MADRID, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
Les formacions independentistes consideren necessari, després de sortir a llum el presumpte espionatge a polítics independentistes amb el programa Pegasus, que el Congrés constitueixi d'una vegada la comissió parlamentària amb accés als secrets oficials, però, tot i que aquest dimarts la Junta de Portaveu posi data per activar aquest òrgan, aquests partits tindrien molt complicat formar-ne part, ja que per a això els cal el suport de PP, Vox o Cs.
Aquesta és una de les demandes que posaran sobre la taula ERC, Junts, PDeCAT, la CUP i EH Bildu, dins de la bateria d'iniciatives que registren al Congrés per demanar comptes al Govern central sobre un assumpte que tiba la relació del PSOE amb els seus aliats parlamentaris.
De fet, aquests partits, juntament amb Més País i Compromís, ja han demanat compareixences que, en principi, s'haurien de substanciar davant l'encara inexistent Comissió de Despeses Reservades, l'única amb accés a informació classificada i que s'encarrega de controlar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Precisament, la directora del centre, Paz Esteban López, és una de les persones que demanen citar.
EL PSOE, DISPOSAT
En una recent entrevista a Europa Press, el portaveu del Grup Socialista, Héctor Gómez, es va mostrar disposat a activar aquesta comissió i va dir d'esperar que els vetos creuats entre partits no ho impedeixin.
Però per poder conèixer assumptes classificats cal comptar amb l'autorització del ple del Congrés i obtenir el suport de tres cinquens de la cambra, que és de 210 vots, en una votació secreta mitjançant una papereta en una urna. Els escollits, un per cada grup del Congrés (generalment el portaveu), passen a formar part automàticament de la comissió, que dirigeix la presidenta de la cambra, actualment Meritxell Batet.
Arribar a aquests 210 vots resulta molt complicat perquè requereix suports mutus entre els grups parlamentaris, i el clima polític no sembla propici. Així, perquè els independentistes d'ERC, Junts (com a portaveu del Grup Plural), EH Bildu i fins i tot la CUP (en representació del Grup Mixt) puguin estar representats en la comissió cal que recaptin vots de diputats del PP, Vox i Cs, que junts ja en sumen 150 i, si tots s'hi neguen, ningú pot arribar a aquest mínim de 210.
Vox ja va avançar a l'inici de la legislatura que no pensava aportar ni un vot als independentistes i que faria tot el possible perquè no tinguin accés a informació reservada. I el PP tampoc pensa donar suport a Bildu perquè pugui conèixer secrets d'Estat, atesos el seu antics vincles amb Batasuna. I en la mateixa posició hi ha Ciutadans, que no veu sentit a permetre "accés als secrets d'Estat" als qui volen "acabar amb l'Estat", en paraules del seu portaveu adjunt, Edmundo Bal.
I vist des de l'altre banda, el PP, Vox i Cs tampoc no arriben als 210 vots que calen per formar part de la comissió, per la qual cosa necessiten l'ajuda del PSOE i d'Unides Podem, que són poc partidaris de facilitar les coses als de Santiago Abascal.
Una altra possibilitat és que la Junta de Portaveus, que es reuneix dimarts, decideixi posar data a la votació dels membres amb accés a secrets i esperar a veure els resultats que surten, la qual cosa podria permetre que la comissió s'activés tot i que no amb tots els grups parlamentaris representats, com ha passat en anteriors legislatures per aquests vetos a independentistes.
Sigui culpa d'uns o d'altres, el cas és que el passat 3 de març es van complir tres anys de l'última reunió d'aquesta comissió parlamentària, fa ja dues legislatures. Des de llavors no s'ha tornat a constituir, ni en la legislatura curta del 2019 ni en els més de dos anys que han transcorregut de l'actual. És l'única comissió que falta per crear-se al Congrés.
La llei del 1995 estableix en l'article 7 que els crèdits destinats a despeses reservades han d'estar subjectes al control del Congrés, "a través d'una comissió parlamentària composta pel president de la cambra, qui la presidirà, i aquells diputats que, de conformitat amb la normativa parlamentària, tinguin accés a secrets oficials".
EL GOVERN CENTRAL HAVIA DE PRESENTAR INFORMES CADA SIS MESOS
I davant aquesta comissió, que també té encarregada la tasca de vigilar les activitats del CNI, els titulars dels ministeris que tenen assignades partides de despeses reservades (Defensa, Interior i Exteriors) han d'informar "semestralment sobre l'aplicació i ús dels corresponents fons pressupostaris", per descomptat en sessions secretes. És més, la llei afegeix que la comissió "podrà elaborar un informe per a la seva remissió als presidents del Govern central i del Tribunal de Comptes".
Així, s'han complert tres anys sense que el Congrés hagi exercit control parlamentari de cap de les activitats del CNI, ni ha rebut cap dels informes semestrals sobre l'ús de fons reservats que havien d'exposar els ministres competents.
Tot això passa mentre el Congrés aprova crides a la transparència i la rendició de comptes, i demana millorar el control dels fons reservats, com fa poc es va recollir en les conclusions de la investigació sobre l'operació Kitchen.
Igualment, s'acumulen qüestions que l'oposició exigeix aclarir i que el Govern central diu no poder fer-ho per ser qüestions secretes, com podria passar ara amb el cas de l'espionatge. En aquesta llista de tasques pendents hi ha els viatges amb Falcon del president del Govern central, el suposat ús de fons públics per a operacions policials com la Kitchen, la vigilància de l'imam dels atemptats de Barcelona, o fa més poc la concessió de polèmics ajuts públics com la rebuda per Plus ultra.
