Els líders del moviment civil i l'exresponsable dels Mossos van sol·licitar comparèixer de nou al Suprem
MADRID, 7 gen. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena escoltarà de nou dijous que ve, 11 de gener, a l'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn i als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Els tres van demanar declarar de nou davant del jutge que els investiga pels fets que van culminar en la Declaració Unilateral d'Independència (DIU) de Catalunya amb l'objectiu d'aconseguir la seva excarceració.
A Forn, a la presó des del passat 2 de novembre, se li imputen rebel·lió, malversació de fons públics i sedició, mentre que als líders socials, que compleixen presó des del 16 d'octubre, únicament se'ls acusa d'aquest últim delicte.
La possibilitat que les seves noves manifestacions davant del jutge puguin comportar la seva sortida de la presó semblen no obstant això escasses després de conèixer-se el contingut de la interlocutòria per la qual divendres passat la Sala penal de l'alt tribunal va avalar les tesis de Llarena i va rebutjar el recurs d'apel·lació que havia presentat davant d'ells l'ex-vicepresident i actual diputat electe Oriol Junqueras.
EL QUE HA DIT LA SALA SOBRE EL 20 DE SETEMBRE
En aquesta interlocutòria, i respecte als actes comesos el passat 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia la responsabilitat de la qual s'atribueix a Forn i els 'Jordis', s'assenyala expressament que "constitueix una conducta d'extraordinària gravetat incitar a diversos milions de ciutadans al fet que assisteixin a votar il·legalment sabent que es trobaran necessàriament amb l'oposició física dels agents policials que (...) actuaran amb l'única fi d'assegurar el compliment de les seves normes més elementals i de les sentències del Tribunal Constitucional que ha ordenat el seu compliment".
Afegien els magistrats del tribunal d'apel·lacions que pretendre la declaració d'independència fora de qualsevol via de Dret i anunciant la ferma voluntat d'incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, al costat de la resta de partícips en el pla, als seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar a l'Estat a acceptar la independència, va suposar assumir i acceptar "previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", actes que efectivament es van produir.
Forn, Junqueras i els 'Jordis' són els únics quatre investigats en aquesta causa que continuen a la presó preventiva, ja que Llarena sí que va accedir a acordar la llibertat sota fiança de 100.000 euros per als altres set exconsellers que es trobaven a la presó des del passat 2 de novembre per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Per la seva banda, el magistrat de l'alt tribunal ja havia deixat anteriorment en llibertat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i a la resta d'ex-membres de la Taula també investigats en aquest procediment.
ELS VA VINCULAR A L'"EXPLOSIÓ VIOLENTA"
En la interlocutòria en què va acordar la llibertat dels membres del Govern cessat a Espanya llarena va distingir entre les actuacions d'aquests i els casos de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart i va argumentar que les seves aportacions a l'ocorregut van estar "directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als qui es vegin aconseguits per ella". En aquest sentit, la seva interlocutòria recordava diverses actuacions violentes com el "setge" per desenes de milers de persones a una comissió judicial que registrava la Conselleria catalana d'Economia a Barcelona.
Igualment, Llarena diferenciava entre l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament, l'aportació del qual es va limitar a desatendre les decisions judicials que s'havien dictat, i l'actuació dels altres deu querellats, en els quals el jutge aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la "lesivitat" que pot acompanyar a la reiteració de les seves aportacions.
El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten falses, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hi hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".
