Asseguren que els únics coaccionats van ser els funcionaris policials
BARCELONA, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
Dos comissaris de la Policia Nacional investigats per presumptes coaccions per l'operatiu a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017 han declarat aquest dilluns que van actuar sobre la base de la instrucció 2/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya per impedir els preparatius de l'1-O i han negat haver coaccionat el partit, assegurant que en tot cas van ser els policies els coaccionats.
En declaracions als mitjans, l'advocat de la CUP Benet Salellas ha explicat que els dos comissaris de la Brigada d'Informació de Barcelona i Madrid --desplaat aquests dies a Barcelona en vespres del referndum-- han justificat que van estar entre les 14 i les 20 hores mantenint "un dispositiu de control de la zona" perqu volien registrar la seu del partit després d'haver localitzat material de propaganda i que estaven esperant l'autorització judicial, que no va arribar.
Benet Salellas ha lamentat que els dos comandaments "no han sabut donar cap explicació a com van preferir sacrificar sis hores de llibertat de moviment a la seu de la CUP, de militants, simpatitzants i ciutadans" a l'espera d'aquesta ordre judicial vehiculada a través de Fiscalia, que mai no va arribar perqu el jutjat de gurdia, el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, tenia aquell dia un volum molt alt de treball perqu s'estaven fent registres a diverses seus de la Generalitat sota la seva direcció.
En aquest sentit, l'advocat ha insistit que els investigats no han explicat en les seves declaracions "per qu van optar per aquesta solució drstica de generar una situació d'alarma en matria de drets i llibertats com és l'amenaa d'entrada a la seu d'un partit sense ordre judicial", perqu durant aquelles hores va haver-hi un ampli dispositiu policial davant de la seu de la CUP, on es van concentrar un miler de persones per impedir que s'hi irrompés.
"A ningú se li escapa que el marc en el qual ens trobvem aquests dies era un marc de setge als drets i llibertats, i aquests comissaris són alguns dels artífexs", ha valorat Salellas, a més d'apuntar que la sollicitud d'una ordre d'entrada i registre és un trmit senzill que no sol estendre's durant tantes hores com va passar aquell dia.
TESTIMONIS
Aquest dilluns han declarat com a testimonis dos agents de la Brigada d'Informació de Barcelona que han explicat que aquells dies estaven desenvolupant vigilncies a actes de propaganda del referndum i van donar l'alerta que s'estava descarregant un palet amb cartells davant de la seu de la CUP i van demanar una ordre de registre a la seu a través de la Fiscalia.
Per Salellas, l'actuació policial no tenia legitimitat perqu la propaganda electoral en relació a organitzacions polítiques no estava expressament prohibida ni pel Tribunal Constitucional ni pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
En la sessió, ha declarat com a testimoni l'exdiputat de la CUP al Parlament David Fernndez, a petició de la CUP, qui ha expressat davant dels mitjans que aquell dia la seu va estar "assetjada amb una hostilitat policial durant vuit hores sense cap ordre judicial".
Segons Fernndez, aquell dia es van decomissar 7.200 cartells i fins i tot barrets, i va ser "una autntica provocació des d'alguna instncia política o policial per generar un esquema de conflicte o fins i tot una incitació a un marc de violncia", ha resumit.
"INSEGURETAT JURÍDICA"
Ha indicat que van ser vuit hores d'"absoluta i demencial inseguretat jurídica". Ha afegit "aquell dia va ser un acte de provocació policial que pretenia irrompre 'a la turca' a la seu d'un partit polític sense cap mandat judicial", ha defensat, destacant que si la policia no va entrar a la seu va ser perqu ho van impedir els seus advocats i un mur hum de persones.
Ha explicat que, a preguntes de la jutge i la Fiscalia, aquell dia l'activitat ordinria de la CUP es va veure alterada "de dalt a baix" perqu es va interrompre la vida política i laboral dels treballadors del partit.
En declaracions als mitjans, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha lamentat que aquell dia va haver-hi un "intent d'assalt organitzat per una operació d'Estat que volia provocar la violncia als carrers abans de l'1-O".
Ha condemnat les "vulneracions de drets i llibertats polítics, civils i socials que est duent a terme l'Estat espanyol, en una operació d'Estat", la qual cosa segons ella inclou el judici al Tribunal Suprem als líders sobiranistes.
Aquestes declaracions judicials s'han fet després que l'Audincia de Barcelona ordenés a la titular del Jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona reobrir la causa, que havia estat arxivada, en veure un presumpte delicte de coaccions agreujades.
