Publicat 21/7/2020 9:33:43 +02:00CET

Els líders europeus pacten un fons de recuperació de 750.000 milions finançat amb deute conjunt

El president del Consell Europeu, Charles Michel; el president d'Espanya, Pedro Sánchez; el president francès, Emmanuel Macron; i la cancellera alemanya, Angela Merkel.
DARIO PIGNATELLI/EUROPEAN UNION

Els països del nord retallen les transferències a 390.000 milions i reforcen el control dels ajuts

BRUSSEL·LES, 21 jul. (EUROPA PRESS) -

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han assolit aquest dimarts un acord històric per crear un fons de recuperació de 750.000 milions per rellançar les economies del bloc comunitari, especialment les dels països més afectats per la pandèmia de coronavirus, com Espanya i Itàlia.

Aquest pla de reconstrucció, que estarà finançat per una emissió sense precedents de deute conjunt de la Comissió Europea i tindrà una durada de tres anys, se sumarà a un pressupost comunitari del 2021 al 2027 d'1,074 bilions d'euros.

"Acord!", ha anunciat a través de les xarxes socials el president del Consell Europeu, Charles Michel, tocades les 5.30 hores. "Dia històric per a Europa", també ha expressat a Twitter el president de França, Emmanuel Macron.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha destacat que l'acord és "un senyal sobre la capacitat d'actuar" de la UE. "Europa té la valentia i la imaginació de pensar en gran", ha emfatitzat.

"L'esforç ha estat extenuant però el resultat és reeixit, ha pagat la pena. Europa fa un pas de gegant", ha destacat en una conferència de premsa el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Per desencallar l'acord han calgut quatre dies de negociacions i un grapat de cessions als països del nord (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria i Finlàndia), els socis que han reclamat un pla menys ambiciós amb fermesa.

ENFRONTAMENT NORD-SUD

L'autoanomenat 'grup dels frugals' ha apostat per un fons de menys quantia amb una contundència que fins i tot ha irritat l'eix franc-alemany d'Angela Merkel i Macron i els socis del sud, com Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia.

El pols ha estat evident entre els primers ministres dels Països Baixos i Àustria, Mark Rutte i Sebastian Kurz, i els primers ministres d'Itàlia i Portugal, Giuseppe Conte i António Costa. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en canvi, ha optat per un perfil més discret i diplomàtic, segons ha explicat La Moncloa.

En una conferència de premsa, Macron ha reconegut que ha estat una negociació "marcada per les dificultats" derivades de les "diferents concepcions" d'Europa entre els socis comunitaris, però ha subratllat que l'acord definitiu és "proporcionat" i "necessari" per aconseguir "el més important", que és tirar endavant el fons de reconstrucció.

Merkel, en la mateixa línia, ha assenyalat que un "grup de països" no estava "entusiasmat amb la idea inicial del pla de recuperació i els debats "no han estat fàcils". "Veníem de diferents punts de partida, però el que compta al final és que hem arribat a un acord", ha destacat l'alemanya en una compareixença conjunta amb el seu homòleg francès.

MENYS SUBSIDIS I MÉS CONTROL DELS AJUTS

Malgrat l'empenta, els països del nord no han aconseguit reduir la quantia total del fons, que preserva els 750.000 milions inicials, però a canvi han obligat la resta de socis a retallar la part que es distribuirà en forma de subvencions a fons perdut, una altra de les seves principals reivindicacions.

Finalment, les transferències es quedaran en 390.000 milions d'euros, 110.000 milions menys que les que recollia la primera proposta. La resta del fons, 360.000 milions d'euros, arribarà als estats membres en forma de préstecs que hauran de retornar.

Una altra victòria dels països del nord és l'augment dels 'xecs' de descompte dels quals es beneficien els grans contribuents al pressupost de la UE. En concret, Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria i Alemanya reduiran les seves aportacions durant tot el període en 53.000 milions que hauran de completar la resta d'estats membres.

Els Països Baixos també ha aconseguit introduir una supervisió més estricta dels ajuts, però no tindrà una capacitat real de veto si considera que les reformes que ha plantejat un país concret per rebre els fons no són adequades.

L'acord final estableix que els plans nacionals de reformes s'aprovaran amb majoria qualificada entre els Vint-i-set i els desemborsaments posteriors dependran d'un conjunt d'objectius preestablerts que la Comissió Europea avaluarà si s'han complert, tot i que excepcionalment un o més socis podran demanar que es debati.

"Teníem una línia vermella: No hauríem consentit mai que cap país tingués el dret de veto o d'intromissió sobre els plans nacionals", ha dit sobre aquesta qüestió el primer ministre italià, Giuseppe Conte, per qui hauria estat "inacceptable" acceptar que un estat membre pogués "envair" les competències de la Comissió Europea.

Contador