David Zorrakino - Europa Press
Les porten al mateix jutjat que investiga l'espionatge amb Pegasus a Torrent i Maragall
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
Els afectats per l'espionatge de Pegasus d'mnium Cultural i la CUP han presentat una querella individual pel Catalangate al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, que investiga l'espionatge amb Pegasus als mbils del conseller Roger Torrent i del regidor d'ERC Ernest Maragall.
Totes dues querelles, consultades per Europa Press, demanen ampliar la investigació que est en marxa i afegir-hi els afectats d'mnium --Marcel Mauri, Elena Jiménez i Meritxell Botet-- i de la CUP --David Fernndez, Carles Riera i Albert Botran--, tots representats per l'advocat Benet Salellas.
Totes dues es dirigeixen contra NSO Group, l'empresa israeliana propietria del programari Pegasus, com a persona jurídica i "qualsevol altra persona" que s'hi pugui veure involucrada arran de la investigació.
En concret, fan referncia a les agncies estatals espanyoles i demanen investigar si el CNI, la Policia Nacional, la Gurdia Civil o agncies de ciberseguretat hi van estar involucrats.
Totes dues formacions demanen ser acusació del cas i atribueixen a NSO un presumpte incompliment dels seus estndards de control per comercialitzar Pegasus, o bé falta de control posterior a l'ús de la llicncia.
Les querelles, de redactat idntic, exposen el funcionament de Pegasus, que "permetria un control remot del terminal mbil de la víctima i facilitar la intercepció de comunicacions, l'accés a dades i un monitoratge absolut".
Assenyalen que l'ús de Pegasus "en contextos d'espionatge a opositors polítics, activistes, periodistes, advocats i defensors dels drets humans ha estat denunciat per multitud d'organitzacions no governamentals i per prestigioses capaleres de premsa", i fa referncia a l'informe de CitizenLab que va publicar 'The New Yorker'.
D'acord amb l'informe, recorden que 65 persones van tenir el mbil infectats en diversos períodes els últims anys, que coincideixen amb moments que feien funcions "vinculades a la defensa d'accions de denúncia de la repressió contra el moviment per a l'autodeterminació després del referndum de l'1-O i de preparació d'estratgies jurídiques".
La querella d'mnium afegeix que "és evident que les infeccions a Mauri, Jiménez i Bonet també tenien com a objectiu assaltar l'mbit d'intimitat i de les comunicacions de Jordi Cuixart" mentre no tenia mbil perqu estava a la presó per l'1-O.
"EVIDNCIES" QUE VA SER EL GOVERN CENTRAL
També exposen que hi ha "grans evidncies" que els atacs procedien d'una institució del Govern central, i creuen que els objectius eren d'un inters evident, en les seves paraules, per a l'executiu.
Remarquen que el moment i les persones que van patir els atacs coincideixen amb "activitats d'inters específic" per al Govern central, i que els missatges dels mbils contenien dades personals que només pot conixer l'administració.
A més, recorden que el CNI és client de NSO i assenyalen que "el gran lapse de temps en qu s'han produt els atacs, i també la rellevncia de les persones atacades, porten a descartar que es tracti d'una operació clandestina d'un tercer país o una tercera persona", perqu els hauria descobert el CNI o una altra agncia de ciberseguretat.
"ASSUMPCIÓ DELS FETS"
Els escrits afirmen que el Govern central va fer una "assumpció dels fets" quan va anunciar l'obertura d'un control intern del CNI i va constituir la Comissió de Secrets Oficials del Congrés.
mnium i la CUP consideren que amb aquestes mesures "es pot inferir l'assumpció de l'autoria al Govern espanyol, al CNI o altres agncies governamentals collaboradores en l'mbit de la intelligncia i la informació" que depenen dels ministeris de Defensa i Interior.
