Diu que no es penedeix de res i creu que els presos no haurien d'influir en l'estratgia política
BARCELONA, 7 març (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de la Generalitat Dolors Bassa ha publicat aquest divendres el llibre 'Carregades de raons' (Ara llibres) amb la seva germana, la diputada d'ERC al Congrés Montse Bassa, en qu relata les seves vivncies a la presó.
L'exconsellera, que va assistir a la roda de premsa que va fer l'expresident Carles Puigdemont quan va arribar a Brusselles per que després va tornar per declarar davant del Tribunal Suprem, assegura que va optar per tornar a Catalunya perqu a la capital belga va sentir que s'estava amagant, i afirma que no se n'ha penedit mai.
"És aix l'exili? Aix no és viure. No vull passar tanta incertesa i tanta angoixa. No em vull amagar mai més. No he coms cap delicte i s'ha acabat aquesta psicosi. La situació, vista ara, des de la presó, va ser tragicmica. No m'estranya que després d'aquests records, l'entrada a la presó la veiéssim també com un respir, malgrat tot", explica sobre l'experincia que va tenir a Brusselles.
Bassa explica com va viure l'ingrés a la presó d'Alcalá Meco a Madrid, diu que al principi ho va passar malament per que, a poc a poc, es va anar adaptant, va viure amb alegria quan va poder sortir en llibertat sota fiana uns mesos i després descriu la tristesa que va sentir quan va tornar a entrar a la presó el mar del 2018.
Destaca com havia de mentir els seus familiars i els deia que estava bé i com intentava que ningú la veiés plorar: "No vull que cap funcionari ni cap interna em vegi plorar. La dignitat també és aix. Fermesa! No puc permetre que vegin que em poden guanyar. Penso que ara represento molta gent i que no aconseguiran menysprear aquest sentiment".
DIFERNCIA AMB ELS PRESOS HOMES
En diverses ocasions, Bassa critica que les preses sobiranistes dones han rebut menys atenció que els homes: "Carme (Forcadell) i jo patim una discriminació en comparació amb els companys presos polítics".
A més a més, una de les diferncies és que ells estan junts i poden superar els moments difícils units, mentre que Bassa i Forcadell es troben en presons separades, tot i que afirma que han plantejat a Institucions Penitenciries poder estar les dues juntes a la presó de Wad-Ras de Barcelona, per ho han denegat perqu només hi ha dones en presó preventiva o amb condemnes molt curtes.
També sosté que l'estratgia de l'independentisme no hauria d'estar marcada per la situació dels presos i que ells no poden condicionar les decisions polítiques: "Jo m'inclino pel plantejament de l'esquerra abertzale, que té molt en compte els presos i els protegeix en tota la seva dignitat, per els deixa el marge de les negociacions i les decisions polítiques del país".
"M'agrada que em demanin l'opinió perqu tenim l'autoritat moral per opinar, naturalment, per ni vull ni puc ser decisiva en res", argumenta, encara que reconeix que no tots els dirigents independentistes empresonats opinen el mateix.
REACCIÓ DAVANT LA SENTNCIA
Bassa explica algunes ancdotes quotidianes que ha viscut a la presó, com quan va discutir amb una interna que l'acusava d'haver provocat que canviessin de presó una altra presa, i va tenir el suport d'altres internes que li deien que plantar cara a una altra presa són galons i que era "una d'elles".
Així mateix, repassa tot el judici al Tribunal Suprem i narra que, quan va llegir la sentncia, que la condemna a 12 anys de presó, li va sortir dir "fills de puta" i va dir improperis mentre llegia les condemnes de la resta de presos.
El funcionari del Suprem li va advertir que s'abstingués de fer comentaris perqu li podia aixecar una acta disciplinria i Bassa li va contestar: "Ara? Com si me n'aixeca cinquanta!", i assegura que la resta de preses de Puig de les Basses no entenien perqu la condemnaven a 12 anys quan, per exemple, una d'elles havia matat un noi i l'havia esquarterat i li demanaven vuit anys.
També diu que va viure amb incomoditat els aldarulls de protesta contra la sentncia i recrimina que les institucions no van donar una resposta consensuada: "Em dol per penso que és la gent del carrer qui ho impulsa tot, i aix és el que té més valor".
PLA FINS A L'1-O
Dolors Bassa critica que, segons ella, només es demani autocrítica a l'independentisme i defensa que el que es va fer el 2017 és el mxim que es podia fer en aquell moment: "Ni més ni menys", i assegura que no es penedeix de res del que va fer.
"Teníem un pla A, B, C i D... fins a l'1-O. Després espervem que la negociació i el dileg havien de ser el següent pas en qualsevol estat democrtic. No em penedeixo del que vam fer. Calia provar-ho collectivament. I aquí soc jo, a la presó, per haver donat la cara i haver-ho defensat", conclou.
