Dos guàrdies civils lesionats l'1-O revelen que una doctora no els va voler atendre

Vigesimosexta jornada del Juicio del Procés en el Tribunal Supremo
Señal de TV del Tribunal Supremo
Publicat 4/4/2019 15:30:07CET

MADRID, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

Dos agents de la Guàrdia Civil que van actuar l'1 d'octubre del 2017 en un col·legi electoral de Dosrius (Barcelona) per impedir la celebració del referèndum han revelat aquest dijous en el judici pel procés independentista a Catalunya al Tribunal Suprem que una doctora del CAP al qual van acudir per les lesions que van patir durant un enfrontament amb els manifestants es va negar a atendre'ls.

Amb aquests testimoniatges ha conclòs la sessió del matí de la vista oral, que ha estat interrompuda a les 12.30 hores perquè dos magistrats del tribunal, Luciano Varela i Ana Ferrer, havien d'acudir a la reunió de la Junta Electoral Central (JEC), de la qual són membres. El judici es reprendrà a les 16.00 hores amb les declaracions de 24 agents més de l'Institut Armat que relataran davant del tribunal les seves experiències l'1-O.

Aquests dos testimonis formaven part d'un escamot que es va acostar fins al centre Casal de les Cotxeres per obrir un passadís que permetés a la policia judicial accedir-hi i requisar el material electoral. Tots dos han explicat que anaven sense equipació de seguretat perquè se suposava que "no hi hauria problemes, que era tot pacífic", ha destacat un dels testimonis.

De la mateixa manera que han narrat en aquest judici més agents de la Guàrdia Civil que van treballar aquell dia per impedir la celebració del referèndum en altres centres de votació de Catalunya, aquests agents han explicat que quan van arribar al col·legi van començar a sentir crits i insults, i van començar a agredir-los quan els van demanar als concentrats que es retiressin voluntàriament.

"El primer que van fer va ser donar-me un cop de puny a la boca, em van treure la boina i se la van començar a llançar", ha recordat un d'aquests agents que anava en un primer escamot, alhora que ha afegit que va rebre empentes, trepitjades i esgarrapades a l'esquena. El seu company, també membre de la mateixa unitat, ha descrit que durant uns minuts va perdre part de la visió en rebre un fort cop de cap que li va provocar una ferida a la cella.

LA DOCTORA ES VA NEGAR "EN PRIMERA INSTÀNCIA" ATENDRE'LS

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, els dos testimonis han afirmat que ells, de la mateixa manera que part dels seus companys van acudir a un CAP perquè els estudiessin les ferides i que una doctora va rebutjar "en primera instància" atendre'ls.

L'advocat Andreu Van den Eynde, que defensa l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, ha insistit molt en aquesta qüestió i ha preguntat si van indicar que els danys físics van ser fruit d'agressions o si les ferides no constaten en el comunicat mèdic.

Encara que els agents de la Benemèrita han indicat que sí van indicar-ne el motiu, el president del tribunal, Manuel Marchena, no ha deixat que el lletrat continués per aquesta línia, perquè, segons ha asseverat, els testimonis no poden explicar el que fa un altre tipus de professional, la testifical del qual, a més, no ha estat sol·licitada.

No obstant això, un dels agents ha volgut precisar que finalment aquesta doctora sí els va atendre després que els superiors de la Guàrdia Civil truquessin al director del centre mèdic per comunicar-los què havia passat.

No és la primera vegada que un agent de l'Institut Armat recalca durant la seva compareixença en aquest judici que no va poder ser atès en un centre sanitari després de la seva actuació l'1 d'octubre. Aquest dimecres, un dels testimonis va explicar que va haver d'acudir dies després a un metge de la Guàrdia Civil perquè al CAP on va anar es van negar a revisar les seves lesions perquè estava "col·lapsat".

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.