BARCELONA 15 nov. (EUROPA PRESS) -
JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP estan promovent que el Parlament aprovi properament una declaració institucional de suport als defensors dels drets humans perquè cada dia que passa tenen una feina "més difícil i arriscada".
En una roda de premsa des del Parlament, han explicat que es tracta d'una iniciativa que la plataforma 'Xarxa Teixint Resistències per les defensores d'Amèrica Llatina' ha traslladat als partits catalans i que ara els partits volen promoure com a declaració institucional.
Perquè la Cambra pugui aprovar una declaració institucional, la iniciativa ha de tenir el suport de tots els grups i ara mateix falta el de Cs i PP, però la diputada dels comuns Susana Segòvia ha explicat que ja estan negociant amb aquests dos partits perquè també avalin la proposta.
La proposta de declaració esgrimeix que el nombre de defensors dels drets humans assassinats "no ha parat de créixer durant els últims anys", i el 2017 se'n van assassinar més de 300 només en l'àmbit de la defensa del medi ambient, el 70% a l'Amèrica Llatina.
Si la declaració tira endavant, el Parlament de Catalunya rebutjarà "els processos de criminalització que s'articulen, especialment des d'alguns sectors econòmics i polítics, contra la feina de les defensores i defensors dels drets humans".
PROTAGONISTES
Un dels impulsors de la iniciativa, Jesús González, ha explicat la situació d'aquests defensors a l'Amèrica Llatina, on ha assegurat que són perseguits pels governs i les empreses transnacionals que volen "l'extracció de recursos naturals" sense respectar els pobles de la zona.
Davant aquest escenari, ha exposat que aquests mateixos pobles organitzen moviments d'oposició a aquests governs i empreses, que acaben derivant en la detenció i presó posterior dels defensors dels drets humans en un procés de "criminalització" injustificat, ha exposat.
Precisament també ha intervingut Lolita Chávez, una d'aquestes defensores que té vetada l'entrada al seu país, Guatemala, per haver encapçalat un moviment de defensa "del territori, la muntanya i l'aigua", ha explicat.
Segons Chávez, als líders locals que s'oposen a l'extracció de recursos naturals per part d'oligarquies i empreses transnacionals --algunes d'origen espanyol, ha assegurat-- se'ls apliquen muntatges judicials: "Ens posen a la presó sense haver comès cap delicte".
"Cap poble enlloc del planeta podria acceptar que el nostre horitzó sigui un final genocida. Jo hauria d'estar allà. La meva família i la meva comunitat s'hi va quedar --mentre ella no pot tornar--. Tinc un profund buit existencial al meu ser", ha conclòs.
