BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Dos de cada tres noves llars que es formen ho fan en règim de lloguer, la qual cosa demostra la "consolidació" de l'arrendament davant de la compra, segons un estudi presentat per Anticipa Real Estate en el marc del saló immobiliari Barcelona Meeting Point (BMP), que se celebra des d'aquest dijous fins diumenge al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona.
La quarta edició d'aquest estudi, que analitza les perspectives del mercat immobiliari a Espanya del 2018-2020, assenyala que la formació de noves llars, que es preveu que continuï augmentant, ha estat un dels factors que ha impulsat l'increment de les transaccions, que han assolit el 2017 les 830.000 operacions de compravenda i lloguer destinades per a habitatge principal.
També destaca que aquesta xifra pot créixer fins al milió si es comptabilitzen usos diferents als de millora i nova incorporació de famílies, com els de segona residència i inversió familiar i que s'estima que suposen prop de 200.000 transaccions.
Per al 2018, s'espera que la compravenda d'habitatge lliure suposi un total de 557.000 unitats i, per als propers anys, les projeccions augmenten fins a les 587.000 unitats el 2019 (+5,4%) i les 615.000 el 2020 (+4,8%).
En referència al preu de l'habitatge nou i de segona mà, es preveu que augmenti a Espanya de manera més continguda el 2018 i 2019 (6,3% anual) davant del que s'ha registrat el 2017 (7,2%), mentre que a Catalunya creixeran prop del 8,8%.
L'estudi ha estat presentat pel conseller delegat d'Anticipa, Eduard Mendiluce, i el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor de l'estudi, Josep Oliver.
MERCAT DE LLOGUER
Les renovacions de contracte són les que han impulsat més el creixement del lloguer aquests darrers anys --un total de 401.000 operacions de renovació i unes 137.000 de nous contractes el 2016--, mentre que el nombre de contractes anuals de lloguer en habitatge principal s'ha situat en 552.000 i es preveu que arribin als 566.000 el 2018, als 580.000 el 2019 i als 594.000 el 2020.
Mendiluce ha destacat que el lloguer és un mercat heterogeni en el qual s'ha de distingir entre la situació particular de ciutats com Barcelona i Madrid i la de les altres: "Hi ha cinc poblacions a Espanya --Barcelona, Madrid, Palma, Sant Sebastià i Bilbao-- on el lloguer és superior als deu euros el metre quadrat i al mes. La resta són ciutats on l'arrendament té altres nivells nominals".
A més, ha assenyalat que és un sector en el qual prop del 95% són particulars --a Europa la mitjana se situa en el 65%-- i les empreses representa el 5% restant, per la qual cosa ha demanat "cautela" en la regulació que es desenvolupi.
PARC D'HABITATGE
El parc d'habitatge principal a Espanya ha passat dels 17,9 milions d'unitats el 2011 als 18,5 milions el 2017, i ha estat el règim de lloguer que ha experimentat un augment més destacat: dels 2,7 milions el 2011 als 3,1 milions el 2017.
Així, el lloguer es va col·locar el 2016 com la principal opció en les operacions d'habitatge principal i, d'un total de 828.000 transaccions, unes 537.000 operacions van ser de lloguer i 291.000 de compra.
L'estudi ressalta que l'estructura de l'habitatge principal està determinada per l'edat de la població: el 89,4% dels habitatges principals en règim de propietat estan a mans de persones més grans de 65 anys i el 38,1% de les persones entre els 18 i els 39 anys viuen de lloguer, segons dades del 2017.
SECTOR DIFERENT
En declaracions a Europa Press, Mendiluce ha explicat que el sector immobiliari és diferent al d'abans de la crisi econòmica, amb un pes actual del lloguer més gran, malgrat que registri xifres semblants en transaccions --a prop del milió--.
"El mercat pot ser que sigui tan actiu com el qual teníem abans però amb una composició diferent", ha sostingut.
Ha assenyalat que algunes de les causes que expliquen aquesta transformació són les dificultats d'accedir a recursos de finançament i canvis estructurals relacionats amb el mercat laboral i les preferències de consum.
