BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
L'excoordinador del Pacte Nacional pel Referèdum Joan Ignasi Elena ha declarat aquest divendres com a testimoni davant el titular del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona que la iniciativa solament es va pagar amb diners d'aportacions privades i no amb diners públics, segons fonts jurídiques.
A la seva declaració, Elena ha explicat que el Pacte, que buscava promoure un referèndum pactat, mai va tenir problemes de finançament ja que rebien suficients aportacions privades i que les seves iniciatives tenien bon acolliment, després que se li preguntés quin tipus d'intervenció va tenir la Generalitat en aquesta campanya.
L'acusació popular exercida per Vox li ha preguntat concretament per què al maig van abandonar la seva iniciativa, una campanya iniciada el desembre de 2016, i Elena ha indicat que era una iniciativa temporal.
Altres fonts consultades han indicat que Elena ha explicat que van tractar de contactar amb els grups parlamentaris de PP i Cs al Congrés per parlar de la seva iniciativa però que no els van rebre, i també ha explicat que el pacte es va abandonar en veure que no es podia aconseguir un referèndum pactat.
Preguntat concretament pel domini de la pàgina web del Pacte, que va adquirir la Conselleria de Presidència i que després va traspassar a Òmnium Cultural, que dit desconèixer qui va adquirir aquest domini.
SOLUCIÓ POLÍTICA
En sortir de la declaració, Elena ha fet una valoració a la premsa, sense voler entrar en el contingut del seu testimoniatge, i ha constatat que "li correspon a la política resoldre les coses i no als tribunals".
"El que està vivint Catalunya en l'últim any i el que expressa un sentiment important de la ciutadania seria bé que es resolgués políticament", per la qual cosa ha demanat que hi hagi taules de diàleg.
En declaracions a Europa Press, l'advocat de Vox, Juan Cremades, ha valorat que el Pacte era "una pedra més del cop perquè sabien que mai es pactaria sotmetre a votació la unitat d'Espanya i tenien clar que la seva única via era la unilateralitat".
Al seu parer, des del Pacte pel Referèndum també van apostar per la via unilateral "sabent les seves conseqüències penals".
PÀGINES WEB
Aquest dijous també ha comparegut davant el jutge com a testimoni el director general de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Jordi Graells, a qui li han preguntat pels dominis de les pàgines web del 'pactepelreferendum.cat', 'catalanreferendum.eu' i 'referendum.cat'.
Segons fonts jurídiques, Graells ha assegurat que ell no va autoritzar ni va signar la compra d'aquests dominis, i que no sap qui ho va fer, i solament ha explicat que va autoritzar-ne l'ús.
També han comparegut al jutjat com a testimonis un tècnic de l'àrea de serveis TIC del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), un funcionari que feia d'enllaç entre els departaments de Presidència i Exteriors en temes de seguretat informàtica, i una coordinadora de les webs de Presidència, que han assegurat desconèixer qui va comprar aquests dominis.
