BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS)
Els afectats per l'espionatge de Pegasus d'Òmnium Cultural i la CUP han presentat una querella individual pel Catalangate al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, que investiga l'espionatge amb Pegasus als mòbils del conseller Roger Torrent i del regidor d'ERC Ernest Maragall.
Totes dues querelles, consultades per Europa Press, demanen ampliar la investigació que està en marxa i afegir-hi els afectats d'Òmnium --Marcel Mauri, Elena Jiménez i Meritxell Botet-- i de la CUP --David Fernàndez, Carles Riera i Albert Botran--, tots representats per l'advocat Benet Salellas.
Totes dues es dirigeixen contra NSO Group, l'empresa israeliana propietària del programari Pegasus, com a persona jurídica i "qualsevol altra persona" que s'hi pugui veure involucrada arran de la investigació.
En concret, fan referència a les agències estatals espanyoles i demanen investigar si el CNI, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o agències de ciberseguretat hi van estar involucrats.
Totes dues formacions demanen ser acusació del cas i atribueixen a NSO un presumpte incompliment dels seus estàndards de control per comercialitzar Pegasus, o bé falta de control posterior a l'ús de la llicència.
Les querelles, de redactat idèntic, exposen el funcionament de Pegasus, que "permetria un control remot del terminal mòbil de la víctima i facilitar la intercepció de comunicacions, l'accés a dades i un monitoratge absolut".
Assenyalen que l'ús de Pegasus "en contextos d'espionatge a opositors polítics, activistes, periodistes, advocats i defensors dels drets humans ha estat denunciat per multitud d'organitzacions no governamentals i per prestigioses capçaleres de premsa", i fa referència a l'informe de CitizenLab que va publicar 'The New Yorker'.
D'acord amb l'informe, recorden que 65 persones van tenir el mòbil infectats en diversos períodes els últims anys, que coincideixen amb moments que feien funcions "vinculades a la defensa d'accions de denúncia de la repressió contra el moviment per a l'autodeterminació després del referèndum de l'1-O i de preparació d'estratègies jurídiques".
La querella d'Òmnium afegeix que "és evident que les infeccions a Mauri, Jiménez i Bonet també tenien com a objectiu assaltar l'àmbit d'intimitat i de les comunicacions de Jordi Cuixart" mentre no tenia mòbil perquè estava a la presó per l'1-O.
"EVIDÈNCIES" QUE VA SER EL GOVERN CENTRAL
També exposen que hi ha "grans evidències" que els atacs procedien d'una institució del Govern central, i creuen que els objectius eren d'un interès evident, en les seves paraules, per a l'executiu.
Remarquen que el moment i les persones que van patir els atacs coincideixen amb "activitats d'interès específic" per al Govern central, i que els missatges dels mòbils contenien dades personals que només pot conèixer l'administració.
A més, recorden que el CNI és client de NSO i assenyalen que "el gran lapse de temps en què s'han produït els atacs, i també la rellevància de les persones atacades, porten a descartar que es tracti d'una operació clandestina d'un tercer país o una tercera persona", perquè els hauria descobert el CNI o una altra agència de ciberseguretat.
"ASSUMPCIÓ DELS FETS"
Els escrits afirmen que el Govern central va fer una "assumpció dels fets" quan va anunciar l'obertura d'un control intern del CNI i va constituir la Comissió de Secrets Oficials del Congrés.
Òmnium i la CUP consideren que amb aquestes mesures "es pot inferir l'assumpció de l'autoria al Govern espanyol, al CNI o altres agències governamentals col·laboradores en l'àmbit de la intel·ligència i la informació" que depenen dels ministeris de Defensa i Interior.
