Publicat 4/4/2019 22:41:59 +02:00CET

Els comuns recullen al seu programa un referèndum pactat i una constitució catalana

El regidor de Barcelona Jaume Asens
EUROPA PRESS - Archivo

Plantegen una Llei de Claredat per permetre la forma en la qual decidir el seu futur

BARCELONA, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

En Comú Podem (ECP) est ultimant el seu programa electoral de cara a les eleccions generals del 28 d'abril que inclou la celebració d'un referndum pactat i vinculant sobre el futur polític de Catalunya i la confecció d'una constitució catalana per construir "un nou model de país en termes socials, polítics, econmics, ambientals i culturals".

L'esborrany, al que ha tingut accés Europa Press, estableix que Catalunya "ha de poder exercir el seu dret a decidir per la via d'un referndum" i proposa per a aix la promoció d'un projecte de Llei de Claredat a impulsar des del Parlament per ser tramitada al Congrés d'acord amb l'article 87.2 de la Constitució.

Aquest article estableix que "les Assemblees de les Comunitats Autnomes podran sollicitar del Govern l'adopció d'un projecte de llei o remetre a la Taula del Congrés una proposició de llei, delegant davant aquesta Cmera un mxim de tres membres de l'Assemblea encarregats de la seva defensa".

En l'esborrany dels comuns --que els inscrits a CatComú validaran aquest dissabte en una assemblea a la qual acudir el secretari de Podemos, Pablo Iglesias, i els de Podem per via telemtica-- es concreta que la Llei de Claredat acordar "les condicions, el procediment i la interpretació de qualsevol consulta popular per via de referndum sobre la modificació de l'estatus polític de Catalunya".

"Una proposta, per tant, que possibiliti un pacte d'mplies majories a Catalunya i obri el camí cap a un nou pacte d'Estat", afegeixen sobre una proposta que ha de pivotar sobre uns eixos; el primer d'ells és el reconeixement del dret del poble de Cataluya a ser consultat de forma políticament vinculant sobre el seu futur per la via d'un referndum.

El segon eix subratlla la necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació en l'estatus polític de Catalunya i el tercer, incentivar la via de l'acord bilateral a l'hora d'impulsar qualsevol tipus de referndum sobre el futur polític de Catalunya.

El quart, planteja establir la "obligació de negociar lleialment entre les parts per donar sortida a la voluntat de la ciutadania" i el cinqu eix és la mobilització ciutadana.

ESTAT PLURINACIONAL

Els comuns veuen Espanya com un "país de pasos" pel que consideren que ha de constituir-se com un Estat Plurinacional on totes les nacions i comunitats polítiques puguin desenvolupar-se en un marc igualitari i sense imposicions.

Així, plantegen una srie de canvis constituents per realitzar aquesta transformació, per aconseguir un estat format per diferents nacions que comparteixen sobirania i que ells veuen en forma de república, comproms amb els drets socials, la regeneració de la institució i la lluita contra la corrupció i que es qüestioni la monarquia espanyola com "oportuntidad democrtica".

Volen una definició constitucional d'Espanya com un estat que conté al seu interior "territoris que també són nacions" i veuen la necessitat d'una reforma de la Constitució que reconegui i respecti la realitat plurinacional i de les comunitats polítiques que conformen Espanya, reconeixent Catalunya com a nació, i el seu dret a decidir, sense prejudici al fet que altres nacions histriques s'acullin a aquest reconeixement.

CONSTITUCIÓ CATALANA

En el marc d'aquest estat, sostenen que Catalunya ha de poder tenir la seva prpia constitució, per impulsar una transformació profunda per guanyar drets i llibertats, "i parar i revertir la creixent privatització dels serveis públics".

En el marc d'aquesta carta magna, proposen desenvolupar una carta de drets fonamentals jurídicament vinculant que doti aquests drets de rellevncia i efectivitat, de manera que s'avanci cap a una societat més justa i igualitria, per blindar constitucionalment els drets econmics, laborals, socials i ambientals que defensa ECP.

"La constitució catalana definir Catalunya com a república social, democrtica i ambiental justa que comparteix sobiranies amb un Estat plurinacional", resolen.

LLENGUA, JUSTÍCIA I FINANAMENT

ECP recull diverses mesures encarades a aconseguir la plurinacionalitat de l'Estat, com la creació d'un Tribunal d'arbitratge competencial per configurar un nou model territorial judicial amb la participació de Catalunya; el reconeixement del castell, el catal, el basc i el gallec com a llengües cooficials en el conjunt de l'Estat i un nou sistema de finanament "específic per a Catalunya" a partir de la creació d'una hisenda prpia i solidria, amb el ple desenvolupament de l'Agncia Tributria de Catalunya.

Proposen la supressió de l'article 145 de la Constitució perqu es puguin establir acords polítics, culturals, socials, entre les comunitats polítiques que els desitgin i suprimir la prohibició de federar-se.

Exigeixen la retirada de recursos d'inconstitucionalitat sobre lleis aprovades en el Parlament; un blindatge competencial per evitar la recentralización; recuperar les previsions de l'Estatut declarades inconstitucionals; executar les transferncies pendents de l'autogovern catal i les inversions, en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, entre unes altres, i que la Generalitat pugui participar en institucions i organisme de l'Estat.