L'organisme només considerar vlides fórmules que "expressament manifestin la voluntat incondicionada" d'assumir la Carta Magna
MADRID, 16 juny (EUROPA PRESS) -
La Junta Electoral Central (JEC) ha citat a les dotze del migdia d'aquest dilluns els 54 eurodiputats triats en les eleccions del passat 26 de maig per procedir a l'acte de promesa o jurament de la Constitució, un trmit imprescindible per poder recollir les seves actes.
A la cita estan convocats 20 eurodiputats electes del PSOE, 12 del PP, set de Ciutadans, sis d'Unides Podem, tres de Vox, tres de la coalició Ara Repúbliques que van formar ERC, EH Bildu i BNG, dos de JxCat i un de la Coalició per una Europa Solidria (CEUS) que van subscriure PNB i CC.
No obstant aix, és possible que hi hagi baixes i, en cas d'impossibilitat, els electes poden complir amb el trmit més endavant. De moment, ja est confirmada l'absncia de l'encara ministre d'Afers exteriors, Josep Borrell, que va ser cap de llista del PSOE en les europees i que el dilluns al matí ha d'estar a Luxemburg en un Consell de Ministres de la UE.
Entre els convocats hi ha dos prfugs de la Justícia, l'expresident catal Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín, així com el president d'ERC, Oriol Junqueras, que est en presó preventiva a l'espera de la sentncia pel judici del procés independentista a Catalunya.
No obstant aix, Junqueras no podr fer aquest trmit, almenys aquest dilluns, perqu el Tribunal Suprem no li ha donat permís per sortir de la presó de Soto del Real i desplaar-se al Congrés, on té la seva seu la JEC, per acatar la Constitució.
Segons el tribunal, si se li permetés personar-se el dilluns davant la JEC, caldria deixar-lo anar el 2 de juliol al Ple de l'Eurocambra i aix li donaria immunitat parlamentria. Per aix, aposta per no autoritzar-lo de moment allegant que el seu desplaament suposaria un "irreversible perill les finalitats del procés penal", mentre que la perduda del seu dret a la participació política no és irreversible sinó temporal, a l'espera de la sentncia del procés.
PUIGDEMONT VOLIA L'ACTA SENSE PASSAR PER MADRID
Del seu costat tant l'advocat Gonzalo Boye, representant legal de Carles Puigdemont i de Toni Comín, com la coalició Lliures per Europa (JxCat) van intentar que la JEC enviés als escapolits l'acta de proclamació dels electes al Parlament Europeu, amb cpia certificada, per poder entrar a la Cambra d'Estraburg.
No obstant aix, la JEC va negar la petició als dos independentistes i els va recordar que "la credencial s'expedeix una vegada que el candidat electe ha prestat jurament o promesa d'acatament a la Constitució, conforme estableix l'article 224.2 de la LOREG".
"La Junta Electoral Central comunicar al Parlament Europeu la relació de diputats electes que hagin complert el requisit de prestació de jurament o promesa d'acatament a la Constitució, i ho far al moment en qu es produeixi aquest acatament", va concretar en una resolució aprovada dijous passat.
La cerimnia convocada per la Junta Electoral Central ser un acte públic en el qual els electes presents hauran de jurar o prometre la Carta Magna, per l'organisme arbitral ja ha deixat clar que no els valdr qualsevol fórmula d'acatament.
ESTRICTES AMB LES FÓRMULES
En una resolució dictada dilluns passat, la JEC ja va deixar clar que, conforme a l'article 108.8 de la llei Electoral i de conformitat amb la jurisprudncia del Tribunal Constitucional, només podran "reputar-se vlides" aquelles fórmules "que expressament manifestin la voluntat incondicionada d'acatar la Constitució".
Així va contestar l'organisme arbitral a la consulta plantejada pels representants de les entitats d'Impuls Ciutad i Aixeca't-Levántate per saber si la fórmula d'acatament promoguda per l'Associació de Municipis per la Independncia (AMI) per a la sessió constitutiva dels ajuntaments del dissabte és o no compatible amb l'article 108.8 de la llei Electoral.
"Per expressió democrtica de la voluntat ciutadana, manifesto el ferm compromís amb els valors de la república catalana i declaro que continuaré treballant en la construcció d'una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econmicament prspera i territorialment equilibrada", resa el text que va proposar l'AMI per a la presa de possessió dels regidors.
En la recent sessió constitutiva del Congrés, la decisió de validar o no el trmit va quedar en mans de la presidenta de la Cambra, la socialista Meritxell Batet, que va donar per bones totes les fórmules emprades en considerar que, encara que alguns diputats esmentessin els 'presos polítics', la 'república catalana' o fins i tot 'el planeta', no qüestionaven l'acatament de la Constitució.
