Veuen l'amnistia com el "camí per al retrobament" de catalans i per a l'encaix a Espanya i la UE
BARCELONA, 12 nov. (EUROPA PRESS) -
Els exlíders del PSC Raimon Obiols, Narcís Serra, José Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta han signat un article conjunt en la revista del seu partit 'Endavant' en què defensen l'acord de legislatura del PSOE que implica una llei d'amnistia.
L'article 'L'hora de les solucions', que ha difós aquest diumenge a X l'actual líder, Salvador Illa, afirma que l'amnistia és "un bon camí per al retrobament entre els catalans i per al millor encaix de Catalunya en el marc d'Espanya i la UE".
Consideren que el PSC "ha mantingut sempre una acció orientada, en primer lloc, a evitar la ruptura i més tard a superar-la", i ho contrasten amb les dretes i amb els partits independentistes.
Segons ells, dretes i independentisme no tenen solucions per superar els problemes d'aquest conflicte, "sinó que els interessa mantenir-los, perquè creuen que els dona vots i poder".
Els exdirigents adverteixen que la democràcia "no pot cedir a la polarització extrema que està buscant un PP, a qui Vox pressiona i trepitja els talons, i temptat pel trumpisme".
Pel que fa als independentistes, els demanen fer "balanç de la seqüència d'aquests últims anys, amb la llista de problemes i frustracions".
DEFENSEN ELS INDULTS DE L'1-O
Asseguren també que el PSC "va advertir des del primer moment sobre el greu risc de situar les institucions catalanes fora de la legalitat", per la qual cosa sempre busquen una resposta política al conflicte polític.
Per ells, els indults a condemnats per l'1-O "han contribuït substancialment" a millorar la convivència a Catalunya i les relacions entre les institucions catalanes i estatals.
"LA MILLORA DEL NOSTRE AUTOGOVERN"
Ara creuen que s'està "en condicions de donar un nou impuls a aquesta política constructiva", per la qual cosa rebutgen la tensió generada pel pacte que possibilitarà la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern central.
"Es tracta de tancar una etapa marcada per les conseqüències judicials del procés independentista", diuen.
I defensen una altra etapa: "Donar un nou impuls al diàleg polític per trobar solucions al reconeixement de Catalunya i a la millora del nostre autogovern".
Ho reivindiquen en "una hora que no serà fàcil, però que pot ser la de les solucions de qüestions de fons".
