Defensa el discurs del rei i creu que l'indult pot ser una "solució" si condemnen els presos
BARCELONA, 10 març (EUROPA PRESS) -
L'ex-líder d'Unió Josep Antoni Duran ha acusat l'ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont de ser "un illuminat sense conscincia dels riscos" i el seu antecessor en el crrec, Artur Mas, de no tenir fusta política i d'autodestruir CiU.
Així ho recull en el llibre 'El risc de la veritat', de l'editorial Proa, on repassa la seva trajectria política des que es va afiliar a Unió el 1974 fins a la seva dimissió el 2016; les tensions a CiU i la posterior ruptura de la federació; contactes amb els ex-presidents del Govern Felipe González, José María Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i la seva relació amb els ex-presidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas, entre altres qüestions.
Sobre Mas, assegura que mai hagués imaginat que "aquella persona una mica distant, amb poca fusta política, sense que mai s'hagués caracteritzat per cap exabrupte nacionalista, arribaria a ser el líder de l'independentisme que portaria el país contra les cordes".
"No conec cap antecedent d'autodestrucció a tot el món d'una fora política tan consolidada i tan forta com era CiU. D'aquesta autodestrucció, Mas n'és el mxim responsable", sosté Duran, després de retreure-li haver-se deixat influenciar pel 'pinyol', especialment per David Madí i Francesc Homs, que defineix com a personatges de tercera fila decisius a l'hora de marcar estratgies polítiques.
Segons Duran, mai perdonar Madí que influís sobre Mas per acceptar Puigdemont, persona a la qual ja no li tenia simpatia perqu sempre l'havia criticat i perqu el considerava un eixelebrat: "És més de la CUP que de Convergncia, i el temps m'ha donat la raó".
En la seva opinió, Mas situa la causa independentista com l'única prioritat a Catalunya i creu que l'error més greu i irresponsable de l'expresident va ser deixar-se pressionar per la CUP: "Un home del sistema va deixar el seu futur i el de la seva nova bandera en mans de la CUP, dels antisistema. La CUP són per a mi la versió més propera al que la CNIT-FAI va significar en els anys 30".
En relació a l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, creu que sempre va ser independentista, malgrat no considerar-lo responsable del gir de CDC, i reitera que el va utilitzar en la crisi amb Miquel Roca i quan va pensar en Artur Mas per succeir-lo i no en la seva persona.
Encara que el democristi insisteix en el llibre que no li interessava ser el candidat a la presidncia de la Generalitat per sí liderar el catalanisme polític, admet que sí que va pensar que "podia i havia de" ser-ho després de l'abraada que Pujol va donar-li en un míting el 1999, que es va interpretar en clau successria.
No obstant aix, poc després Pujol va informar-lo en una reunió que designaria Mas com a conseller en cap de la Generalitat, després de la qual cosa li va respondre que el dia que ho fes tindria la seva dimissió com a conseller, i afegeix: "Vaig assistir a la seva presa de possessió amb certa incomoditat i, sobretot, amb una corbata ben cridanera perqu la miressin més que a mi".
També es refereix a la confessió de Jordi Pujol sobre que tenia diners a Andorra, i malgrat que el va afectar, reivindica que la seva reacció va ser de respecte comparat amb "la de molts dels seus i més propers", que res li far oblidar tota la seva obra com a president de la Generalitat i que creu que no el condemnaran.
L'ex-líder d'Unió insisteix que mai va ambicionar ser ministre per sí era partidari que CiU s'impliqués en la governabilitat d'Espanya, cosa que Pujol mai va voler, i sobre Aznar creu que l'autntic era el que va governar durant la seva segona legislatura i el defineix, salvant les distncies, com "un Reagan o una Thatcher a l'espanyola".
NO ÉS NI PODR SER INDEPENDENTISTA
Després de reconixer que no és ni podr ser mai independentista, ni sentimental ni racionalment, recalca que el moviment va perdre tota possibilitat de reconeixement i respecte per part de la comunitat internacional després de la declaració unilateral d'independncia, i els acusa també d'atacar el discurs que va pronunciar el rei Felip VI: "Catalunya es disposava a anunciar la secessió d'Espanya i difícilment s'entendria que qui representa tots els espanyols hagués optat pel silenci".
En ple judici als líders independentistes en el Tribunal Suprem, els quals no considera presos polítics, sosté que l'indult pot ser una solució si els condemnen, i adverteix que no es resoldr el conflicte entre Catalunya i la resta d'Espanya si no se cerca una solució per als encausats.
Malgrat criticar la presó preventiva de tots ells, censura que l'independentisme faci "demaggia populista quan el vol presentar com una repressió judicial i com una suposada mostra de falta d'independncia judicial".
També creu que és una falta de respecte comparar l'exili polític viscut durant el franquisme amb la situació de Puigdemont, "i fins i tot és una ofensa als dirigents que han tingut la dignitat i el coratge de quedar-se a Catalunya i de donar la cara davant la justícia".
A més d'apellar la reconciliació, subratlla que la solució al conflicte catal no requereix necessriament una reforma de la Constitució, i planteja una disposició addicional que reconegui la base nacional, cultural i lingüística de Catalunya.
