MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
La celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la possible declaració unilateral d'independència podria portar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a un procediment penal pel delicte de rebel·lió --un dels més greus i penat amb fins a 30 anys de presó-- si bé juristes consultats per Europa Press coincideixen que per això seria necessari el requisit de la violència i difereixen a l'hora de concretar aquesta circumstància.
La declaració unilateral d'independència (DUI) podria considerar-se també sedició mentre que altres experts apunten al fet que, en tot cas, els esdeveniments ocorreguts fins al moment suposen ja la possible comissió d'altres delictes com són la desobediència i la prevaricació --de caràcter continuat--, malversació de cabals públics i usurpació de funcions.
Sobre la rebel·lió, recollida a l'article 472 del Codi Penal i que precisa necessàriament un alçament amb violència, la qual cosa para algun dels consultats fa difícil que pugui aplicar-se al moment actual a Catalunya. Altres experts defineixen aquesta violència en la participació en el fet de persones armades, per exemple.
La rebel·lió la comet qui s'alça "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori nacional; derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució; o destituir o despullar de facultats al Rei, entre altres casos.
També s'entén com a rebel·lió "substituir per un altre el Govern de la Nació o el Consell de Govern d'una Comunitat Autònoma", així com "usar o exercir per si o despullar" a aquestes institucions o "a qualsevol dels seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar-los el seu lliure exercici, o obligar a qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat".
Si Puigdemont és acusat per aquest delicte, es pot enfrontar a una pena de fins a 25 anys de presó. Segons l'article 473 del Codi Penal les persones que han "promogut" i "sostenen" la rebel·lió seran castigades amb la pena d'entre 15 i 25 anys de presó i inhabilitació pel mateix temps.
GRAVETAT DEL TALL DE COMUNICACIONS
No obstant això, la rebel·lió està penada amb fins a 30 anys en el cas que s'emprin armes, hi hagués combats, exercit de la violència greu contra persones, causat destrosses a propietats de titularitat pública o privada, "exigit contribucions o distret els cabals públics" o tallar les comunicacions "telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe", exercit la violència greu contra persones.
La CUP va cridar dijous passat a analitzar la forma de controlar ports i aeroports per fer efectiva la declaració d'independència de Catalunya. "Un dels elements passa pel control del territori", va afirmar la diputada cupaire Eulàlia Reguant en una entrevista a 'Nació Digital'.
L'únic precedent que es coneix en la democràcia espanyola en relació a aquest delicte és el de l'extinent coronel Antonio Tejero, condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar, per prendre el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981. També van ser condemnats pel mateix els comandaments que van participar en l'intent de cop d'Estat.
SEDICIÓ
La sedició s'atribueix a aquelles persones que s'alcin "pública i tumultuàriament" per impedir "per la força o fora de les vies legals" l'aplicació de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic. El codi penal preveu entre 10 i 15 anys de presó i la inhabilitació absoluta pel mateix temps a les persones "constituïdes en autoritat" que hagin "induït, sostingut o dirigit" la sedició.
Per aquest delicte està sent investigat el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i altres persones, per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela en relació als incidents que van tenir lloc a les concentracions dels dies 20 i 21 de setembre a Barcelona en les que diversos cotxes de la Guàrdia Civil van patir danys quan registraven la Conselleria d'Economia i els agents no van sortir fins a la matinada de l'endemà. La magistrada va subratllar que aquests actes anaven "dirigits a trencar l'organització territorial de l'Estat".
Altres juristes consultats apunten la possibilitat que, en funció de les decisions que adopti Puigdemont i els membres del seu Govern per fer complir les previsions de la seva denominada llei de transitorietat jurídica, s'incorri en delictes d'usurpació de funcions previst en l'article 302 del Codi Penal. Est preveu que qui "il·legítimament exercís actes propis d'una autoritat o funcionari públic atribuint-se caràcter oficial" sigui castigat amb la pena de presó d'un a tres anys.
DESOBEDIÈNCIA, PREVARICACIÓ I MALVERSACIÓ
D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit una querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya contra Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del Govern que van signar el decret de la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.
El delicte de desobediència castiga amb inhabilitació de fins a dos anys i multa a "aquells que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior dictades dins de l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats".
El Tribunal Suprem va condemnar per aquest delicte el passat mes de març a l'exconseller Francesc Homs a un any i un mes d'inhabilitació per la seva participació en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 en contra de la prohibició del Tribunal Constitucional.
L'alt tribunal té pendent resoldre el recurs presentat per l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que va ser condemnat a 2 anys d'inhabilitació per aquest mateix delicte pel TSJC al costat de les exconselleres de Presidència Joana Ortega (1 any i 9 mesos inhabilitada) i Rigau (1 any i 6 mesos inhabilitada).
Quant a la prevaricació administrativa, l'article 404 del Codi Penal castiga amb fins el 15 d'anys d'inhabilitació a aquells qui "sabent la seva injustícia", dictin una "resolució arbitrària en un assumpte administratiu". No obstant això, el Suprem va absoldre a Homs d'aquest delicte en entendre que se sancionaria la mateixa conducta dues vegades perquè queda integrat en el de desobediència.
Segons els magistrats, Homs va incórrer en el delicte de prevaricació en menysprear "el mandat del Tribunal Constitucional", però va indicar que aquesta acció es troba dins d'una seqüència d'omissions d'"una desobediència més àmplia". El TSJC va adoptar el mateix criteri a l'hora de dictar sentència contra Mas, Rigau i Ortega.
Finalment, el delicte de malversació és l'únic d'aquests tres que contempla la pena de fins a vuit anys de presó quan algú que té facultat d'administrar un patrimoni causa un "greu dany o entorpiment del servei públic".
