BRUSSELLES 19 set. (EUROPA PRESS) -
Els pasos de la Unió Europea (UE) es resisteixen a prendre una decisió sobre la petició espanyola d'oficialitzar l'ús del catal, el basc i el gallec a la UE fins que no hi hagi sobre la taula un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüncies de la mesura i una anlisi del seu impacte econmic i prctic en el funcionament del bloc.
Així ha quedat pals després de 40 minuts de debat en la reunió de ministres d'Afers Generals de la UE celebrada a Brusselles i que ha concls sense que la qüestió s'hagi sotms a votació, perqu les delegacions necessiten "més temps" per estudiar l'assumpte, han informat a Europa Press fonts europees.
Una vintena de ministres han pres la paraula per expressar els seus dubtes i la presidncia de torn que exerceix Espanya ha "pres nota" del posicionament dels seus socis a la UE i ha anunciat que el Consell "reprendr l'assumpte en una reunió futura", sense aclarir els terminis, han assenyalat les mateixes fonts.
Un cop constatat que reclamen més detalls sobre el cost de la mesura i el seu impacte en el pressupost comunitari, a més de l'estudi jurídic de l'impacte que pot tenir en altres llengües europees, ara correspon a la presidncia espanyola preparar els següents passos, tant derivar el debat tcnic als grups de treball previstos en el si del Consell com encarregar l'opinió dels juristes de la institució.
Per superar les reserves dels seus socis a la UE, el govern en funcions de Pedro Sánchez va oferir que fos Espanya qui assumís el cost de traduir i interpretar el catal, el basc i el gallec en les mateixes condicions que la resta de llengües oficials de la UE, per aix també va plantejar dubtes jurídics perqu el reglament europeu estableix que ha de ser finanat per les arques comunitries.
Abans de l'arrencada de la reunió a Brusselles, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, s'ha recolzat en el dret a expressar-se en catal, basc i gallec que des d'aquest dimarts s'aplica al Congrés dels Diputats per instar la resta de pasos de la UE a permetre'n el reconeixement com a llengües oficials del bloc comunitari.
"No es tracta d'una proposta nova o indita, fa gairebé 20 anys que Espanya ho sollicita", ha insistit Albares en una declaració sense preguntes, per després subratllar que ja hi ha "arranjaments administratius" en el si del Consell i de la Comissió Europea que permeten la traducció de molts dels documents a les llengües cooficials, tot i que no hi ha un rgim equivalent amb el Parlament Europeu.
