MADRID 13 gen. (EUROPA PRESS) -
La documentació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) desclassificada pel Consell de Ministres del passat 23 de desembre sobre els atemptats gihadistes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i remesa a la comissió del Congrés que investiga aquests atacs inclou diversos informes que constaten la desconfiança dels agents envers l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, a qui no concedeixen "cap fiabilitat".
El CNI el va entrevistar tres cops el 2014, mentre era a la presó de Castelló per tràfic de drogues, per sondejar què sabia sobre els detinguts en l'operació antigihadista batejada com Xacal, que havia tingut lloc a Catalunya el 2006 i que van acabar sent alliberats.
També el van entrevistar per saber quina informació podia tenir sobre l'"àmbit radical o terrorista". Ell va voler saber per a què es faria servir la informació que proporcionés i va acceptar "facilitar" els seus coneixements sobre assumptes que interessaven als agents, segons consta en els documents remesos al Congrés, als quals ha tingut accés Europa Press.
Es-Satty va identificar alguns dels detinguts en fotografies i en va donar alguna informació, però no en va aportar sobre els "presos radicals" i el seu seguiment de la doctrina islàmica, en al·legar que no en coneixia cap "destacable" que la seguís de manera "estricta".
"En tot moment l'actitud d'Es-Satty és de desconfiança envers els seus interlocutors. Cal mantenir una gran cautela. És un individu del qual no es té cap fiabilitat i confiança", postil·la el CNI en l'informe sobre l'entrevista mantinguda el 24 d'abril del 2014, en què també destaquen que "eludeix" aprofundir sobre els assumptes que comenta. "Quan se li demana que continuï acostuma a quedar-se callat", expliquen.