Sánchez Barcoj impugna els correus aportats per Bankia relatius a l'emissió de les targetes
MADRID, 26 set. (EUROPA PRESS) -
Els acusats per la utilització de targetes 'black' de Caja Madrid per a despeses personals han reclamat aquest dilluns la nul·litat de la sentència d'obertura de judici oral dictat per l'Audiència Nacional contra 65 exalts càrrecs i consellers de l'entitat, perquè consideren que els fets han prescrit i que, tot i això, la Fiscalia Anticorrupció s'ha dedicat a "ressuscitar-los".
José Antonio Choclán, advocat defensor del membre de la Comissió de Control, José María Buenaventura, ha precisat davant del tribunal que la llei estableix un màxim de 5 anys per a la prescripció i ha citat la jurisprudència del Tribunal Suprem que valida aquest termini.
Segons la seva opinió, el Ministeri Públic ha intentat obviar aquest punt sota l'excusa de la comissió per part dels usuaris dels plàstics d'un delicte continuat que es va prolongar en el temps. "No per aquesta circumstància els terminis han patit modificacions", ha defensat i afegit que les normes de prescripció estan perfectament establertes i no poden alterar-se en aplicació d'aquest suposat.
NOVA PROVA
D'altra banda, l'advocat del directiu de Caja Madrid i Bankia Ildefonso Sánchez Barcoj ha impugnat la nova prova presentada per Bankia al començament del judici i en què es recopilen nous correus electrònics relatius a l'emissió i gestió de les targetes i ha manifestat que la presentació dels esmentats correus és "absolutament improcedent".
Anticorrupció acusa Barcoj d'ocupar-se de la gestió de les targetes i donar instruccions a través de les seves secretàries al departament d'emissió dels plàstics per a la seva emissió, quan aquest paper corresponia al Comitè de Mitjans. El seu lletrat ha assegurat que el banc nascut per la fusió de les caixes no és el propietari legítim d'aquesta informació. "És un simple ocupant --decideixin si amb 'c' o amb 'k'-- de les despeses de Caja Madrid, ha destacat.
L'ex director financer de Caja Madrid ha defensat que les despeses efectuades per l'ús de les targetes opaques no van tenir reflex en el patrimoni de Caja Madrid i ha sol·licitat al tribunal que aparti Bankia-BFA, i al Fons de Reestructuració Bancària (FROB) com a acusació particular perquè no existeix causa legítima perquè es personin com a víctimes.
Durant el seu torn de paraula, el lletrat de l'ex mà dreta de l'expresident de Caja Madrid entre el 1996 i el 2010, Miguel Blesa, ha argumentat que només Caja Madrid podria presentar-se com a víctima dels presumptes delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda que se li atribueixen als 65 titulars dels plàstics que avui s'han assegut al banc dels acusats, però no a Bankia, ja que l'entitat va veure la llum anys després que s'autoritzessin les targetes.
DESVINCULA A BANKIA
En concret, ha precisat que les despeses de les 'black', que ascendeixen a un total de 12,5 milions entre els anys 2003 i 2015, només van poder afectar al saldo de Caja Madrid i, per aquesta raó, només ella ostentaria legitimació per exercitar l'acusació penal i ha posat èmfasi que "les pèrdues esdevingudes" en el si de Bankia es van produir "sense cap relació de causalitat amb les targetes" opaques.
La representació processal de l'exdirectiu ha sol·licitat que l'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri aporti a la causa l'informe derivat d'una auditoria en la qual, segons la seva opinió, l'entitat donava suport contractual a les targetes opaques. En l'esmentat document es van identificar dos contractes de les targetes emeses, d'una banda el relatiu als membres del Consell d'Administració i Comissió de Control i, per un altre, a directius, consellers i executius que també van disposar d'un plàstic.
