SEGÒVIA, 27 Set. (EUROPA PRESS) -
El novel·lista Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) assegura que sigui quin sigui el resultat de les eleccions a Catalunya d'aquest diumenge el conflicte català seguirà existint l'endemà, per la qual cosa defensa la recerca d'una solució per evitar que es perdin objectius, temps, amics o diners.
L'escriptor considera que per resoldre-ho caldria poder parlar com es parla de futbol, és a dir, que l'enfrontament obri el diàleg, en comptes de tancar-lo, tot i que opina que aquells que han de buscar la solució manquen d'altura suficient.
"No veig a ningú que estigui en condicions de parlar", ha lamentat durant una conversa amb el crític Tomás Val en el marc d' Hay Festival de Segòvia, on tots dos han parlat sobre la primera novel·la de Mendoza, 'La veritat sobre el cas Savolta', reeditada aquest any amb el seu títol original censurat, 'Els soldats de Catalunya', amb motiu del seu 40è aniversari.
Mendoza ha manifestat que és possible que en el futur s'arribi a dir que Mariano Rajoy o Artur Mas han estat grans dirigents, com actualment es diu dels polítics de la República, una vegada passats els anys i vist "com ha acabat la pel·lícula", si bé ha remarcat que ara per ara, personalment, no ho sembla.
Per a l'autor, qui ha confessat que ha votat per correu i en contra de la independència, la cosa més greu i dolorosa ara mateix és que fins ara no hi ha hagut mai debat o un desig verdader de solucionar el conflicte.
"A Catalunya tot aquest procés ha estat un diàleg de sords i fora d'ella, ni tan sols això, no hi ha hagut ni tan sols diàleg entre sords. Els conflictes van molt bé als poders, cap té interès a resoldre'ls, els utilitzen uns i altres", ha advertit en declaracions recollides per Europa Press.
Davant d'un auditori ple, ha considerat que els arguments que s'estan donant són molt certs, però "insuficients".
En aquest sentit, ha defensat que no hi ha motius econòmics, polítics o de justícia per plantejar la secessió, doncs les llibertats no falten, i que la raó d'un conflicte és, generalment, el mateix conflicte.
Aprofitant la seva presència en una trobada eminentment literària com Hay Festival, ha posat com a exemple la guerra de Troia i el seu reflex en La Ilíada, el poema més antic escrit de la literatura europea.
"La de Troia ha començat per un 'calentón'. A La Ilíada el conflicte és la guerra, però una cosa és la guerra i una altra el conflicte. Els conflictes s'han d'arreglar com el que són, no amb raons de cap tipus, perquè van d'altra banda. Desgraciadament, la literatura i la història ensenyen que els conflictes només s'arreglen quan esclaten", ha subratllat.
El també autor de 'La ciutat dels prodigis' i 'Sense notícies de Gurb' ha recordat que ara una de les raons que "van i vénen" a l'assumpte català és si aquesta comunitat es quedarà o no fos d'Europa, al fil de la qual cosa ha apuntat que aquest "paradís" que és la Unió Europea és resultat de segles de guerres i matances i de conflictes "afortunadament resolts".
Mendoza ha admès la dificultat que entranya la qüestió de Catalunya, "relliscosa i tremendament llarga", tot i que ha reconegut que, com a català, seria "covard" no dir el que pensa.
Aquest escriptor, que es descriu com una persona descreguda pel que fa a la religió o el patriotisme, ha comentat que té afecte tant per Espanya com per la seva terra natal i que està convençut que la independència seria "perjudicial i empobridora" per als catalans, d'aquí el seu vot en contra.
De qualsevol forma, s'ha mostrat també segur que finalment "no passarà res". "No pot passar, perquè és massa complicat, hi ha massa interessos. La realitat és massa complexa", ha incidit.
UN LLIBRE QUE VA CANVIAR LA SEVA VIDA
Durant la conversa, que s'ha desenvolupat a l'Aula Magna del campus d'IE University, han transcendit diferents qüestions vinculades a la literatura o la iniciació a la lectura dels joves, així com anècdotes relacionades amb la seva primera obra.
Convidat pel seu interlocutor, l'escriptor s'ha examinat a si mateix per respondre què pensaria de l'Eduardo Mendoza d'avui aquell noi que amb 26 anys havia escrit 'La veritat sobre el cas Savolta', que va suposar una revolució en la narrativa espanyola -- va intentar contradir en ella la versió oficial de com eren els catalans en els anys 60 i 70--.
"Mai se m'ha passat que aquest llibre canviaria el rumb de la meva vida. Llavors no sospitava que avui estaria aquí i no treballant com traductor", ha respost l'autor, qui ha revelat que sempre va voler que els escriptors fossin invisibles, doncs a ell mateix li han deixat d'agradar alguns després d'haver-los conegut personalment.
El novel·lista ha confessat també que, des que ho va escriure, mai ha tornat a llegir 'La veritat sobre el cas Savolta', la seva "primera falsa novel·la", segons l'ha qualificada, doncs abans d'aquesta ja havia acabat una altra que no ha estat acceptada per les editorials per "immadura i mal feta".
A més, ha assegurat que el gran èxit obtingut en el seu debut va arribar a paralitzar-lo i que en la seva trajectòria com a escriptor ha tingut fracassos que li han estat útils tant des del punt de vista de la humilitat com per entendre en què havia fallat.
Eduardo Mendoza, en declaracions prèvies als mitjans, s'ha referit d'altra banda als canvis que ha patit el món editorial. "Fa anys sortia una novel·la i estava un any a la taula de novetats, ara està quatre dies i, si no funciona, se'n va perquè hi ha una gran producció.
A banda d'això està internet, i els hàbits de lectura són diferents. Abans llegir servia com a coneixement, entreteniment i informació, ara hi ha moltes fonts d'informació. Alguna cosa ha canviat ja i la literatura va a haver d'adaptar-se, això sí, no sabem com", ha sentenciat. Per a ell, tot i que internet ajuda a moltes coses, no ha substituir el que ha de fer un escriptor, que és "llegir molt, a poc a poc i amb atenció".
L'autor ha afirmat alhora que l'espanyol cada vegada llegeix més, malgrat que "tot el món es queixi i plori". "Quan jo vaig publicar la meva primera obra llegia un percentatge molt petit de la població, ara la lectura està a l'abast de tot el món, tant la capacitat de llegir o alfabetització com el poder adquisitiu per comprar un llibre", ha asseverat.
