Els diferents governs han indultat més de 200 condemnats per corrupció des del 1996
MADRID, 30 maig (EUROPA PRESS) -
Els indults als condemnats pel procés independentista a Catalunya que podria aprovar el Govern central en les properes setmanes tenen com a principal precedent els que es van concedir en la nostra democràcia a l'exgeneral Alfonso Armada, condemnat pel 23-F i, per la seva transcendència política, el perdó parcial que van obtenir al desembre del 1998 l'exministre José Barrionuevo i la seva mà dreta a Interior, Rafael Vera. En tots dos casos comptaven amb l'aval el Tribunal Suprem.
Pel que fa al perdó dels polítics que han estat condemnats per corrupció, no existeix una estadística oficial sobre aquest assumpte, però segons l''indultòmetre' que publica la Fundació Civio, l'última actualització del qual és de desembre de l'any passat, aquesta mena de mesures de gràcia s'ha atorgat a més de 200 penats per delictes que encaixen en conductes corruptes des del 1996.
En relació amb els primers indults esmentats, al desembre del 1988, el Govern de Felipe González va acordar indultar l'exgeneral Alfonso Armada, que havia estat condemnat a 26 anys per l'intent de cop d'Estat del 23-F. A diferència dels presos del procés independentista a Catalunya, el penat sí va sol·licitar personalment el seu indult, i a més fins a cinc vegades.
Va ser el primer concedit a un dels colpistes condemnats per la seva participació en el 23-F, i va suposar la seva sortida immediata de l'hospital militar Gómez Ulla de Madrid, on estava ingressat per motius de salut.
En el seu cas, els vuit magistrats de la sala del militar del Tribunal Suprem van emetre per unanimitat un informe favorable a l'indult, i aquesta és una altra diferència d'aquest cas amb el dels presos del procés. Al·legaven raons d'equitat, i no de justícia o utilitat pública --que són els altres dos motius de concessió del perdó que assenyala la llei-- per inclinar-se a favor de la mesura de gràcia.
En el cas d'Armada, el terme equitat s'havia d'interpretar segons el Suprem com un "criteri de temprança i benignitat (...) per escurçar el compliment de les penes que han esdevingut innecessàries per l'evident correcció o reinserció del condemnat".
A més, s'apuntava que el militar havia manifestat de manera reiterada durant la seva reclusió la seva lleialtat a la corona i a l'ordenament constitucional, un aspecte que tampoc no ha vist ara el Suprem en l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i la resta de condemnats pel procés.
En el cas de l'ex-tinent coronel Antonio Tejero, però, la sala del militar del Tribunal Suprem va informar a favor del seu indult malgrat reconèixer que no n'estava penedit, en al·ludir a raons d'utilitat pública. Aquesta mesura de gràcia, que havia sol·licitat una confraria religiosa, no la va concedir finalment el Govern.
En el cas de l'ex-secretari d'estat de Seguretat Rafael Vera i de l'exministre d'Interior José Barrionuevo, van romandre únicament tres mesos a la presó després de rebre un indult parcial del Govern popular de José María Aznar, que els va commutar dos terços de la condemna de deu anys de presó que se'ls havia imposat pel segrest del ciutadà hispanofrancès Segundo Marey. També en aquest cas el Suprem va informar a favor de l'indult.
INDULTS PER CORRUPCIÓ
La quantitat d'indults concedits en relació amb delictes que s'entenen que estan relacionats amb la corrupció (prevaricació, malversació de fons públics etc.) sovint la fan servir com una arma llancívola els grups parlamentaris al Congrés quan surt a relluir aquest assumpte.
Així, i sempre segons l'estudi de Civio, més de la meitat d'aquests indults a corruptes --no tots tenen càrrecs públics, perquè aquestes condemnes també s'imposen de vegades a funcionaris o empresaris--, fins a un total de 139 es van concedir durant el Govern de José María Aznar. El seguiria l'Executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que va aprovar 62 d'aquestes mesures de gràcia entre el 2004 i el 2011, i l'últim en el rànquing seria Mariano Rajoy, amb només 16. Gairebé totes les forces polítiques s'hi han beneficiat.
CASOS DESTACATS
Entre els casos més destacats, al 2011, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va concedir l'indult a l'expresident de Cantàbria Juan Hormaechea, condemnat a tres anys de presó per malversació de cabals públics. Al dirigent ja l'havia indultat al 1995 l'Executiu de Felipe González, però la mesura va quedar anul·lada després que es repetís el judici i el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna.
Per la seva banda, el Govern de Mariano Rajoy va signar al 2012 l'indult a Josep Maria Servitje Roca, secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya dels governs de Jordi Pujol. A Servitje Roca l'havia condemnat pel 'cas Treball' l'Audiència Provincial de Barcelona a quatre anys i sis mesos de presó i a sis anys d'inhabilitació absoluta per un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb un delicte continuat de malversació.
Un mes després, al març de 2012, el Govern va acordar la mesura de gràcia per a l'empresari i militant d'Unió Democràtica de Catalunya Víctor Manuel Lorenzo Acuña, qui havia estat condemnat --en la mateixa causa i pels mateixos delictes-- a dos anys i tres mesos de presó i a quatre anys d'inhabilitació absoluta.
Al setembre d'aquell mateix any l'Executiu de Rajoy va indultar l'exalcalde del PP de Valle de Abdalajís (Màlaga) Tomás Gómez Raval, condemnat per delictes continuats de prevaricació urbanística, i tres regidors populars més d'aquest municipi.
Al 2013 l'exministre Alberto Ruiz-Gallardón va concedir el perdó a María Dolores Mateos Sánchez, membre de la direcció del PSOE d'un barri de Sevilla. L'Audiència Provincial de Sevilla la va condemnar a tres anys de presó per un delicte de malversació.
INDULTS DE L'ACTUAL GOVERN
Al febrer del 2019, el Govern de Pedro Sánchez va aprovar l'indult a l'exalcalde d'Albuquerque (Badajoz) Ángel Vadillo Espino, condemnat a dos anys i sis mesos de presó per un delicte d'obstrucció a la Justícia en concurs de normes amb un delicte d'amenaces.
Un any després, al febrer del 2020, l'executiu actual va indultar un exmembre de la Diputació Provincial de Conca del PSOE i exalcalde de Villar del Humo (Conca), César Ruiz Ramos, qui havia estat condemnat per ser l'autor d'un delicte de falsedat en document públic comès per funcionari públic o autoritat.
Sobre Ruiz Ramos va recaure una pena de tres anys de presó, així com una inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu el mateix temps, una inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic durant dos anys, i una multa.
