MADRID, 26 set. (EUROPA PRESS) -
Els advocats agrupats en la plataforma Alerta Solidria, que representa cinc dels set membres dels CDR que han estat posats a la disposició de l'Audincia Nacional per un presumpte delicte de terrorisme, han registrat un escrit aquest dijous en qu reclamen poder assistir a la declaració davant del jutge dels dos detinguts que han optat per advocats d'ofici i que en les primeres hores van decidir respondre a les preguntes de la Gurdia Civil, segons informen en fonts jurídiques.
En total, nou persones van ser detingudes en l'anomenada 'operació Judes' que va desplegar la Gurdia Civil aquest dilluns en diferents punts de Barcelona. Dos van quedar en llibertat amb mesures cautelars i les altres set han passat a la disposició del jutge de l'Audincia Nacional Manuel García Castellón en les darreres hores.
No obstant aix, no segueixen la mateixa estratgia: cinc estan representats per la mateixa agrupació d'advocats i els altres dos van pel seu compte i, fins ara, han respost els interrogatoris en seu policial. De fet, un d'ells ha estat prestant declaració davant del jutge i la Fiscalia des de tocades les 11.00 d'aquest dijous.
Els lletrats de la resta de detinguts es queixen que no se'ls hagi perms entrar a aquesta declaració ni conixer-ne el contingut, que podria afectar els seus clients i, per aix, han registrat un escrit a primera hora d'aquest matí al Jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audincia Nacional per requerir que se'ls doni accés a tots els interrogatoris. No han rebut cap resposta, segons les mateixes fonts.
Amb tot, aquesta causa que es va iniciar fa més d'un any est sota secret, cosa que elimina aquesta possibilitat. Segons l'article 302 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, quan es tracta d'un delicte públic el jutge pot acordar declarar totalment o parcialment secretes per a totes les parts personades unes diligncies per termini no superior a un mes.
Aquest període mxim és ampliable si es tracta d'evitar un risc greu per a la vida, llibertat o integritat física d'una altra persona o prevenir una situació que pugui comprometre greument el resultat de la investigació o del procés.
NOMÉS CONEIXEN EL CRREC PER TERRORISME
No és l'única queixa que han expressat les defenses dels detinguts, les quals lamenten a més que han conegut a través dels mitjans de comunicació els crrecs que se'ls podrien imputar. Segons afirmen fonts d'aquest entorn, als detinguts només se'ls va informar en el moment de l'entrada i escorcoll i quan van ser traslladats a dependncies de la Gurdia Civil que la raó obea a la investigació d'un presumpte delicte de terrorisme, per no de rebellió o de tinena d'explosius.
En qualsevol cas, el delicte de terrorisme tal com el defineix el Codi Penal ja engloba la tinena, trfic i dipsit d'armes, municions o explosius quan tingui per finalitat la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastrfic, incendi, de falsedat documental, contra la Corona o d'atemptat.
