MADRID, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
L'exportaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran, ha titllat de "tumor" la possible separació de Catalunya del conjunt d'Espanya i ha afirmat que "irradiaria metàstasi" al conjunt del projecte europeu.
El que va ser dirigent nacionalista ha rebutjat la independència per diferents motius, entre els quals ha destacat una qüestió de "sentiments", una "part racional" i, sobretot, la seva autodefinició com a "europeista", quelcom que creu que no casa amb l'independentisme.
"El projecte de la Unió Europea implica integrar Estats que ja existeixen, no crear nous Estats fruit de la segregació dels existents", ha defensat en un esmorzar informatiu organitzat per Fòrum Europa.
La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; la secretària general adjunta del PSOE al Congrés, Meritxell Batet; l'exministre José Manuel García-Margallo, i la diputada de Coalició Canària al Congrés, Ana Oramas, han assistit a l'acte protagonitzat per Duran, que ha estat presentat per l'escriptora Julia Navarro.
Duran ha expressat la seva "tristesa" davant "l'esquinçament que provoca i pot provocar l'anomenada qüestió catalana" i ha lamentat que es confongui el "catalanisme polític" amb l'independentisme.
En aquest sentit, ha explicat que ell no és independentista perquè va néixer a Aragó i té amistats per tota Espanya, però també perquè no és "racional" sota el seu punt de vista.
Així, ha garantit que "en el context en el qual afortunadament" li ha tocat viure "no és possible la independència" sense deixar de formar part de la UE, sense "trencar la cohesió social" a Catalunya o si "no et reconeix absolutament ningú" --"ni tan sols el Parlament regional de Flandes", ha incidit--.
A més, ha criticat les repercussions econòmiques que té el procés sobiranista, "que no han de ser minimitzades".
"El creixement de l'atur està molt a la vora", ha lamentat l'antic portaveu de CiU.
Per tot això, ha cridat a "recuperar la normalitat política" intentant "negociar i pactar".
Duran ha reconegut "errors" tant en els independentistes com en els no independentistes, com les sessions del 6 i 7 de setembre en el Parlament, "un incompliment flagrant de la llei", o les mesures del Govern central per evitar la celebració d'un referèndum independentista perquè "va haver-hi urnes i violència policial".
No obstant això, sí que s'ha mostrat d'acord amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució perquè encara que "no agrada" ha permès convocar unes eleccions que al seu parer eren "necessàries".
Així mateix, ha reiterat que en els comicis autonòmics del 21-D votarà el PSC i ha afirmat que el primer secretari d'aquesta formació, Miquel Iceta, "està demostrant ja" amb el seu acord amb Units per Avançar que reuneix "la capacitat" per al diàleg que segons ell es necessita.
"És una situació excepcional per intentar treure Catalunya del pou en el qual es troba", ha assegurat respecte a aquest acord, i ha manifestat que "pot haver-hi sorpreses" en els resultats electorals.
Finalment, preguntat per l'exili a Espanya de l'opositor veneçolà Antonio Ledezma, ha rebutjat la seva comparació amb l'establiment a Brussel·les de l'expresident de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, perquè "Espanya és una democràcia".
"Hi ha una comparació entre Veneçuela i Espanya que rebutjo completament", ha sentenciat, i ha afegit que Puigdemont ha estat "ben assessorat" perquè ha marxat "a l'únic país on hi ha un Govern amb presència independentista".
Malgrat això, ha subratllat que existeix una relació "cordial" entre Espanya i Bèlgica i que els jutges prenen les decisions en tots dos països amb "independència".
A més, ha garantit que a Espanya no hi ha presos polítics i que va sentir "la necessitat de dir-ho", però ha dit també no compartir la interpretació de la llei que ha realitzat la jutgessa Carmen Lamela per aplicar la presó provisional.
Duran ha lamentat que mentre hi ha "mig Govern a la presó i mig Govern a la fugida", la CUP surti d'aquesta situació "sense una esgarrapada".
El polític català ha carregat així contra els Governs central i autonòmic per no adonar-se que la CUP "no vol la independència, sinó la revolució" i "acabar amb l'Estat".
