Els comuns recullen al seu programa un referèndum pactat i una constitució catalana

El regidor de Barcelona Jaume Asens
EUROPA PRESS - Archivo
Publicat 4/4/2019 22:41:59CET

Plantegen una Llei de Claredat per permetre la forma en la qual decidir el seu futur

BARCELONA, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

En Comú Podem (ECP) està ultimant el seu programa electoral de cara a les eleccions generals del 28 d'abril que inclou la celebració d'un referèndum pactat i vinculant sobre el futur polític de Catalunya i la confecció d'una constitució catalana per construir "un nou model de país en termes socials, polítics, econòmics, ambientals i culturals".

L'esborrany, al que ha tingut accés Europa Press, estableix que Catalunya "ha de poder exercir el seu dret a decidir per la via d'un referèndum" i proposa per a això la promoció d'un projecte de Llei de Claredat a impulsar des del Parlament per ser tramitada al Congrés d'acord amb l'article 87.2 de la Constitució.

Aquest article estableix que "les Assemblees de les Comunitats Autònomes podran sol·licitar del Govern l'adopció d'un projecte de llei o remetre a la Taula del Congrés una proposició de llei, delegant davant aquesta Càmera un màxim de tres membres de l'Assemblea encarregats de la seva defensa".

En l'esborrany dels comuns --que els inscrits a CatComú validaran aquest dissabte en una assemblea a la qual acudirà el secretari de Podemos, Pablo Iglesias, i els de Podem per via telemàtica-- es concreta que la Llei de Claredat acordarà "les condicions, el procediment i la interpretació de qualsevol consulta popular per via de referèndum sobre la modificació de l'estatus polític de Catalunya".

"Una proposta, per tant, que possibiliti un pacte d'àmplies majories a Catalunya i obri el camí cap a un nou pacte d'Estat", afegeixen sobre una proposta que ha de pivotar sobre uns eixos; el primer d'ells és el reconeixement del dret del poble de Cataluya a ser consultat de forma políticament vinculant sobre el seu futur per la via d'un referèndum.

El segon eix subratlla la necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació en l'estatus polític de Catalunya i el tercer, incentivar la via de l'acord bilateral a l'hora d'impulsar qualsevol tipus de referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

El quart, planteja establir la "obligació de negociar lleialment entre les parts per donar sortida a la voluntat de la ciutadania" i el cinquè eix és la mobilització ciutadana.

ESTAT PLURINACIONAL

Els comuns veuen Espanya com un "país de països" pel que consideren que ha de constituir-se com un Estat Plurinacional on totes les nacions i comunitats polítiques puguin desenvolupar-se en un marc igualitari i sense imposicions.

Així, plantegen una sèrie de canvis constituents per realitzar aquesta transformació, per aconseguir un estat format per diferents nacions que comparteixen sobirania i que ells veuen en forma de república, compromès amb els drets socials, la regeneració de la institució i la lluita contra la corrupció i que es qüestioni la monarquia espanyola com "oportuntidad democràtica".

Volen una definició constitucional d'Espanya com un estat que conté al seu interior "territoris que també són nacions" i veuen la necessitat d'una reforma de la Constitució que reconegui i respecti la realitat plurinacional i de les comunitats polítiques que conformen Espanya, reconeixent Catalunya com a nació, i el seu dret a decidir, sense prejudici al fet que altres nacions històriques s'acullin a aquest reconeixement.

CONSTITUCIÓ CATALANA

En el marc d'aquest estat, sostenen que Catalunya ha de poder tenir la seva pròpia constitució, per impulsar una transformació profunda per guanyar drets i llibertats, "i parar i revertir la creixent privatització dels serveis públics".

En el marc d'aquesta carta magna, proposen desenvolupar una carta de drets fonamentals jurídicament vinculant que doti aquests drets de rellevància i efectivitat, de manera que s'avanci cap a una societat més justa i igualitària, per blindar constitucionalment els drets econòmics, laborals, socials i ambientals que defensa ECP.

"La constitució catalana definirà Catalunya com a república social, democràtica i ambiental justa que comparteix sobiranies amb un Estat plurinacional", resolen.

LLENGUA, JUSTÍCIA I FINANÇAMENT

ECP recull diverses mesures encarades a aconseguir la plurinacionalitat de l'Estat, com la creació d'un Tribunal d'arbitratge competencial per configurar un nou model territorial judicial amb la participació de Catalunya; el reconeixement del castellà, el català, el basc i el gallec com a llengües cooficials en el conjunt de l'Estat i un nou sistema de finançament "específic per a Catalunya" a partir de la creació d'una hisenda pròpia i solidària, amb el ple desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya.

Proposen la supressió de l'article 145 de la Constitució perquè es puguin establir acords polítics, culturals, socials, entre les comunitats polítiques que els desitgin i suprimir la prohibició de federar-se.

Exigeixen la retirada de recursos d'inconstitucionalitat sobre lleis aprovades en el Parlament; un blindatge competencial per evitar la recentralización; recuperar les previsions de l'Estatut declarades inconstitucionals; executar les transferències pendents de l'autogovern català i les inversions, en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, entre unes altres, i que la Generalitat pugui participar en institucions i organisme de l'Estat.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.