Aposten per que Yolanda Díaz lideri un nou "subjecte polític"
BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
La IIIa Assemblea Nacional dels comuns ha avalat aquest diumenge la renovació del lideratge de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i l'exalcaldessa de Casteldefells (Barcelona) Candela López, al capdavant de la Coordinadora Nacional.
Els 922 inscrits de l'assemblea, que s'ha desenvolupat aquest dissabte i diumenge a la Facultat de l'Inefc, també han ratificat l'única candidatura que s'ha presentat en el procés intern de renovació dels rgans de direcció --l'Executiva Nacional i el Consell Nacional--, sota el lema 'Arrelar per Guanyar'.
Les tres coordinadores repeteixen en el crrec pel qual van ser elegides el 20 de novembre del 2019, quan van haver de constituir una nova cúpula després que marxés Xavier Domnech, qui va ser el coordinador nacional amb Colau fins a l'abril del 2018.
TRES SENSIBILITATS POLÍTIQUES
La terna reflecteix les tres sensibilitats polítiques dins de l'espai, amb Colau com a membre de BComú, Albiach de Podem i López d'ICV, en una etapa en qu l'espai es mostra cohesionat i sense les divisions que van generar tensions internes.
Després de ser ratificades per la militncia, Colau, Albiach i López lideraran una Executiva de 40 membres, sense gaires canvis respecte a l'anterior, i s'hi sumaran un representant de l'Ajuntament de Barcelona, un del Parlament, un del Congrés i un altre del Parlament Europeu: Jordi Martí, Joan Carles Gallego, Jaume Asens i Ernest Urtasun respectivament.
RENOVACIÓ D'RGANS
A més dels membres de l'Executiva Nacional, es ratificar la candidatura pel Consell Nacional, que estar format per 116 membres de la llista nacional, 74 de la representació territorial, 5 de la Comissió de Comptes i 5 de la Comissió de Garanties; i a més, abans de l'Assemblea s'han renovat les 12 executives territorials.
La candidatura única inclou representants de crrecs institucionals dels comuns, com diputats al Parlament com David Cid, Susanna Segovia i Jordi Jordan; i del Congrés com Aina Vidal, Gerardo Pisarello i Joan Mena.
Els comuns també han incrementat el pes d'alcaldes i alcaldesses com Lluís Mijoler, del Prat de Llobregat (Barcelona); Laura Campos, de Montcada i Reixac (Barcelona); Isabel García, de Santa Perptua de la Mogoda (Barcelona) i Jose Montero, de Montorns del Valls (Barcelona).
També inclou regidors com Eloi Badia, de Barcelona; Elena Ferre, de Lleida; Mario Téllez, de Vila-seca (Barcelona); Claudio Carmona, de Cornell de Llobregat (Barcelona), i Núria Lozano, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), així com la filla de l'exministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch, Rosa Lluch, que també va ser candidata dels comuns al Senat.
CONVIDATS A L'ASSEMBLEA
Com convidats, l'Assemblea ha comptat amb la presncia de representants d'ERC, com la portaveu republicana, Marta Vilalta; el diputat Pau Morales i el president de la Federació Regional de Barcelona, Gerard Gómez del Moral; i també hi acudir el diputat del PSC Raúl Moreno.
A més han assistit el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, així com representants de Podem, Podem Catalunya, IU, Compromís, Saragossa en Comú, Bildu, Més Mallorca i Marea Atlntica, entre d'altres.
FULL DE RUTA CAP AL 2023
L'Assemblea (en plena negociació dels Pressupostos catalans 2022 i amb els comuns com a determinants ara que la CUP manté l'esmena a la totalitat), ha fixat els objectius de l'organització, amb l'horitzó posat en EL 2023, quan hi haur eleccions generals, municipals i una qüestió de confiana al Govern de Pere Aragons.
En la ponncia política que han debatut els inscrits, els de Colau han situat l'economia i el conflicte polític catal com els dos grans temes dels propers anys i "el que definir el resultat dels propers processos electorals", motiu pel qual situen la taula de dileg com una de les claus per a una nova ordenació política i cultural.
Els comuns també han defensat desplegar una agenda política centrada en "el dileg bilateral entre el Govern central i la Generalitat com la solució a un conflicte que és de carcter polític", i han assegurat que l'objectiu fonamental d'aquesta agenda és canviar la dinmica derrotista que veuen en l'autogovern catal.
Han apostat per ampliar aquest autogovern perqu Catalunya aconsegueixi "noves conquestes", i han defensat que aix passa per la taula de dileg i també per una cohesió institucional i política del seu espai al voltant d'una proposta territorial prpia per a Catalunya i per a tot Espanya.
MÉS ENLL DE LES SIGLES
L'Assemblea ha acabat amb un acte obert al públic amb la vicepresidenta del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz; el ministre de Consum, Alberto Garzón; la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra --per vídeo--; la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, així com les coordinadores del partit Jéssica Albiach i Ada Colau.
Aquest acte conjunt arriba després que el cap de setmana passat se celebrés a Valncia una trobada que va reunir Díaz, Colau i Oltra, al costat de la líder de Més Madrid, Mónica García, i la portaveu del Moviment per la Dignitat i la Ciutadania a Ceuta, Fátima Hamed Hossain, mentre sobrevola la idea d'una plataforma que reuneixi partits d'aquest espectre polític de cara a les generals i municipals.
De fet, en la seva ponncia política, els comuns han apostat per superar les sigles i impulsar un nou subjecte polític liderat Díaz, per al que consideren que s'han d'"obrir a noves aliances que qualitativament representin molt més que la suma de les parts", i que suposi convertir un potencial lideratge en un projecte i subjecte polític.
A més, l'Assemblea ha abordat una reforma dels Estatuts dels comuns, del reglament de processos electorals interns (que limitar a 4 anys el mxim de mandat en l'Executiva, Consell Nacionall i comissions de Comptes i Garanties, quan abans era de 2 o 4 anys) i la presentació de la Fundació dels Comuns.