MADRID, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
La secretària d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Irene Garrido, ha afirmat aquest dimarts que el refredament de les previsions econòmiques del 2018 per part del Govern espanyol, que ha rebaixat l'augment del PIB del 2,6% al 2,3%, contempla només la incertesa derivada per la situació política a Catalunya, però no un escenari de crisi o d'independència perquè els seus efectes serien "molt superiors", encara que "no es produirà".
Durant la seva intervenció en el fòrum Cinco Días, Garrido ha indicat que l'impacte del desafiament independentista a Catalunya "acaba tenint incidència en l'àmbit econòmic" i ha explicat que en el refredament de les previsions econòmiques per al 2018 recollit en el pla pressupostari que va enviar aquest dilluns el Govern central a Brussel·les només ha reflectit l'efecte de la incertesa generada en el mercat per la situació a Catalunya, però no d'una hipotètica independència, perquè els efectes serien "molt superiors".
Garrido ha assegurat que aquest escenari "no anirà més enllà", perquè la independència "no es produirà", per la qual cosa l'esborrany pressupostari enviat a Brussel·les ni tan sols recull l'impacte de la crisi política catalana en el més curt termini. De fet, el Govern espanyol ha elevat en una dècima, fins al 3,1%, la previsió de creixement del PIB per aquest any.
La situació a Catalunya "està generant inquietud, incertesa i una situació molt dura, està influint en la mateixa societat catalana i en l'economia catalana", ha advertit Garrido, qui ha insistit que en el curt termini els indicadors no reflecteixen una modificació del creixement per aquest assumpte i ha destacat que fins ara l'evolució econòmica de Catalunya anava acompanyada de l'espanyola.
En aquest sentit, ha recordat que Espanya va créixer un 3,3% el 2016 i l'economia catalana ho va fer una dècima per damunt, en veure's "afavorida pel procés de recuperació econòmica i ser una economia "enormement oberta", que ha aprofitat l'impuls de les exportacions i la que més s'ha beneficiat dels fons de liquiditat de l'Estat.
LA INDEPENDÈNCIA, UN "SUÏCIDI ECONÒMIC"
Segons Garrido, l'èxode d'empreses de Catalunya és el reflex que una hipotètica independència seria un "suïcidi econòmic", perquè "ningú" no pot pensar que es produeixi la seva sortida dels tractats comercials de la UE o que hi hagués fronteres físiques entre Saragossa i Barcelona.
A més, ha advertit que la independència catalana tindria una repercussió "clarament financera", perquè comportaria la seva sortida de l'euro, de manera que les entitats financeres amb domicili a Catalunya no podrien accedir a finestres de liquiditat europees, a la qual cosa se suma que el Govern central és el principal creditor de Catalunya i el segon el BEI, amb uns fons estructurals de 4.600 milions d'euros per al període 2017-2020 que "es perdrien".
En suma, es produiria un "empobriment" de la població, amb restricció del crèdit, tensions pressupostàries en haver-hi menys ingressos tributaris, i comportaria un procés inflacionista a causa de la necessitat de finançar dèficit emetent deute, un "desastre" de fuga de capitals i falta de confiança.
L'"ESPERANÇA" D'APROVAR ELS PRESSUPOSTOS
La 'número dos' d'Economia ha reconegut que l'absència de comptes públics per al 2018 afecta la inversió pública, si bé no ha descartat que puguin aprovar-se i ha dit tenir l'"esperança" que es pugui aconseguir un acord i poder dur-ne a terme la tramitació.
"Quan la situació es normalitzi, tots els partits farem un esforç perquè es puguin articular els Pressupostos, que comporten mesures que sens dubte afavoriran el creixement econòmic i ajuden a complir els compromisos amb Brussel·les i el compliment del dèficit", ha remarcat.
Així mateix, la secretària d'Estat d'Economia ha destacat que l'economia espanyola es troba en una fase de "robust creixement", perquè les dades del segon trimestre confirmen que es manté un "alt dinamisme", atès que s'esperava una ralentització a començament d'any i finalment s'ha produït una acceleració, amb un avanç del 0,9% entre abril i juny.
Referent a això, ha remarcat que el creixement que s'està produint des del 2016 és "molt més equilibrat", amb aportacions positives de demanda interna i externa, gràcies al fet que el creixement és "molt més obert a l'exterior", com reflecteix el patró de creixement, en el qual la construcció ha passat de representar més del 19% el 2008 a un 10% el 2016, mentre que les exportacions van augmentar el seu pes d'un 25% a un 33%, respectivament.
No obstant això, ha advertit que persisteixen reptes i desequilibris, com l'atur, malgrat que l'atur s'ha reduït en 2,4 milions de persones des de la taxa de desocupació més elevada, del 27%, registrada a principi del 2013.
També ha posat l'accent en la importància de complir el dèficit públic, malgrat haver passat d'un dèficit del 9% el 2012 a tancar l'any passat amb un sobrecomplimient del 4,52%, i esperar a complir aquest any amb l'objectiu del 3,1%; i en la rellevància de la reducció de l'endeutament privat en 500.000 milions des del 2010.
Per aquest any el Govern central espera que la ràtio de deute públic tanqui l'exercici en el 98,1%. "L'esforç dels espanyols i l'intens procés reformista ha fet possible que Espanya hagi recuperat la confiança dels mercats", ha afegit.
SALARIS I PENSIONS
Preguntada sobre si l'evolució de l'IPC podria pressionar la negociació salarial, Garrido ha indicat que hi ha una "normalització" de la inflació, perquè, després de tancar l'IPC en el -0,2% de mitjana l'any passat, va arrencar el 2017 amb inflacions elevades i ha anat convergint amb la subjacent els mesos posteriors, fins a l'1,8% al setembre.
Per a Garrido, la normalització dels salaris s'ha de produir aprofitant la recuperació econòmica, però "ha de venir de la mà de la reducció de l'atur", perquè la massa salarial ha disminuït del 49% al 47%, a causa de l'efecte ocupació, que ha caigut un 11%, i no salari.
Quant a les pensions, ha subratllat que el problema de la sostenibilitat del sistema cal abordar-lo, com s'està fent en la Comissió del Pacte de Toledo, el "lloc adequat" per consensuar una solució. "Potser està absorbint partides que podrien anar a un altre costat", ha opinat Garrido, qui ha destacat que s'està garantint la seva revaloració en un 0,25%.
PROPERES REFORMES
Finalment, sobre les properes mesures del Govern central, ha enumerat l'aprovació de la llei reguladora de contractes de crèdit immobiliari per dotar de seguretat jurídica els processos hipotecaris; la transposició de la directiva MIFI II per evitar conflictes entre empreses que ofereixen serveis d'inversió; avançar en la naturalesa de supervisió de mercats, creant autoritats administratives independents en dividir la CNMC en Competència i Mercats, integrar l'ICAC en la CNMV i crear una Agència independent per a Assegurances i fons de pensions.
Alhora, s'aprofundirà en l'estratègia de creixement empresarial per eliminar traves i topalls a l'expansió de les empreses.
D'aquesta manera, ha insistit en la necessitat de mantenir l'agenda reformista, malgrat que hi hagi un Congrés "molt fragmentat", que obliga que "el bon diàleg sigui més necessari per aprovar lleis". "El millor que les reformes s'aprovin per consens és que tindran una capacitat de permanència molt superior en ser reconegudes per un major nombre de representants i podrà desplegar molt més els seus efectes", ha afegit.
