Edu Botella - Europa Press
BRUSSELLES/MADRID 24 oct. (EUROPA PRESS) -
Els Vint-i-set abordaran aquest dimarts per segona vegada la petició del Govern central per reconixer el catal, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea, una qüestió sobre la qual no obstant aix no s'esperen decisions ja que Espanya encara no ha donat resposta als dubtes legals i financers que els seus socis exigeixen aclarir abans d'estudiar el fons d'una eventual decisió.
L'assumpte ha estat incls per la presidncia europea rotatria que aquest semestre exerceix Espanya en l'agenda del Consell d'Assumptes Generals que se celebra a Luxemburg i figura com a presentació d'un "informe de progrés", sobre el qual el Govern central no ha volgut brindar cap detall, sense que estigui prevista l'adopció de decisió.
En un primer debat a 27 el setembre passat, el ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació en funcions, José Manuel Albares, va oferir ajornar en la prctica l'oficialitat del basc i gallec per comenar amb el catal, si bé fonts europees consultades per Europa Press van indicar que cap país va plantejar una aplicació a dues velocitats com a alternativa per facilitar l'aprovació de la mesura.
El cap de la diplomcia espanyola va defensar un canvi del reglament que inclogués alhora les tres llengües cooficials en el llistat comú per va afegir que es podria "iniciar el desplegament primer amb el catal i, seguidament, amb les altres dues llengües", sense que aix suposés "en absolut" una discriminació per a les dues llengües relegades.
Aquesta opció, no obstant aix, no va quedar plasmada en cap document del Consell, per la qual cosa la proposta que hi ha sobre la taula segueix plantejant la inclusió de les tres llengües en el reglament comú, una cosa per la qual és necessria l'unanimitat dels Vint-i-set.
El Govern central també va plantejar que sigui Espanya qui assumeixi els costos de la traducció i interpretació a les tres llengües cooficials en el marc de la Unió Europea per la resta d'Estats membre es mantenen escptics lloc que fins ara no han vist cap avaluació de l'impacte financer de la mesura i perqu el reglament de la UE preveu que sigui a crrec de les arques comunitries.
Tant al primer debat a nivell de ministres com quan l'assumpte s'ha tractat nivell d'ambaixadors, cap delegació ha expressat un no rotund per prop d'una quinzena de membres han avisat que vine "moltes preguntes sense respostes" en la proposta espanyola i tenen difícil prendre una decisió sense un dictamen jurídic, una avaluació del cost i altres respostes.
A més, encara que al setembre es va apuntar que la demanda de reconixer com a llengües de la UE el catal, el basc i el gallec seria examinat a nivell d'experts en el Consell per analitzar les diferents derivades de la proposta, fins al moment no s'ha encarregat formalment la tasca a cap grup de treball, segons diferents fonts europees.
