MADRID, 12 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'última reforma laboral, en vigor des del 12 de febrer de 2012, compleix aquest dimecres el seu segon aniversari, amb un balanç sobre l'atur i la feina que algunes entitats, com Funcas, han qualificat de "poc encoratjador".
El Govern, per part seva, assegura que és ara, quan l'economia espanyola està començant a remuntar el vol, quan començaran a notar-se amb major intensitat els efectes d'aquesta norma al mercat laboral.
Al finals de gener de 2012, a penes uns dies abans que la reforma laboral iniciés el seu camí, hi havia 4.599.829 desocupats registrats a les oficines dels serveis públics de feina. Dos anys després, els registres de l'antic Inem comptabilitzaven 4.814.435 aturats, fet que suposa 214.606 aturats més (+4,6%).
Alhora, en aquests dos anys, la xifra d'afiliats mitjans a la Seguretat Social s'ha reduït en 769.627 persones, un 4,5%, fins a situar-se en 16.176.610 cotitzants en acabar gener de 2014. Per part seva, el nombre d'afiliats estrangers s'ha reduït en aquest període en 175.365 cotitzants (-10,4%), el que ha situat el total d'immigrants inscrits a la Seguretat Social en 1.514.821 afiliats, la seva xifra més baixa en anys.
Atenent a les dades que ofereix trimestralment l'Enquesta de Població Activa (EPA), els resultats també són negatius en atur i ocupació. Quan va arrencar la reforma laboral, el nombre de desocupats EPA era de 5.273.600 persones (dada corresponent al quart trimestre de 2011). En el mateix trimestre de 2013, la xifra d'aturats va arribar als 5.896.300, això són 622.700 desocupats més que dos anys enrrere (+11,8%).
La taxa d'atur existent al començament de 2012 era del 22,85%, segons l'EPA. Dos anys després s'ha situat en 26,03%, és a dir, 3,18 punts per sobre. Alhora, entre el quart trimestre de 2011 i el mateix trimestre de 2013, l'economia espanyola va destruir 1.049.300 llocs de treball, un 5,9%, fins a situar-se el nombre d'ocupats en 16.758.200.
El context econòmic en què s'ha aprovat la reforma laboral no és l'actual, raó per la qual el Govern esgrimeix que ara és quan més començaran a apreciar-se els seus efectes. En acabar 2011, poc abans de l'entrada en vigor de la reforma laboral, l'economia espanyola acabava d'entrar en recessió i mostrava caigudes del PIB del 0,4% en termes trimestrals i del 0,6% en valors interanuals.
Dos anys després, l'economia espanyola va retornar a taxes positives trimestrals, amb un creixement del 0,3%, tot i que segueix en taxes interanuals negatives (-0,1%).
En matèria salarial, on l'executiu observa un impacte positiu de la reforma laboral, s'aprecia una moderació notable dels sous pactats en conveni durant els dos últims anys. Així, mentre que el 2011 es va tancar amb una pujada salarial mitjana de l'1,98%, el 2013 els salaris van créixer una mitjana del 0,57%.
Els sindicats atribueixen aquesta moderació en els sous dels treballadors a l'acord de convenis que van signar amb la CEOE i Cepime pel període 2012-2014, tot i que reprotxen al Govern i a la CEOE que no hagin controlat els preus públics i els beneficis empresarials. A més, les centrals sindicals es queixen que els salaris no s'han vist només moderats, sinó també devaluats, ja que els sous reals han baixat i els costos salarials s'han reduït més d'un 9%, minant el poder adquisitiu dels treballadors.
El Govern assenyala que en la moderació dels salaris ha tingut molt a veure la reforma laboral a l'hora d'introduir una major flexibilitat en la negociació col·lectiva, facilitant entre d'altres coses els despengis de convenis i la modificació de les condicions laborals. De fet, segons el tercer lliurament de l''Observatori de Seguiment de la Reforma Laboral', que elaboren la Fundació Sagardoy, el Club de l'Excel·lència en Sostenibilitat i Adecco, la reforma laboral ha permès a les grans empreses baixades mitges de sou del 10%.
LLUMS I OMBRES.
Al contrari del que al·leguen UGT i CCOO, que denuncien que la reforma laboral no ha generat feina, sino que l'ha precaritzat, l'executiu defensa que la seva reforma laboral ha ajudat a frenar la destrucció de llocs de treball. Per argumentar aquesta idea, l'executiu s'agafa a les dades d'expedients de regulació de feina (ERO), que mostren un descens dels treballadors afectats i un major ús de les suspensions de contracte i reduccions de jornada, davant dels acomiadaments col·lectius.
En un informe elaborat després de complir un any de la reforma laboral, el Govern concloïa que la reforma aconseguia evitar la destrucció de 225.800 llocs de treball en el seu primer any d'aplicació. "La reforma ha aconseguit contenir la destrucció de la feina, augmentar la flexibilitat i reduir la dualitat. Està complint amb els seus objectius inicials", va dir llavors la ministra del ram, Fátima Báñez.
Els sindicats no són els únics que fan un balanç negatiu de la reforma laboral, com tampoc el Govern es queda en solitari a l'hora de defensar la norma. En aquests dos anys, són diverses les entitats i institucions que han analitzat els efectes de la reforma laboral.
Al complir-se el primer any de funcionament de la norma, el Banc d'Espanya constatava que la reforma havia aprofundit en el procés de moderació salarial i aconseguit un cert impacte positiu sobre la feina, tot i que no apreciava grans canvis en la dualitat del mercat laboral. Funcas, pel seu costat, ha publicat fa poc un informe en el qual també lamenta que la reforma no hagi resolt el problema de la dualitat entre fixos i temporals, i alhora qualificava de "poc encoratjadors" els seus resultats de feina i atur.
Per la seva banda, la Fundació Sagardoy ha destacat que els acomiadaments improcedents han perdut pes gràcies a la reforma laboral, mentre que l'OCDE, a l'informe que li va encarregar el Govern sobre la norma, ha conclòs que, tot i que anava en la direcció "correcta", calia adoptar més mesures per reduir la taxa d'atur, incloent una reducció gradual de les indemnitzacions per acomiadament en les grans empreses i l'ampliació del període de prova.
El servei d'estudis de BBVA, pel seu costat, ha destacat que la reforma laboral ha aconseguit estalviar a Espanya molts problemes "durant la segona recessió" i, sense ella, s'haurien destruït molts més llocs de treball.
