Publicat 07/03/2020 12:14CET

Dolors Bassa relata les seves vivències a la presó en un llibre amb la seva germana

L'exconsellera de Treball, Assumptes Socials i Família de la Generalitat i presa del procés Dolors Bassa, declara davant la Comissió d'Investigació de l'aplicació del 155 a Catalunya, al Parlament de Catalunya /Barcelona, a 28 de gener del 2020.
Pau Venteo - Europa Press - Archivo

Diu que no es penedeix de res i creu que els presos no haurien d'influir en l'estratègia política

BARCELONA, 7 mar� (EUROPA PRESS) -

L'exconsellera de la Generalitat Dolors Bassa ha publicat aquest divendres el llibre 'Carregades de raons' (Ara llibres) amb la seva germana, la diputada d'ERC al Congrés Montse Bassa, en què relata les seves vivències a la presó.

L'exconsellera, que va assistir a la roda de premsa que va fer l'expresident Carles Puigdemont quan va arribar a Brussel·les però que després va tornar per declarar davant del Tribunal Suprem, assegura que va optar per tornar a Catalunya perquè a la capital belga va sentir que s'estava amagant, i afirma que no se n'ha penedit mai.

"És això l'exili? Això no és viure. No vull passar tanta incertesa i tanta angoixa. No em vull amagar mai més. No he comès cap delicte i s'ha acabat aquesta psicosi. La situació, vista ara, des de la presó, va ser tragicòmica. No m'estranya que després d'aquests records, l'entrada a la presó la veiéssim també com un respir, malgrat tot", explica sobre l'experiència que va tenir a Brussel·les.

Bassa explica com va viure l'ingrés a la presó d'Alcalá Meco a Madrid, diu que al principi ho va passar malament però que, a poc a poc, es va anar adaptant, va viure amb alegria quan va poder sortir en llibertat sota fiança uns mesos i després descriu la tristesa que va sentir quan va tornar a entrar a la presó el març del 2018.

Destaca com havia de mentir els seus familiars i els deia que estava bé i com intentava que ningú la veiés plorar: "No vull que cap funcionari ni cap interna em vegi plorar. La dignitat també és això. Fermesa! No puc permetre que vegin que em poden guanyar. Penso que ara represento molta gent i que no aconseguiran menysprear aquest sentiment".

DIFERÈNCIA AMB ELS PRESOS HOMES

En diverses ocasions, Bassa critica que les preses sobiranistes dones han rebut menys atenció que els homes: "Carme (Forcadell) i jo patim una discriminació en comparació amb els companys presos polítics".

A més a més, una de les diferències és que ells estan junts i poden superar els moments difícils units, mentre que Bassa i Forcadell es troben en presons separades, tot i que afirma que han plantejat a Institucions Penitenciàries poder estar les dues juntes a la presó de Wad-Ras de Barcelona, però ho han denegat perquè només hi ha dones en presó preventiva o amb condemnes molt curtes.

També sosté que l'estratègia de l'independentisme no hauria d'estar marcada per la situació dels presos i que ells no poden condicionar les decisions polítiques: "Jo m'inclino pel plantejament de l'esquerra abertzale, que té molt en compte els presos i els protegeix en tota la seva dignitat, però els deixa el marge de les negociacions i les decisions polítiques del país".

"M'agrada que em demanin l'opinió perquè tenim l'autoritat moral per opinar, naturalment, però ni vull ni puc ser decisiva en res", argumenta, encara que reconeix que no tots els dirigents independentistes empresonats opinen el mateix.

REACCIÓ DAVANT LA SENTÈNCIA

Bassa explica algunes anècdotes quotidianes que ha viscut a la presó, com quan va discutir amb una interna que l'acusava d'haver provocat que canviessin de presó una altra presa, i va tenir el suport d'altres internes que li deien que plantar cara a una altra presa són galons i que era "una d'elles".

Així mateix, repassa tot el judici al Tribunal Suprem i narra que, quan va llegir la sentència, que la condemna a 12 anys de presó, li va sortir dir "fills de puta" i va dir improperis mentre llegia les condemnes de la resta de presos.

El funcionari del Suprem li va advertir que s'abstingués de fer comentaris perquè li podia aixecar una acta disciplinària i Bassa li va contestar: "Ara? Com si me n'aixeca cinquanta!", i assegura que la resta de preses de Puig de les Basses no entenien perquè la condemnaven a 12 anys quan, per exemple, una d'elles havia matat un noi i l'havia esquarterat i li demanaven vuit anys.

També diu que va viure amb incomoditat els aldarulls de protesta contra la sentència i recrimina que les institucions no van donar una resposta consensuada: "Em dol però penso que és la gent del carrer qui ho impulsa tot, i això és el que té més valor".

PLA FINS A L'1-O

Dolors Bassa critica que, segons ella, només es demani autocrítica a l'independentisme i defensa que el que es va fer el 2017 és el màxim que es podia fer en aquell moment: "Ni més ni menys", i assegura que no es penedeix de res del que va fer.

"Teníem un pla A, B, C i D... fins a l'1-O. Després esperàvem que la negociació i el diàleg havien de ser el següent pas en qualsevol estat democràtic. No em penedeixo del que vam fer. Calia provar-ho col·lectivament. I aquí soc jo, a la presó, per haver donat la cara i haver-ho defensat", conclou.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés