Actualitzat 15/11/2017 13:23

Els 6 acusats per una pallissa amb pals i pedres a ultres el 12-O del 2013 neguen participar

Una de les víctimes identifica una acusada i afirma: "Anaven a matar"

Judici a sis antifeixistes per una agressió el 12-O del 2013
Europa Press

BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -

Els sis acusats per la seva presumpta implicació en una agressió amb pals, pedres i cadenats a un grup d'ultres el dia 12 d'octubre del 2013 al barri de Sants de Barcelona han negat la seva participació en els fets i tenir qualsevol vinculació amb el centre okupado Can Vies.

Així ho han expressat en el judici celebrat aquest dimecres en el Jutjat Penal 22 de Barcelona, en el qual no han volgut contestar les preguntes del fiscal i s'han limitat a respondre les seves defenses.

El primer dels acusats a declarar, Eric M., ha afirmat: "No tinc res a veure amb els fets. Portem quatre anys que se'ns va condemnar sense judici previ. No podem assistir a manifestacions ni actes en la via pública: en tota democràcia creiem que és un dret".

En la mateixa línia s'han manifestat altres acusats, lamentant que se'ls arrestés en comptes de citar-los en el jutjat, ja que haguessin comparegut, i que se'ls hagin imposat mesures cautelars com signar mensualment en el jutjat i no poder assistir a manifestacions ni concentracions.

Tots ells han negat qualsevol vincle amb Can Vies malgrat que, segons la Fiscalia, els acusats van sortir d'aquest centre okupat per perpetrar l'agressió, i d'on van portar pals, pedres, tancats amb clau en forma d'U i navalles, i s'hi van refugiar posteriorment.

Sobre això, han explicat que no entenen per què els van fer estar en el posterior escorcoll en aquest centre, ja que no tenien cap pertinença allà, un edifici d'on els Mossos d'Esquadra van decomissar maces, pals, barres de ferro, pistoles pneumàtiques, esprais d'autodefensa, navalles i cadenats, entre altres efectes, segons Fiscalia.

Així mateix, els acusats han explicat que durant la seva estada a comissaria se'ls van fer fotos en parts del cos sense demanar el seu consentiment exprés i sense avisar que podien servir per incriminar-los.

L'única acusada, Llucía S., ha explicat: "Em van fer fotos sense demanar el meu consentiment ni explicar-me en què s'anaven a fer servir. Vaig haver de baixar-me els pantalons", puntualitzant que, malgrat que la seva advocada estava en el recinte, tampoc la van avisar.

"ANAVEN A MATAR"

Una de les víctimes ha explicat que un grup de 30 o 35 persones van acudir corrent mentre el seu grup --que havia participat en la manifestació ultra de Montjuïc-- estava assegut en un bar prop de la carretera de La Bordeta prenent unes cerveses al crit d'"Us matarem fatxes de merda. Nazis".

"Van anar directament a matar. Amb una ampolla trencada anaven directament a matar al coll" a un membre del grup, ha explicat la testimoni, que ha indicat que els van localitzar per un tweet publicat i que no coneixien sls seus agressors de res.

Aquesta testimoni ha identificat sense cap gènere de dubte a l'acusada Lucía S., puntualitzant que en aquest moment portava el cabell més curt.

QÜESTIONS PRÈVIES

En el tràmit de qüestions prèvies, les defenses han demanat anul·lar els atestats policials i les proves videogràfiques per falta de garanties en la cadena de custòdia i possible vulneració de drets, a més de les fotografies als acusats, que consideren que es van fer de forma "incriminatòria".

El fiscal Miguel Ángel Aguilar s'ha oposat a aquesta petició assegurant que tota la investigació dels Mossos va estar subjecta a un "control judicial estricte" i que en qualsevol cas es va haver de plantejar en la fase d'instrucció i no en el judici, la qual cosa considera una deslleialtat, i el jutge ha considerat que s'abordarà en la sentència.

Davant el qüestionament de les filmacions, Aguilar ha explicat que el vídeo on es veu el grup que va protagonitzar l'agressió és una prova que van sortir i es van refugiar en Ca Vies, però que, en qualsevol cas, la identificació dels autors les van fer els Mossos en directe perquè els van veure i els van reconèixer.

A més, ha defensat que els Mossos havien demanat autorització genèrica per filmar durant tota la jornada del 12-O perquè és un dia conflictiu per a la policia ja que sol haver-hi manifestacions antagòniques: "Sol haver-hi incidents molt grossos".

En el seu escrit d'acusació, el fiscal demanava per als acusats 15 anys de presó per tres delictes de lesions amb instrument perillós, una multa de 9.720 euros per danys i altres multes per tres faltes de lesions, per 1.080 euros cadascuna.

Segons el seu relat, un grup de persones d'ideologia antifeixista, entre els quals estaven els acusats, van saber que un grup ultra estava en un bar en la carretera de La Bordeta i van acudir encaputxats i armats amb pals, maons, pedres, cadenats i una navalla.

Van cometre l'agressió amb aquests objectes que havien tret de l'interior de la seu social de Can Vies, alhora que proferien insults com a "fatxes de merda" i "nazis", a un grup d'almenys vuit persones amb samarretes de la selecció espanyola de futbol i havien participat en la manifestació convocada per partits vinculats a l'extrema dreta, causant ferides de diversa consideració a set persones.

Contingut patrocinat