BRUSSEL·LES, 19 set. (EUROPA PRESS) -
Els països de la Unió Europea (UE) es resisteixen a prendre una decisió sobre la petició espanyola d'oficialitzar l'ús del català, el basc i el gallec a la UE fins que no hi hagi sobre la taula un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi del seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc.
Així ha quedat palès després de 40 minuts de debat en la reunió de ministres d'Afers Generals de la UE celebrada a Brussel·les i que ha conclòs sense que la qüestió s'hagi sotmès a votació, perquè les delegacions necessiten "més temps" per estudiar l'assumpte, han informat a Europa Press fonts europees.
Una vintena de ministres han pres la paraula per expressar els seus dubtes i la presidència de torn que exerceix Espanya ha "pres nota" del posicionament dels seus socis a la UE i ha anunciat que el Consell "reprendrà l'assumpte en una reunió futura", sense aclarir els terminis, han assenyalat les mateixes fonts.
Un cop constatat que reclamen més detalls sobre el cost de la mesura i el seu impacte en el pressupost comunitari, a més de l'estudi jurídic de l'impacte que pot tenir en altres llengües europees, ara correspon a la presidència espanyola preparar els següents passos, tant derivar el debat tècnic als grups de treball previstos en el si del Consell com encarregar l'opinió dels juristes de la institució.
Per superar les reserves dels seus socis a la UE, el govern en funcions de Pedro Sánchez va oferir que fos Espanya qui assumís el cost de traduir i interpretar el català, el basc i el gallec en les mateixes condicions que la resta de llengües oficials de la UE, però això també va plantejar dubtes jurídics perquè el reglament europeu estableix que ha de ser finançat per les arques comunitàries.
Abans de l'arrencada de la reunió a Brussel·les, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, s'ha recolzat en el dret a expressar-se en català, basc i gallec que des d'aquest dimarts s'aplica al Congrés dels Diputats per instar la resta de països de la UE a permetre'n el reconeixement com a llengües oficials del bloc comunitari.
"No es tracta d'una proposta nova o inèdita, fa gairebé 20 anys que Espanya ho sol·licita", ha insistit Albares en una declaració sense preguntes, per després subratllar que ja hi ha "arranjaments administratius" en el si del Consell i de la Comissió Europea que permeten la traducció de molts dels documents a les llengües cooficials, tot i que no hi ha un règim equivalent amb el Parlament Europeu.
