Afirma que els europeus no poden "ni ser ingenus ni anar dividits" en la crisi de Groenlàndia
BARCELONA, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha ofert Catalunya per acollir les agències de les Nacions Unides "que vulguin o necessitin buscar un nou emplaçament", després que els EUA hagin anunciat la retirada del seu suport a diverses agències de l'ONU.
Així s'ha pronunciat en un esmorzar informatiu aquest dilluns organitzat per Nueva Economía Forum, que ha començat amb un minut de silenci i el condol de Duch als familiars i amics de les víctimes mortals de l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova).
Duch també ha traslladat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, "està bé, està amb ànim, amb moltes ganes de tornar a la feina" després de ser hospitalitzat dissabte en patir un dèficit motor i dolor, i ha afegit que ara li toca centrar-se en la seva rehabilitació.
El conseller ha assegurat que l'acció exterior també es pot exercir des de Catalunya, que "podria ser, per què no, la llar d'alguna d'aquestes organitzacions internacionals que ara són molt més necessàries que mai".
Duch ha explicat que, ara com ara, hi ha hagut "contactes informals" sobre aquest possible acolliment d'agències de les Nacions Unides, que es van produir quan va viatjar a finals de setembre del 2025 a Nova York, durant la celebració de l'Assemblea de l'ONU.
"No vam anar gaire més allà d'aquestes discussions, però jo sí que penso que en els pròxims mesos haurem de mantenir aquest diàleg i veure si això, en el seu moment, no dic que això hagi de passar demà al matí, hi pugui haver alguna operació d'aquest tipus", ha detallat Duch.
GROENLÀNDIA
El conseller ha assegurat que els europeus no es poden permetre "ni ser ingenus ni anar dividits" en una eventual invasió per part dels EUA de Groenlàndia, i ha apostat per una UE més integrada, més autònoma i més convençuda dels seus valors democràtics, cosa que ha definit com un rearmament moral.
Ha avisat que si l'anunci d'envair Groenlàndia per part dels EUA es materialitzés "tindria conseqüències molt importants, primer per a l'OTAN, i per tant per a les relacions transatlàntiques, però també per a la UE i també per a Ucraïna i la guerra a Ucraïna".
Preguntat per si considera que la UE ha de negociar amb els EUA sobre Groenlàndia, ha respost que la UE ha de deixar clara la seva posició que s'ha de respectar el dret internacional i la integritat territorial de Groenlàndia, i ha afegit que el lloc on parlar sobre la seguretat a l'Àrtic és l'OTAN.
"Hem de ser capaços de mantenir el vincle transatlàntic", ha defensat Duch, que ha assenyalat que no es vol ni plantejar l'escenari d'un possible ús de la força per part dels EUA a Groenlàndia.
També ha defensat modificar la unanimitat en la presa de decisions en el si de la UE, i ha assenyalat que en aquest sentit ja hi està havent canvis: "En aquests últims dies hem vist declaracions que no han signat els 27 però que s'han fet igualment. Hem vist decisions que s'han pres sense que tots els 27 hi estiguessin d'acord, però s'han pres igualment".
El conseller ha assegurat que això mostra que la UE, quan cal, és capaç d'"adaptar-se a situacions noves", i ha insistit que això s'anirà consolidant en el futur ja que la UE necessita, a parer seu, prendre decisions de manera més ràpida i àgil.
PLA D'ACCIÓ EXTERIOR, "PLA DE PAÍS"
Duch ha explicat que la seva Conselleria treballa en el nou Pla d'Acció Exterior 2026-2029, que s'haurà d'aprovar després al Parlament, i ha assegurat que vol que sigui un "veritable pla de país".
Ha destacat que miraran de comptar amb les aportacions de "diferents institucions, universitats, centres de recerca, organitzacions empresarials, sindicats i altres entitats vinculades a l'acció exterior" que puguin ajudar en la redacció i la posterior execució del pla.
Serà un document que guiarà l'acció exterior de Catalunya en els pròxims anys: "Volem que sigui un pla, un mapa tan obert i participatiu com sigui possible" per afrontar els reptes que vindran en els pròxims anys, ha subratllat Duch.
