Van infiltrar un agent a què els detinguts, que volien posar a algú el "vestit taronja", van preguntar si estaria "disposat a matar"
MADRID, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra van detenir els presumptes integrants de la cèl·lula gihadista desarticulada a Terrassa (Barcelona) l'abril de 2015, en la denominada 'operació Caront', pel risc imminent que cometessin un atemptat, ja que des de feia uns mesos parlaven de llocs i persones concretes contra les quals actuar.
Així ho ha explicat aquest dijous l'instructor policial del cas durant el judici que s'està celebrant en l'Audiència Nacional contra els deu acusats per integració en l'organització terrorista 'Fraternitat Islàmica. Grup per a la predicació de la Gihad' i pels quals la Fiscalia demana condemnes d'entre set i 19 anys de presó.
Segons ha explicat l'agent, els Mossos venien investigant el grup de l'"entorn de la mesquita" de Terrassa des de 2014 i en un primer moment l'activitat de la cèl·lula estava més relacionada amb l'adoctrinament de joves perquè, entre d'altres, viatgessin a l'Iraq o Síria i unir-se al grup terrorista Estat Islàmic.
Així, ha relatat que l'estiu de 2014 els investigadors van alertar el jutge d'instrucció d'un possible trasllat a països en conflicte i que un dels integrants de la cèl·lula ja hi havia viatjat i estava combatent, tal com ell mateix va explicar a la seva dona i un dels acusats en una trucada telefònica.
Per això, ha remarcat que els Mossos van sol·licitar l'activació d'un agent que s'infiltrés a la cèl·lula, que va ser acceptat. Segons el relat ofert durant el judici, l'agent encobert va ser acceptat immediatament pel grup i en les primeres converses que va tenir amb ells ja va sortir a relluir l'activitat de l'Estat Islàmic.
"La funció de l'agent era passar testimoniatge de les converses que tenien els investigats", ha explicat el mosso a preguntes de la fiscal Dolores Delgado, a qui ha informat que "quinzenalment s'elaborava un acta" amb les dades que disposava i s'enviava al seu torn al jutge instructor. També es va encarregar de gravar les converses entre els acusats, que després es transcrivien.
"SEGUR" DINS DEL GRUP
Segons l'agent, el mosso encobert no va témer mai per la seva seguretat, sinó que "estava molt tranquil dins del grup, molt segur", per la qual cosa els investigadors no es van plantejar prendre mesures extraordinàries.
"Des del primer dia ja estaven intentant adoctrinar l'agent com a persona nova al grup. Això ens va xocar perquè tan ràpid és molt difícil. En comparativa amb altres casos, la integració de l'agent va ser molt ràpida", ha afegit.
El mosso ha indicat que en la reunió que la cèl·lula va mantenir en la perruqueria en la qual treballava un d'ells, Antonio Sáez 'Aali', el 13 de setembre de 2014 ja es va parlar d'atacar una sinagoga o de segrestar una persona, en concret a la "directora d'una sucursal de banc", per demanar un rescat i així finançar-se.
En concret, l'agent ha dit que va ser Sáez el que va exposar el seu pla a la resta d'assistents a la reunió --entre els quals ha identificat a tots els acusats més un menor que ja va ser condemnat per aquests fets-- i va assegurar que tenia perfectament identificada a la possible víctima del segrest. "La voluntat estava i els faltava concretar", ha subratllat.
En tot cas, ha explicat que l'activitat de la cèl·lula es va paralitzar a la tardor quan va arribar a les seves oïdes que estaven sent investigats. Poc després, al desembre, va ser quan tres dels acusats --Taofiq Mouhouch, Kayke Luan Ribeiro 'Hakim' i Mohamed el Gharbi-- van viatjar amb cotxe per Europa en direcció a Turquia per presumptament passar a Síria a combatre en les files de l'Estat Islàmic.
Des d'Espanya es van emetre ordres europees de detenció i va ser així com es va aconseguir detenir els tres a la frontera entre Bulgària i Turquia, després de la qual cosa els Mossos van sol·licitar l'entrada i registre dels habitatges dels investigats, ja que els arrests podien portar als altres a destruir proves, segons l'agent.
"POSAR A ALGÚ EL VESTIT TARONJA"
Va ser ja al gener de 2015 quan, segons el relat de l'agent, els integrants de la cèl·lula van començar a parlar cercar objectius concrets per a un atemptat, cercant possibles localitzacions.
A més, a principis d'abril, Antonio Sáez va preguntar a l'agent infiltrat i al menor "si estarien disposats a matar algú" i els va explicar que volia "posar a algú el vestit taronja" que apareix als vídeos dels segrestats per l'Estat Islàmic, degollar-lo i pujar les imatges a Internet.
"Creia que un atemptat així tindria més interès mediàtic i compliria els seus objectius, que era sembrar el terror. Això va ser el 2 d'abril", ha explicat, així que per "garantir la seguretat" els investigadors van parlar amb el fiscal i el jutge per procedir a les detencions i "no arriscar més".
Els Mossos situen Antonio Sáez com un dels líders de la cèl·lula gihadista, ja que van trobar el registre del seu domicili una llibreta amb el "cos ideològic de com muntar una organització terrorista", que es basava al seu torn en altres organitzacions. En les seves anotacions, que l'acusat també va lliurar a altres membres del grup, també figurava el nom de la cèl·lula.
Durant el judici ha sortit a relluir el nom de Diego Fredes, de qui els investigadors van tenir constància per Antonio Sáez, qui deia als altres membres del grup que aquesta persona podia facilitar-los el material per atemptar en una sinagoga.
Fredes era una persona en aquells dies vinculada a l'extrema dreta, però l'agent ha remarcat que "no es va arribar a concretar la seva vinculació" amb la cèl·lula, ja que més enllà que fos nomenat en una ocasió "no se li va veure participar en les reunions habituals del grup".
