BARCELONA, 31 Jul. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat ha fet públic aquest dijous el document amb els 23 punts que el president català, Artur Mas, va lliurar al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb les seves demandes a l'Estat en economia, cultura, educació i infraestructures.
Una de les principals reivindicacions és que es permeti a la Generalitat un objectiu de dèficit més gran el 2015 i que l'Estat incrementi les aportacions, perquè el límit del 0,7% vigent és de "difícil compliment".
El Govern demana ser compensat per l'Estat després de l'anul·lació de l'impost autonòmic que grava els dipòsits bancaris, i li exigeix que compleixi amb els compromisos derivats de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, que establia que la inversió de l'Estat fins al 2014 en obres públiques catalanes ha d'equiparar-se a la contribució que fa Catalunya al producte interior brut (PIB) de tot Espanya.
Qüestiona la reforma elèctrica estatal --adverteix de les "conseqüències negatives que comportarà" a nivell econòmic, social i mediambiental-- i lamenta la Llei de Garantia d'Unitat de Mercat, perquè envaeix les competències autonòmiques i situa l'Estat en un paper de tutela.
En infraestructures, aprecia que en deu anys la inversió del Ministeri de Foment i les seves empreses públiques s'hagi reduït en un 50%, el doble que en el conjunt de les autonomies, on la reducció ha estat del 25%.
Insta l'Estat a impulsar un tren llançadora entre la T1 de l'Aeroport de Barcelona i el centre de la ciutat, un projecte que, segons va recordar Mas en roda de premsa aquest dimecres després de reunir-se amb Rajoy, hi ha inversors privats per fer-la, de manera que no costaria ni un euro a les arques estatals.
Reclama que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) inclogui tots els municipis de la província de Barcelona i que l'Estat incrementi la seva aportació a aquest organisme, ja que entre el 2010 i el 2014 es va reduir en un 38%.
SALUT I ENSENYAMENT
En els últims tres anys, Catalunya ha retallat la despesa sanitària en un 14,9% "i ja no és possible continuar ajustant-la sense que repercuteixi en la qualitat del servei", per la qual cosa insta l'Estat a millorar el finançament.
També veu "insuficient" el fons que dóna l'Estat a les autonomies per donar compliment amb la Llei de la Dependència, i critica que els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació s'hagi reduït en un 9%, un punt i mig més que la mitja espanyola.
Una altra de les seves demandes és la territorialització del 0,7% de la declaració de l'Impost de la Renda destinada a fins socials, cosa que hauria d'haver-se fet d'acord amb 12 sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.
Qüestiona també la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) perquè envaeix les competències exclusives en matèria d'ens locals, i que s'hagin incrementat el nombre de recursos que ha presentat el Govern contra l'Estat per vulnerar les competències autonòmiques.
A més, el Govern critica que no hagi rebut cap transferència per les taxes judicials i lamenta que no s'hagi fet cap pas per crear el Consell de Justícia de Catalunya previst a l'Estatut.
En ensenyament, el document advoca pel manteniment del model lingüístic educatiu i insta l'Estat a anul·lar el Reial decret que obliga la Generalitat a finançar el cost d'escolarització en castellà en un centre privat de les famílies que rebutgin l'actual model d'immersió lingüística.
Reivindiquen que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) continuï gestionant dos múltiplex, com fins ara, i que no es permeti a la ràdio i televisió públiques de la Generalitat deduir l'IVA arran d'un canvi de criteri "unilateral i no emparat per cap modificació legislativa" per part de l'Agència Tributària.
Desaprova la rebaixa de l'aportació de l'Estat en institucions culturals i en la producció de cinema, que s'incompleixi l'acord de devolució de tots els papers de Salamanca' --que no té cap cost econòmic-- i aprecia que hi ha un "retard considerable en el pagament de les beques als estudiants catalans, essent aquests els últims a cobrar de totes les comunitats".
Carrega contra l'Estat per haver retallat l'aportació per als centres especials de treball (CET), i també que de manera "unilateral" s'hagi reduït el Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020.
