Publicat 16/02/2015 15:43

Els exconsellers diuen que amb Blesa es van generalitzar les "despeses personals" de les 'targetes black'

MIguel Blesa
EUROPA PRESS

Asseguren que abans del 1996 els demanaven que fossin "prudents" en la despesa i després es va establir "un límit anual i mensual"

MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -

La majoria dels deu exconsellers de Caja Madrid que han declarat aquest dilluns davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu han assenyalat que, a partir del 1996, amb l'entrada de Miguel Blesa a la presidència de l'entitat, es van generalitzar les "despeses personals" amb les 'targetes black' al fisc, que van ser utilitzades amb una gran "flexibilitat", segons fonts jurídiques presents en la declaració.

Els primers imputats, entre els quals hi ha l'exdirigent d'Izquierda Unida (IU) José Antonio Moral Santín, han coincidit a assenyalar que les despeses de les vises, en què es van carregar 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012, constituïen un complement retributiu que podien destinar a despeses com roba, viatges o obsequis i que l'entitat tributava per ells davant d'Hisenda. El sindicalista de CCOO Pedro Bedia ha dit fins i tot que des de la direcció de l'entitat se li va demanar que utilitzés més la targeta perquè l'estava fent servir "poc".

Durant les compareixences, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat la imposició de fiances civils per a sis exconsellers: Moral Santín, que va gastar 456.500 euros; el membre de la Confederació de Quadres Ignacio de Navasqües, que va gastar 195.000 euros; l'exdiputat regional del PSOE Ramón Espinar, que va carregar 178.400 euros; l'exalcalde socialista de Móstoles (Madrid) José María Arteta (139.000 euros); l'expresident de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferrán (94.000 euros), que ha estat l'únic que s'ha negat a declarar; i el sindicalista de CCOO Pedro Bedia (78.200 euros).

No ho ha sol·licitat per als membres de CCOO Juan José Azcona (99.300 euros) i Rodolfo Benito (140.600), el representant d'UGT Gonzalo Martín Pascual (129.700) i el representant d'Unipyme Guillermo Marcos (133.600), que han atribuït l'ús de les targetes a despeses de representació. Tots estan imputats per un delicte societari d'administració deslleial i un altre d'apropiació indeguda.

"EL PRESIDENT REPARTIA"

A excepció d'Azcona, que ha assegurat que no va percebre cap canvi amb l'entrada de Blesa a Caja Madrid, els compareixents han defensat que abans del 1996 el secretari del Consell d'Administració de l'entitat, Ángel Montero, els demanava que fossin "prudents" en la despesa i que quan Enrique de la Torre va passar a ocupar el càrrec els van dir que podien utilitzar les targetes "amb el que volguessin amb un límit anual i mensual".

Moral Santín, que va ser durament interrogat pel fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, per les despeses de 456.500 euros que va carregar a la seva 'visa black', ha defensat que les despeses eren "quantitats de lliure disposició" que els exconsellers podien utilitzar lliurement i que el president repartia "en funció dels càrrecs i la seva dedicació".

En aquest sentit, ha defensat la possibilitat que tenien els directius d'utilitzar la targeta per extreure diners en metàl·lic al caixer, cosa que l'exdirigent d'IU va fer en un total de 692 ocasions entre el 2 de gener del 2003 i l'1 de gener del 2012. Altres consellers han assegurat que no tenien pin i que no sabien que podien utilitzar les targetes per treure diners en efectiu.

Tot i que la despesa amb la targeta constituïa un complement salarial que s'incloïa en el paquet retributiu juntament amb l'assegurança mèdica o una línia de crèdit especial per als consellers, Moral Santín ha explicat que ell utilitzava els diners en despeses de representació en sentit ampli, com la reparació del seu automòbil.

Els únics imputats que han defensat que les targetes havien d'utilitzar-se per "despeses de representació" dels consellers han estat els sindicalistes Azcona i Benito, que han apuntat que van usar les vises per "roba" i "obsequis".

Segons les esmentades fonts, Benito ha apel·lat als "usos i costums" per justificar que seguís utilizant la targeta tres mesos després d'haver deixat el càrrec, mentre que el socialista José María Arteta ha al·legat que un altre conseller, l'exsecretari d'Hisenda José Manuel Fernández Norniella (PP), li va dir que podia utilitzar la visa després del seu cessament.

TRIBUTAVA CAJA MADRID

La majoria dels exconsellers han reconegut les despeses que se'ls atribueixen, a excepció dels socialistes José María Arteta i Ramón Espinar, i alhora han defensat que les targetes eren "absolutament legals" i que no havien de tributar davant d'Hisenda perquè l'entitat ho feia per ells.

En aquest sentit, han dit que tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d'Espanya van avalar els informes de govern corporatiu de l'entitat, en què es detallaven les despeses de les targetes de manera global. "Jo no sabia ni que s'anomenessin 'black'", ha arribat a dir Ramón Espinar.

El jutge instructor, que ja va imputar per aquests fets els expresidents de Caja Madrid Rodrigo Rato i Miguel Blesa i l'exdirector financer Ildefonso Sánchez Barcoj, destacava en la seva sentència d'imputació la necessitat de "dilucidar el concepte", per la qual cosa es van emetre les targetes per determinar si s'hauria comès un delicte d'administració lleial, que haurien comès els exconsellers per autoritzar l'ús de les targetes, o bé un d'apropiació indeguda, que es podria atribuir als 82 exdirectius que els van utilitzar.

A més, va imputar 51 exdirectius més de la caixa madrilenya que van fer ús de les 'targetes black', entre els quals es troben l'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno, l'exregidor de Madrid Ignacio del Río (PP) o l'exdiputat socialista José Acosta.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés