Reconeixen una "controvèrsia jurídica" al voltant del referèndum d'independència
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
El grup d'experts designat pel Govern de la Generalitat per abordar un acord de claredat ha plantejat celebrar un referèndum pactat a Catalunya o a tot Espanya que els ciutadans puguin votar o bé sobre la independència o bé sobre l'encaix territorial de Catalunya dins l'Estat i "amb algun tipus de quòrum".
Així ho recull l'informe del Consell Acadèmic per a l'Acord de Claredat, el president del qual, Marc Sanjaume, ha presentat en una roda de premsa aquest dilluns després de traslladar-lo al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
L'informe també recull "mecanismes anàlegs" al referèndum per resoldre el conflicte: un acord polític entre institucions representatives o unes eleccions plebiscitàries, fórmula que --adverteixen-- pot ser vista com una estratègia de part.
Segons ha explicat Sanjaume, l'informe del Consell pretén obrir "horitzons" sobre les vies de resolució del conflicte territorial a partir d'experiències en política comparada, sense prescriure'n cap i sense analitzar-ne la viabilitat jurídica.
En l'informe, consultat per Europa Press, els experts constaten que hi ha fórmules "de part" i no acordades per resoldre els conflictes territorials, però adverteixen que, per aconseguir una solució estable, totes les parts han de poder defensar les seves posicions.
Després de concretar que hi ha molts conflictes territorials en els quals inspirar-se, Sanjaume ha admès que els que impliquen identitats nacionals i territoris són "difícils de resoldre, lents i no admeten solucions úniques o copiades al peu de la lletra", per la qual cosa requereixen vies acordades, reflexionades i estudiades.
Segons ell, un potencial acord de claredat busca les formes d'avançar, de manera acordada, en la resolució d'un conflicte com el català, per la qual cosa s'haurien de tenir en compte "els interessos legítims dels ciutadans, també els de la resta del conjunt de l'Estat".
EL REFERÈNDUM
En l'informe, i a partir de les cinc preguntes que els va traslladar Aragonès, el Consell Acadèmic defensa que el referèndum és el "millor instrument" per identificar les preferències dels ciutadans en un conflicte territorial i legitimar-les democràticament en una votació.
En contrapartida --apunten--, un referèndum suposa reduir qüestions complexes a una sola pregunta, pot donar lloc a polarització i generar perill de "manipulació política".
"No obstant això, quan el referèndum descansa en un acord entre les parts enfrontades existeix una bona regulació jurídica que l'empara i en garanteix els resultats, i es formula una pregunta clara, els resultats d'un referèndum són molt més precisos i diàfans que els d'unes eleccions", sostenen.
Alhora, consideren "molt rellevant" en les solucions acordades el paper del conjunt de l'Estat, bé sigui el govern, el parlament o de la resta de ciutadans.
DOS TIPUS DE REFERÈNDUM
Els experts assenyalen que hi ha dos tipus de referèndum diferents: d'inici (si es convoquen per saber l'opinió de la ciutadania sobre un assumpte) o de ratificació (perquè la ciutadania avali o rebutgi un acord).
El referèndum d'independència d'Escòcia el 2014 obeïa a la primera fórmula, mentre que els referèndums previstos per ratificar els estatuts d'autonomia corresponen a la segona, ha detallat Sanjaume.
"Res no impedeix que aquestes dues modalitats de referèndum es puguin combinar en un procés complex de gestió o resolució d'un conflicte", apunta l'informe.
El document també es refereix al dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre la secessió del Quebec del 1998, que assenyala que els principis rectors d'un acord de claredat són la democràcia, l'imperi del dret i el constitucionalisme, el federalisme i la protecció de les minories.
L'harmonització d'aquests principis, segons Sanjaume, hauria de comportar que es pogués parlar sobre totes les opcions respecte a l'estatus polític de Catalunya, des de l'autonomia fins a la independència.
També ha avisat que hi ha altres actors a tenir en compte en un acord de claredat, com els ens locals, els subestatals, la resta de territoris de l'Estat i de comunitats, i els tribunals, com el Tribunal Constitucional (TC).
TC I MEDIADORS
Un referèndum d'independència a Catalunya trobaria, segons l'informe, "controvèrsia jurídica" dins el marc legal espanyol, cosa que, segons el parer dels experts, no hauria d'impedir que s'obrís una negociació política sobre aquest assumpte.
"El TC és clau per a la viabilitat d'un acord de claredat", destaquen en l'informe, després de constatar que des del 2008 ha tingut una participació reiterada en el conflicte i que la jurisprudència posa grans dificultats --precisen-- a l'autodeterminació territorial.
Els experts també recomanen la figura de persones o institucions mediadores i, malgrat que no la consideren imprescindible, observen que és una estratègia "a l'alça" per desencallar conflictes.
VIABILITAT I DEMOS
Segons el Consell Acadèmic, el referèndum es podria celebrar o bé a Catalunya o bé a tot Espanya; en aquest últim cas --adverteixen-- hi podria haver un "problema de legitimitat democràtica de difícil solució" en cas que a Catalunya existís una gran majoria a favor de la independència, i a la resta de l'Estat no.
"Partir de la base que l'únic demos rellevant és el del territori que es vol separar ignora que una decisió com la independència imposa conseqüències molt rellevants a la ciutadania de la resta de l'Estat, i que la mateixa lògica democràtica requereix que aquesta ciutadania disposi d'algun mecanisme de codecisió", afegeixen.
Quant al quòrum, els experts planten llindars de participació mínima "per garantir la significació dels resultats", tot i que alerten que, si són massa alts, hi hauria risc de campanya en favor de l'abstenció.
En referèndums d'especial transcendència política --subratllen-- també es poden establir mínims de vot favorable per evitar "l'arbitrarietat de majories espúries" amb una majoria de poc més del 50% i que podria canviar poc després.
"Els llindars de vot mínim poden comportar, no obstant això, una lesió del principi de vot equitatiu", per la qual cosa els experts recomanen que comptin amb un consens polític previ, o que els resultats es ratifiquin en referèndums successius o eleccions.
HARMONITZAR
El Consell conclou que la "definició d'una proposta concreta de referèndum que permeti avançar cap a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya hauria de ser part de l'acord de claredat".
Tot i que avisa que no els correspon proposar una solució concreta, subratlla que els negociadors haurien d'"harmonitzar i no jerarquitzar, els principis de democràcia, imperi de la llei i constitucionalisme, federalisme i protecció de les minories".
ELS EFECTES
El Consell avisa que cal uns consensos sobre l'acceptació dels resultats del referèndum i els seus efectes polítics, "més enllà del caràcter jurídicament vinculant o no".
"No fer-ho, malgrat haver aclarit l'existència d'una demanda política majoritària, implicaria per definició no respectar aquests principis i podria incentivar intents de satisfer-la per altres vies", alerten.
També apunten que, en cas d'un resultat favorable a un autogovern més gran, "també requereix un deure negociació de bona fe" per aconseguir un nou encaix, en les seves paraules, de Catalunya dins d'Espanya.
