BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha rebutjat aquest divendres la creació de centres de deportació fora de la Unió Europea que ha proposat la primera ministra italiana, Gergia Meloni: "No són la solució".
En una intervenció en la presentació del 34 Anuari Internacional del Cidob, Duch ha assegurat que la solució són "polítiques perqu la gent visqui decentment als llocs en els quals ha nascut", després que aquest mateix divendres els tribunals italians hagin rebutjat el primer intent de Meloni de deportar migrants a Albnia.
El conseller ha sostingut que el món s'est tornant "més multipolar, per també més polaritzat", ha lamentat que s'estiguin reduint el nombre de democrcies al món i considera que aix és conseqüncia d'una globalització mal gestionada, en les seves paraules.
"Hem observat que s'ha afavorit un model econmic en el qual uns pocs han prosperat i molts s'han quedat enrere", ha lamentat Duch, que ha afegit que aquesta situació l'han aprofitat moviments populistes i extremistes per a alimentar els seus discursos d'odi.
PRXIMS ANYS "DIFÍCILS"
Duch ha avisat que els prxims anys "seran difícils", i ha afegit que per aix és més important que mai enfortir la UE i que Catalunya eviti qualsevol situació que l'aparti d'aquest camí de construcció europea.
Ha subratllat que el Govern "no vol anar a Brusselles només a demanar o reivindicar, sinó a aportar idees, solucions i compartir xits" en polítiques que s'hagin aplicat a Catalunya, i ha afegit que podria dir el mateix substituint Brusselles pel món.
Ha sostingut que la resposta a la situació mundial actual "només ha de ser europea, una Europa que funcioni, que s'adapti, que assumeixi més responsabilitats", i ha apostat perqu la UE es doti d'una autonomia estratgica per no ser tant depenent en energia i tecnologia de la resta del món.
Per al conseller, aix no vol dir un allament europeu del món sinó tenir la capacitat per defensar els interessos de la UE, "oberts al món per des d'una posició de fortalesa".
També ha afirmat que en aquesta nova legislatura, la UE i Catalunya "han de mirar de manera més decidida a Amrica Llatina i el Carib i a frica", i ha apostat per una collaboració amb Llatinoamrica amb un millor ritme, textualment.
SEGURA I MORILLAS
Per la seva banda, el president del Cidob, Antoni Segura, ha explicat que el 34 Anuari Internacional del Cidob es divideix en tres blocs: l'emergncia del sud global, l'auge de l'extrema dreta a Europa i altres pasos i regions del món, i reflexions sobre el que han denominat l'"era de la inseguretat", tan física com a emocional.
Ha destacat que l'anuari té una mirada prospectiva i busca "acompanyar les reflexions amb propostes constructives per poder imaginar noves narratives" enfront dels discursos que alimenten el descrdit de la democrcia.
Segura també ha destacat que el 'think tank' hagi aconseguit un finanament estructural que garanteix la seva continutat grcies a un acord amb les institucions que ho sostenen: "Desig que aquests objectius no s'abandonin i el Cidob continu sent un 'think tank' de referncia internacional".
A més, el director del Cidob, Pol Morillas, ha moderat una taula rodona sobre 'La crisi de la democrcia: perspectives europees i globals', en la qual han participat dos dels autors de l'anuari: la columnista de Foreign Policy i EUObserver Caroline de Gruyter i el codirector del Cambridge Centri for the Future of Democracy Roberto Foa.
