Publicat 19/1/2019 10:16:25 +01:00CET

Els comuns voten aquest dissabte si avalen el document que advoca per una constitució catalana

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu.
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

El Consell Nacional debatr el pla estratgic del partit per aquest any

BARCELONA, 19 gen. (EUROPA PRESS) -

El Consell Nacional de CatComú debatr i decidir aquest dissabte si avala el seu 'Document d'estratgia i acció política', que recull el seu full de ruta per als propers mesos i que advoca per la "elaboració d'una Constitució Catalana en el marc d'un Estat plurinacional".

El text, al que ha tingut accés Europa Press, argumenta que aquesta proposta implicaria "superar l'actual marc estatutari" i obligaria a escometre una reforma de la Constitució Espanyola en clau plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació política.

El document dels comuns va ser debatut en la reunió del dilluns de l'adrea del partit que lidera Ada Colau, el dijous va ser lliurat als membres de la coordinadora, i els membres del Consell Nacional han de decidir aquest dissabte si donen llum verda definitiva al text.

El Consell est format per 220 persones, entre representants nacionals, territorials i membres de l'Executiva, i el document es votar sencer --sense possibilitat d'esmenar-ho per parts-- a favor o en contra, han assenyalat a Europa Press fonts del partit que lidera Ada Colau.

Aquesta reunió també es produeix en plena crisi de Podem a nivell estatal per l'enfrontament entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, un partit vinculat als comuns i amb el qual es presentaran junts a les eleccions europees de maig.

COMPETNCIES I FINANAMENT

Aquest document estratgic exposa que també es necessitaria la implantació d'un nou sistema competencial pel qual Catalunya tingui "plena sobirania en matries de competncia exclusiva i sobiranies compartides tant amb l'Estat com amb la UE".

A més, defensa un nou sistema de finanament específic per a Catalunya" a partir d'una hisenda prpia i solidria que garanteixi la corresponsabilització fiscal multinivell i el blindatge constitucional de drets econmics, laborals, socials i ambientals".

PACTE DE CLAREDAT

Els comuns insisteixen en una Llei de Claredat catalana com la qual en el seu moment es va fer al Canad per la situació de Quebec i que reconegui "el dret del poble de Catalunya a ser consultat de forma vinculant sobre el seu futur polític per la via del referndum".

La mateixa llei, que ha de ser tramitada dins de l'ordenament jurídic vigent --avisen--, inclouria la necessitat de "majories qualificades per treure endavant qualsevol modificació de l'estatus polític de Catalunya".

Els comuns lamenten l'existncia de "presos i preses polítiques", exigeixen el seu alliberament immediat i asseguren que participaran en les accions de suport de totes les persones que consideren represaliadas per l'Estat.

PRESSUPOSTOS AL 2019

En plenes negociacions amb el Govern sobre els Pressupostos de la Generalitat del 2019, els comuns alerten que només recolzaran els comptes catalans si inclouen "la reversió de les retallades i una reforma fiscal amb carcter progressiu".

També defensen aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) d'aquest mateix any, i es reivindiquen com la primera fora política catalana al Congrés i amb capacitat per aconseguir millores per a Catalunya.

Posen el focus en nombroses reformes socials, com fer efectiva la pujada del salari mínim interprofessional; derogar les últimes reformes laborals i de les pensions; la creació d'una banca pública, i polítiques efectives d'acolliment d'immigrants, entre altres qüestions.

CRÍTICA A LA MONARQUIA

El document també aposta per que Catalunya "avanci en els valors republicans i en la crítica a la monarquia espanyola" i per que recolzi activament els referndums sobre la monarquia convocats a diverses universitats de l'Estat.

Els comuns reclamen a l'Estat "aquelles transferncies i millores pendents" de l'autogovern catal, així com calendaritzar les inversions estatals pendents, i avisen que faran front a qualsevol intent de l'Estat de recentralització competencial.