BARCELONA, 18 Set. (EUROPA PRESS) -
La campanya de l'eleccions catalanes, que supera el seu equador aquest divendres, ha quedat ja mig solapada per la futura campanya de les generals del desembre, amb la presència constant de cinc aspirants a la Moncloa: el president Mariano Rajoy (PP), Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Iglesias (Podem), Alberto Garzón (IU) i Albert Rivera (C's).
La part de campanya únicament catalana la protagonitza el procés sobiranista --en detriment d'altres propostes electorals-- i se centra en els efectes econòmics i internacionals de la independència.
ROMEVA: CONFIANÇA I BENEFICIS
Junts pel sí, amb el candidat Raül Romeva, el president Artur Mas i el republicà Oriol Junqueras com a protagonistes, està argumentant els beneficis de la secessió en pensions, serveis socials i activitat econòmica; situa l'Estat com el seu rival, evitant més el cos a cos amb altres partits; i defensa governar i caminar a la independència amb majoria d'escons tot i que no l'hi hagi en vots.
Mas ha refusat polemitzar sobre el president dels EUA --va replicar que Espanya pot seguir forta i unida després d'una secessió-- però sí ha estat directe amb Iglesias, acusant-lo de dividir els catalans amb un discurs etnicista propi "d'Aznar i de la ultradreta".
BAÑÓS: SENSE LLIGAMS
La CUP, que encapçala Antonio Baños i pot ser imprescindible per investir Mas, assegura que no li donarà suport, tot i que tampoc vol "fer el joc" a l'Estat bloquejant el procés, per la qual cosa deixa la porta oberta a l'abstenció en la seva possible investidura.
Les condicions per facilitar un acord amb Junts pel sí són frenar desnonaments i corrupció, un pla de xoc urgent contra la pobresa i una declaració unilateral d'independència seguida d'un procés constituent popular; tampoc volen seguir a la UE de l'"austeritat".
RABELL: DRET A DECIDIR
SíQueEspot, partidari del dret a decidir, rep retrets de tots: d'independentistes --quan Iglesias va demanar el vot dels qui tenen origen fora de Catalunya-- i de no independentistes, perquè afirmen que la llista de Lluís Rabell també busca la secessió.
Volen diferenciar-se, sortint d'aquest discurs polaritzat i presentant bastants mesures socials concretes si governen, com una renda mínima de ciutadania, un impost per a rics, personar-se en casos de corrupció i expropiar pisos buits als bancs.
ICETA: DIÀLEG I REFORMA
Miquel Iceta (PSC) ha centrat el seu missatge a demanar diàleg i alertar dels riscos de la independència i de sortir de la UE, subratllant a més el poc suport internacional que suscita la secessió, i per sostenir-lo ha tingut el suport constant del PSOE.
També ha anat desgranant en què consisteix la reforma de la Constitució que pretenen els socialistes, davant de la "impossibilitat" de mantenir l'estatus quo actual i la necessitat de teixir nous consensos.
ESPADALER: EL SENY
Ramon Espadaler (Unió) se centra a reivindicar que representa el vot del seny front a dos pols: el que consideren immobilisme del Govern espanyol i front els que aposten per la declaració unilateral.
Per això, s'erigeixen com a vot útil davant dels que volen diàleg per resoldre el distanciament entre Catalunya i la resta d'Espanya, i remuntar així unes enquestes que, de moment, els hi són desfavorables.
ALBIOL: CONTRA ELS RISCOS
Xavier García Albiol (PP) s'ha dedicat a advertir del que considera perill independentista, afirmant que la secessió pot comportar un 'corralito', el retorn dels aranzels, que Catalunya no es pugui finançar, que es posin en risc les beques Erasmus i fins i tot la presència del Barça a la Lliga.
A més d'intentar capitalitzar el vot no independentista per seduir votants de PSC, Unió i C's, ha promès mobilitzar el carrer si segueix endavant el procés, i ha rebut un reconeixement d'Obama i també de la CE, que reitera que un Estat català sortiria de la UE.
ARRIMADAS: EL VOT ÚTIL
El missatge constant d'Inés Arrimadas --que pot sobrepassar el PP i augmentar molt el seu grup al Parlament-- és que C's suposa l'únic vot útil per frenar el separatisme i seria el millor interlocutor per defensar els interessos de Catalunya davant del Govern espanyol.
També ha promès acabar amb la corrupció, simplificar l'administració, millorar la fiscalitat de les empreses, obrir quiròfans a la tarda i oferir llibres gratis als escolars.
