MADRID, 15 jul. (EUROPA PRESS) -
La posició que adopti el govern que surti de les urnes el pròxim 23 de juliol respecte a la relació amb el Marroc i amb Algèria, dos països veïns i estratègics per a Espanya, serà una de les qüestions clau en política exterior i, a tenor dels programes electorals, un element de xoc amb els eventuals socis de coalició tant del PSOE com del PP.
Sumar propugna fer marxa enrere pel que fa al "canvi de posició" del president del Govern central, Pedro Sánchez, respecte al Sàhara en donar suport com "la base més sòlida, creïble i realista" al pla d'autonomia marroquina per a l'antiga colònia espanyola en la carta que va enviar a Mohamed VI el març del 2021.
Per la seva banda, Vox denuncia el "constant xantatge per part del Marroc" i es compromet a garantir la protecció de Ceuta i Melilla, "cada vegada més assetjades per Rabat. Per a això planteja, entre altres qüestions, el desplegament de l'exèrcit a les fronteres a totes dues ciutats autònomes, a més de Canàries.
Tots dos plantejaments xoquen amb el to molt més conciliador adoptat tant pel PSOE com pel PP en els seus respectius programes electorals. Així, els socialistes es comprometen a continuar "aprofundint en la nova etapa" en la relació amb el Marroc que va obrir la carta i la trobada de Sánchez amb el rei alauí el 7 d'abril del 2021.
En aquest sentit, posen en relleu que s'han signat "una vintena d'acords per enfortir la cooperació en la lluita contra el tràfic de persones i contra el terrorisme, la cooperació migratòria, o la promoció de les empreses exportadores i de les empreses espanyoles al Marroc".
D'altra banda, el PSOE reafirma el suport a la tasca de l'enviat especial de l'ONU pel Sàhara, Staffan de Mistura, "per arribar a una solució mútuament acceptable en el marc de les Nacions Unides" al conflicte i recalca que mantindrà l'ajuda humanitària als refugiats sahrauís a Tinduf (Algèria), recordant que Espanya continua sent "el principal donant bilateral".
El text no esmenta en cap moment Ceuta i Melilla, ni tan sols en relació amb la reobertura de la duana amb la segona i la creació d'una nova en la primera que es va acordar amb Rabat i que el Govern central ha reivindicat com un dels grans assoliments en aquesta nova etapa. Totes dues duanes encara no estan operatives i només s'han realitzat diverses proves pilot.
Tampoc no hi ha cap esment a Algèria, país que va retirar el seu ambaixador de Madrid després del gir respecte al Sàhara, va procedir a suspendre el Tractat d'Amistat tres mesos després i ha reduït les importacions des d'Espanya a la mínima expressió des de llavors.
SUMAR, EN LÍNIA AMB EL QUE DEFENSA PODEM
Sumar, la formació que abandera la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, adopta una posició que xoca frontalment per la propugnada pel PSOE, però que no obstant això està en línia amb la que ha defensat Podem durant aquesta legislatura.
En aquest sentit, en el seu programa electoral, Sumar es compromet a fer "marxa enrere amb celeritat pel que fa al canvi de posició adoptat el 2022 respecte del Sàhara Occidental". Així mateix, asseguren que utilitzaran "tots els canals d'influència en el conflicte per donar suport plenament al dret a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental".
A més, els de Díaz asseguren que augmentaran "les partides d'ajuda humanitària per als campaments de refugiats sahrauís" i que constituiran "una comissió de treball sobre la responsabilitat històrica d'Espanya amb el poble sahrauí" que haurà de proposar "mesures per aplicar els principis de debò, justícia, reparació i no repetició" en relació amb l'antiga colònia i "la responsabilitat històrica de l'Estat espanyol".
EL PP, RECUPERAR L'EQUILIBRI ENTRE EL MARROC I ALGÈRIA
Per la seva banda, els d'Alberto Núñez Feijóo incideixen que des de la Transició "els diferents governs han sabut mantenir un raonable equilibri entre el Marroc i Algèria sense oblidar" les responsabilitats d'Espanya amb els sahrauís. "Espanya ha de recuperar una política exterior que faci compatible una relació de veïnatge profund i sòlida amb el Marroc i amb Algèria", reivindica el PP.
En aquest sentit, aposta per una política exterior que sigui "fiable, estable i predictible" i que sigui "una política d'Estat que compti amb el consens parlamentari més ampli possible i, especialment, una interlocució fluïda i permanent amb qui lideri l'oposició", cosa que el PP ha retret que no ha passat pel que fa al Sàhara.
En aquest sentit, una de les 356 mesures que planteja el PP serà impulsar "una relació equilibrada amb els països del Magrib en tots els àmbits: polític, econòmic, comercial, cultural, energètic, migratori i de seguretat". "La relació es basarà en el respecte mutu i en el Dret Internacional", afegeix, incloent en el mateix sac tant el Marroc com Algèria, però sense aclarir com s'intentarà rellançar la relació amb Alger.
Els populars tampoc no fan cap esment exprés a una tornada a la posició tradicional d'Espanya respecte al Sàhara, en línia amb el manifestat per Feijóo, que ha dit que no es pot pronunciar sobre aquest assumpte mentre no conegui a fons tot els pactes de Sánchez amb Rabat, tot i que sí que asseguren que donaran suport "als esforços de les Nacions Unides al Sàhara Occidental per aconseguir una solució política justa, duradora i acceptable per a les parts".
En el seu programa sí que es parla de Ceuta i Melilla, si bé no en la profunditat en la qual ho fa Vox en el seu. Així, el PP diu que promourà "més suport de l'Estat" cap a aquestes dues ciutats autònomes, atenent a "la seva condició d'única frontera terrestre de la Unió Europea a Àfrica" i dissenyant "un nou model de finançament en atenció a les seves especificitats i necessitats singulars".
VOX GARANTIRÀ LA PROTECCIÓ DE CEUTA I MELILLA
Per la seva banda, els de Santiago Abascal es comprometen a garantir la protecció de Ceuta i Melilla, "part indivisible d'Espanya, cada vegada més assetjades pel Marroc amb la complicitat del Govern de Sánchez". En aquest sentit, aposta per augmentar el nombre de membres de les forces de seguretat de l'Estat a totes dues ciutats i per dotar-les de "tots els elements necessaris per garantir-ne la seguretat i l'adequat exercici de les seves funcions, especialment per frenar les onades d'immigració massiva encoratjades pel Govern marroquí".
Així, procediran al "desplegament militar a les fronteres de Ceuta, Melilla i Canàries per garantir la protecció d'aquests territoris davant invasions promocionades des d'estats veïns", en aparent referència al Marroc, "o organitzacions internacionals".
Per completar el blindatge, Vox assenyala que exigirà "la modificació del Tractat de l'Atlàntic Nord perquè aquest reculli i inclogui, de manera explícita, les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla sota la protecció de l'OTAN", cosa que tant l'Aliança com el Govern central veuen innecessari, ja que sostenen que, donat el cas, els aliats donarien suport a Espanya davant de qualsevol agressió.
A més, els d'Abascal donen a entendre que revertirien el gir respecte al Sàhara per garantir el subministrament de gas per part d'Algèria, país que no esmenten. "Garantirem les vies de recepció de gas procedent del nord d'Àfrica, revertint a aquest efecte les recents accions en política exterior del Govern central que perjudiquen l'interès nacional en matèria energètica", afirmen.
Pel que fa a la relació amb el Marroc, plantegen exigir "la imposició d'aranzels als productes agrícoles" marroquins "amb la finalitat que no copin el mercat nacional i europeu en detriment" dels productes espanyols.
