Demana a la UE no "claudicar davant nous ordres basats en la força i la coacció"
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha defensat aquest dijous al Parlament que la guerra a l'Orient Mitjà requereix aprovar "ara" el projecte de pressupostos del 2026 a Catalunya.
"Actuarem també aquests dies amb la màxima diligència i eficàcia, no ho dubtin. Això sí, si hi ha un moment en què Catalunya necessita uns pressupostos a l'alçada de les circumstàncies, els asseguro que és ara", ha recalcat en resposta a una interpel·lació del diputat dels Comuns Andrés García sobre la situació internacional i les conseqüències del conflicte.
Després de destacar que Catalunya no és aliena a les conseqüències econòmiques, polítiques i humanitàries que es deriven de la guerra, ha manifestat que sempre actuaran dins el marc europeu i en coordinació amb la Comissió Europa i el Govern central.
Per Duch, la UE no ha de "claudicar davant nous ordres basats en la força i la coacció" i sí enfortir-se per tenir un paper important a nivell internacional, amb capacitat de dissuasió, amb instruments econòmics potents, amb sobirania tecnològica, autonomia estratègica i amb capacitat real de fer avançar els seus posicionaments.
ESTATS UNITS
"I, sobretot, evitant tractar potències com els Estats Units, però també d'altres, des de la feblesa. Quan ens mostrem febles, com en les negociacions de l'any passat, en sortim perdent", ha advertit.
Per contra, ha afegit que quan els països europeus actuen des de la unitat i decidits aconsegueixen imposar el seu criteri, com va ser "en el cas de les amenaces contra Groenlàndia".
Així, ha agraït el missatge del president del Consell Europeu, António Costa, i ha defensat "la posició clara i contundent expressada pel president del Govern central, des del primer moment, posició que, a poc a poc, sobrepassa entre els dirigents de dins i fora d'Europa".
"La nostra posició, en línia amb el Govern d'Espanya, és diàfana. És urgent posar fi al conflicte i recuperar els espais de la diplomàcia i del diàleg. No a la guerra", ha subratllat.
CONSEQÜÈNCIES
El conseller ha explicat que les primeres conseqüències de la guerra les han patit els catalans que viuen a la regió i que el Govern ha col·laborat amb les repatriacions que s'han dut a terme des de vols comercials o operatius coordinats amb el Ministeri d'Afers Exteriors.
També ha advertit de les conseqüències econòmiques, que "seran més o menys greus en funció de la possible durada del conflicte" i els efectes del qual ja comencen a ser visibles amb pujades i baixades ràpides del preu del petroli, ha concretat.
En aquest sentit, ha reivindicat les accions que està duent a terme el Govern per mitigar aquestes conseqüències, com la reunió del Consell del Diàleg Social de Catalunya, la creació d'un grup de treball permanent de diversos departaments per estudiar mesures a prendre i la cimera de partits que es farà divendres al Palau de la Generalitat.
"El Govern està preparat per prendre les mesures que calguin. S'ha fet en altres ocasions i governs anteriors, amb diferents majories. L'última el 2022 amb motiu de la guerra d'Ucraïna", ha puntualitzat.
