línia, han reclamat la renovació de les instal·lacions, la realització d'obres d'emergència i garantir el sistema de regadiu.
I han apostat per un "canvi en l'enfocament de gestió de la fauna" i fixar límits de capacitat de càrrega a les poblacions d'espècies protegides.
EUROPA
Els agricultors han tornat a exigir a les autoritats europees, a les portes dels comicis d'aquesta setmana, "garantir una competència justa i equitativa en el mercat" europeu mitjançant aranzels i impostos a les importacions, a més d'imposar criteris de petjada de carboni.
També han reclamat que els productes de tercers països estiguin sotmesos a "regulacions més estrictes" en matèria de seguretat alimentària i estàndards de qualitat, i impulsar l'etiquetatge clar dels europeus i campanyes per promocionar-los.
En aquesta línia, els pagesos s'han mostrat partidaris de la derogació d'acords extracomunitaris, entre els quals han enumerat Mercosur "i tots aquells acords que perjudiquin el mercat agrícola i ramader espanyol" amb --textualment-- competència deslleial.
I han tornat a insistir que la política agrària comuna (PAC) ha d'estar "centrada en el pagès" perquè els fons no vagin a multinacionals o a latifundistes, i en el perjudici que els suposen alguns tràmits burocràtics.
Els pagesos han exigit la "prohibició de l'acaparament de terres per part dels fons d'inversió", adaptar la normativa a la realitat de muntanya i modificar la legislació de benestar animal per --textualment-- protegir-ne el tracte ètic sense perjudicar la viabilitat del sector.
Quant a la producció, han proposat eliminar la figura del veterinari d'explotació i permetre l'ús de fertilitzants orgànics "d'acord amb les necessitats dels cultius".
