Els pasos del nord retallen les transferncies a 390.000 milions i reforcen el control dels ajuts
BRUSSELLES, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han assolit aquest dimarts un acord histric per crear un fons de recuperació de 750.000 milions per rellanar les economies del bloc comunitari, especialment les dels pasos més afectats per la pandmia de coronavirus, com Espanya i Itlia.
Aquest pla de reconstrucció, que estar finanat per una emissió sense precedents de deute conjunt de la Comissió Europea i tindr una durada de tres anys, se sumar a un pressupost comunitari del 2021 al 2027 d'1,074 bilions d'euros.
"Acord!", ha anunciat a través de les xarxes socials el president del Consell Europeu, Charles Michel, tocades les 5.30 hores. "Dia histric per a Europa", també ha expressat a Twitter el president de Frana, Emmanuel Macron.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha destacat que l'acord és "un senyal sobre la capacitat d'actuar" de la UE. "Europa té la valentia i la imaginació de pensar en gran", ha emfatitzat.
"L'esfor ha estat extenuant per el resultat és reeixit, ha pagat la pena. Europa fa un pas de gegant", ha destacat en una conferncia de premsa el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
Per desencallar l'acord han calgut quatre dies de negociacions i un grapat de cessions als pasos del nord (Pasos Baixos, Dinamarca, Sucia, ustria i Finlndia), els socis que han reclamat un pla menys ambiciós amb fermesa.
ENFRONTAMENT NORD-SUD
L'autoanomenat 'grup dels frugals' ha apostat per un fons de menys quantia amb una contundncia que fins i tot ha irritat l'eix franc-alemany d'Angela Merkel i Macron i els socis del sud, com Itlia, Espanya, Portugal i Grcia.
El pols ha estat evident entre els primers ministres dels Pasos Baixos i ustria, Mark Rutte i Sebastian Kurz, i els primers ministres d'Itlia i Portugal, Giuseppe Conte i António Costa. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en canvi, ha optat per un perfil més discret i diplomtic, segons ha explicat La Moncloa.
En una conferncia de premsa, Macron ha reconegut que ha estat una negociació "marcada per les dificultats" derivades de les "diferents concepcions" d'Europa entre els socis comunitaris, per ha subratllat que l'acord definitiu és "proporcionat" i "necessari" per aconseguir "el més important", que és tirar endavant el fons de reconstrucció.
Merkel, en la mateixa línia, ha assenyalat que un "grup de pasos" no estava "entusiasmat amb la idea inicial del pla de recuperació i els debats "no han estat fcils". "Veníem de diferents punts de partida, per el que compta al final és que hem arribat a un acord", ha destacat l'alemanya en una compareixena conjunta amb el seu homleg francs.
MENYS SUBSIDIS I MÉS CONTROL DELS AJUTS
Malgrat l'empenta, els pasos del nord no han aconseguit reduir la quantia total del fons, que preserva els 750.000 milions inicials, per a canvi han obligat la resta de socis a retallar la part que es distribuir en forma de subvencions a fons perdut, una altra de les seves principals reivindicacions.
Finalment, les transferncies es quedaran en 390.000 milions d'euros, 110.000 milions menys que les que recollia la primera proposta. La resta del fons, 360.000 milions d'euros, arribar als estats membres en forma de préstecs que hauran de retornar.
Una altra victria dels pasos del nord és l'augment dels 'xecs' de descompte dels quals es beneficien els grans contribuents al pressupost de la UE. En concret, Pasos Baixos, Dinamarca, Sucia, ustria i Alemanya reduiran les seves aportacions durant tot el període en 53.000 milions que hauran de completar la resta d'estats membres.
Els Pasos Baixos també ha aconseguit introduir una supervisió més estricta dels ajuts, per no tindr una capacitat real de veto si considera que les reformes que ha plantejat un país concret per rebre els fons no són adequades.
L'acord final estableix que els plans nacionals de reformes s'aprovaran amb majoria qualificada entre els Vint-i-set i els desemborsaments posteriors dependran d'un conjunt d'objectius preestablerts que la Comissió Europea avaluar si s'han complert, tot i que excepcionalment un o més socis podran demanar que es debati.
"Teníem una línia vermella: No hauríem consentit mai que cap país tingués el dret de veto o d'intromissió sobre els plans nacionals", ha dit sobre aquesta qüestió el primer ministre itali, Giuseppe Conte, per qui hauria estat "inacceptable" acceptar que un estat membre pogués "envair" les competncies de la Comissió Europea.
