Els juristes tenen previst reunir-se per iniciativa pròpia per abordar l'assumpte
BARCELONA, 9 gen. (EUROPA PRESS) -
Els lletrats del Parlament han tornat aquesta setmana al focus de la política catalana per la polèmica sobre si el candidat de JuntsxCat a la Presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, put o no pot ser investit de nou en el càrrec malgrat resideixi a Bèlgica.
El debat ho va obrir aquest dilluns ERC, quan el seu diputat electe Roger Torrent va deixar en mà dels lletrats de la Cambra que es pronunciessin sobre les qüestions "tècnico-jurídiques" que suscita la possible investidura a distància de Puigdemont.
Aquest dimarts el PP català també ha abordat el tema per deixar clar que s'oposen a aquesta investidura a distància, però el seu secretari general, Santi Rodríguez, s'ha mostrat disposat a "escoltar" l'opinió dels juristes del Parlament i ha plantejat que en facin un informe.
Per la seva banda, els lletrats del Parlament tenen previst abordar pròximament si han de pronunciar-se sobre la polèmica que embolica la hipotètica investidura telemàtica d'Puigdemont, han explicat a Europa Press fonts parlamentàries.
Les mateixes fonts expliquen que s'han expressat "dubtes públics i privadament" sobre com es pot investir Puigdemont donades les circumstàncies actuals --resideix a Bèlgica--, per la qual cosa els lletrats s'han plantejat aquesta opció.
Està previst que pròximament es reuneixi la Junta de Lletrats de la Cambra i allà es fixarà la posició sobre si s'ha de pronunciar sobre aquest assumpte.
Si els lletrats decidissin no fer cap informe sobre el tema existiria una segona possibilitat i és que després que es constitueixi el Parlament el proper dia 17 de gener, algun dels grups de la Cambra sol·liciti aquest informe.
Aquesta iniciativa hauria de tramitar-se a través de la nova Mesa del Parlament i ara mateix estan a l'aire quins seran les majories en aquest òrgan, que en la passada legislatura va controlar JxSí en tenir quatre dels set membres que la componen.
El bloc independentista té els suficients diputats, 70, per tornar a controlar la Taula, però 8 d'ells és una incògnita si podran assistir al ple de constitució per estar a la presó o a Bèlgica, per la qual cosa ara mateix no es poden garantir el control de l'òrgan.
EL FOCUS SOBRE ELS LLETRATS
Així, amb aquesta qüestió candent damunt de la taula dels partits sobiranistes, el focus tornarà a estar centrat sobre els lletrats de la Cambra, després que en la passada legislatura ja tinguessin un paper destacat a l'hora de pronunciar-se sobre qüestions polèmiques.
Per exemple el 27 d'octubre, dia en què es va proclamar la República, els lletrats van fer públic un informe en el qual advertien que la votació no es podia celebrar perquè era inconstitucional --van afirmar que ni tan sols s'hauria d'haver tramitat la iniciativa--, però JxSí i la CUP van fer-ne cas omís.
