BILBAO, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
L'acte d'escenificació de la dissolució d'ETA, que comptarà amb representants institucionals, polítics, socials i personalitats internacionals, se celebrarà el proper dia 4 de maig a la localitat basc francesa de Kanbo, propera a Baiona, situada al Departament de Pirineus Atlàntics, a la regió d'Aquitània.
Els detalls de la trobada els oferiran en roda de premsa en un hotel de Baiona a partir de dos quarts de cinc d'aquesta tarda el portaveu del Fòrum Social, Agus Hernán, la representant de Bake Bidea Anais Funosas i el membre del Grup Internacional de Contacte (GIC) Raymond Kendall.
La cimera tindrà un format similar al de la denominada 'Conferència Internacional de Pau' que es va celebrar al Palau d'Aiete de Sant Sebastià el 17 d'octubre de 2011, prèvia a l'anunci d'ETA sobre el cessament de la seva activitat criminal.
Els participants a la trobada consensuaran un breu comunicat, que es llegirà en el transcurs de l'esdeveniment. Es preveu que tot això precedeixi a la desaparició definitiva d'ETA, que la banda farà efectiva a través d'una nova i última declaració.
La cimera de Kanbo serà la 'pista d'aterratge' perquè ETA procedeixi al seu final, com en el seu moment va ser Aiete perquè el 20 d'octubre de 2011 la banda declarés el cessament dels atemptats. El 10 de gener d'aquest any havia emès un comunicat en què va anunciar la seva decisió de declarar un alto el foc "permanent, general i verificable", que havia estat acollit amb escepticisme.
Han transcorregut més de sis anys des que ETA desistís de forma definitiva de la violència i més d'un des que escenifiqués el seu desarmament en un acte celebrat a Baiona el 8 d'abril de 2017. Aquest dia va assegurar que havia lliurat en vuit dipòsits enterrats a França 120 armes i tres tones d'explosius.
La dissolució d'ETA es produirà pràcticament un mes abans que es compleixi el 50è aniversari del primer crim d'ETA, el del guàrdia civil José Antonio Pardines Arcay, a qui va assassinar el 7 de juny de 1968, quan regulava el trànsit a la carretera N-1, a l'altura de Billabona (Guipúscoa).
La banda, que va néixer el 31 de juliol de 1959 sota el nom d'Euskadi Ta Askatasuna (Euskadi i Llibertat), deixa un historial de 826 víctimes mortals --amb més de 300 crims encara sense esclarir--, gairebé un centenar de segrestats i milers d'extorquits.
