Interior sí té competències exclusives per decidir sobre traslladats i acostaments a presons basques al marge de jutges i fiscals
MADRID, 29 des. (EUROPA PRESS) -
La legislació actual obliga als presos d'ETA a trencar amb la banda, demanar perdó a les seves víctimes o col·laborar amb la Justícia per ser excarcerats, uns requisits que van més enllà de l'assumpció genèrica del "sofriment i el dany multilateral generat" expressat en el seu últim comunicat. L'única competència exclusiva del Govern espanyol al marge de la intervenció de jutges i fiscals és decidir el centre penitenciari on els presos han de complir la seva pena.
El major benefici penitenciari previst a la Llei és la llibertat condicional, que l'atorguen els jutges i permeten no tornar a la presó. Els requisits per accedir-hi són estar classificat en tercer grau penitenciari, haver complert les tres quartes parts de la condemna i haver mostrat bona conducta i un pronòstic favorable de reinserció social.
Segons estableix el Codi Penal "s'entendrà que hi ha pronòstic de reinserció social quan el penat mostri signes inequívocs d'haver abandonat els fins de l'activitat terrorista" i "hagi col·laborat activament amb les autoritats per a la identificació, captura i processament de responsables de delictes terroristes"
"PETICIÓ EXPRESSA DE PERDÓ"
Indica l'article 90 del Codi Penal que aquesta voluntat "podrà acreditar-se mitjançant una declaració expressa de repudi de les seves activitats delictives i d'abandonament de la violència i una petició expressa de perdó a les víctimes del seu delicte, així com pels informes tècnics que acreditin que el pres està realment desvinculat de l'organització terrorista i de l'entorn i activitats d'associacions i col·lectius il·legals que l'envolten". "No s'entendrà complerta la circumstància anterior si el penat no hagués satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte", sentència el Codi Penal.
En el passat són diversos els etarres acollits a la Via Nanclares que han manifestat de manera inequívoca per escrit el seu rebuig a ETA amb expressions més contundents que les que recull l'últim comunicat del l'EPPK. Un d'ells és Kepa Pikabea, qui s'expressava així el maig passat en un escrit al qual ha tingut accés Europa Press: "Faig autocrítica dels meus anys de militància a ETA i amb tota sinceritat reconec que ha estat un greu error ja que únicament va servir per generar un gran dolor i sofriment (...) Manifesto la meva ferma voluntat de seguir involucrant-me en actes que ajudin que l'organització ETA no torni a cometre cap altre atemptat, que pugui danyar els drets o la integritat física de les persones".
TERCER GRAU
El pas previ per tant per accedir a la llibertat condicional és el tercer grau penitenciari que, en la majoria de casos, permet sortir cada dia de presó amb l'única condició de tornar al centre per dormir. La decisió dels graus de compliment sí recau sobre Institucions Penitenciàries, però poden ser recorreguts davant del jutge pel fiscal o el mateix pres en el cas que no estigui d'acord.
Segons l'article 72.6 de la Llei General Penitenciària --introduït després de la reforma del Codi Penal per al compliment íntegre i efectiu de les penes del 2003 la progressió al tercer grau de tractament penitenciari de persones condemnades per delictes de terrorisme requerirà idèntics requisits que els que s'exigeixen per acreditar un bon pronòstic de reinserció social amb vista a una llibertat condicional, és a dir, haver trencat amb la banda, col·laborar amb la justícia i demanar perdó a les víctimes a més d'haver assumit el pagament de les indemnitzacions.
L'any 2012 el ministeri de l'Interior va concedir el tercer grau a Andoni Díaz Urrutia i a José Manuel Fernández Pérez, tots dos de la via Nanclares. En el cas de Díaz Urrutia, des del Departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz van argumentar que havia trencat de manera explícita amb ETA, havia demanat perdó a les víctimes genèricament perquè no tenia delictes de sang i no tenia responsabilitat civil, per la qual cosa no va haver de fer front a indemnitzacions.
A l'hora de concedir el tercer grau penitenciari es poden donar alguns "casos especials" que vénen recollits a l'article 104 del Reglament Penitenciari. Aquest ha estat el cas del qual es va concedir al segrestador d'Ortega Lara Josu Uribetxeberria Bolinaga per motius de salut.
Els motius de salut també van servir per excarcerar un altre històric etarra en el passat com José Ignacio De Juana Chaos, tot i que per altres vies. En el seu cas ha estat en virtut de l'aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, la redacció del qual ha estat objecte de crítica per part de les víctimes per considerar-la ambigua i oberta a moltes interpretacions.
ARTICLE 100.2
Aquest article estableix que "amb la finalitat de fer el sistema més flexible, l'Equip Tècnic podrà proposar a la Junta de Tractament (de la presó) que, respecte de cada penat, s'adopti un model d'execució en el qual puguin combinar-se aspectes característics de cadascun dels esmentats graus, sempre que l'esmentada mesura es fonamenti en un programa específic de tractament que d'una altra manera no pugui ser executat. Aquesta mesura excepcional necessitarà de l'ulterior aprovació del Jutge de Vigilància corresponent, sense perjudici de la seva immediata executivitat".
També en virtut d'aquest article són diversos els presos desvinculats d'ETA i acollits a l'anomenada Via Nanclares que surten diverses hores cada dia menys els caps de setmana per treballar o formar-se. Alguns d'ells són històrics com José Luis Álvarez Santacristina, àlies 'Txelis'.
L'últim 100.2 concedit va ser el novembre passat quan el Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional va aprovar que Aitor Bores pugui sortir de la presó de Zaballa (Àlaba) cada dia menys els caps de setmana. L'Audiència Nacional va establir per primera vegada l'obligatorietat de col·laborar amb la Justícia en el cas que se li requerís en el futur. De negar-se, se li revocaria aquest benefici penitenciari tal com especificava la sentència del jutge.
Quan un pres és classificat en segon grau, si ha complert un quart de la seva condemna entre d'altres requisits, pot començar a gaudir de l'últim dels beneficis que és el dels permisos de sortida de presó. En total poden arribar a gaudir de 36 dies a l'any, un màxim de 9 dies al trimestre i 18 al semestre. Per a això han de rebre el vistiplau dels jutges. Aquest tipus de permisos ordinaris comencen a autoritzar-se al tram final d'una pena per evitar el risc de fuga i perquè el seu objectiu fonamental és preparar l'adaptació de l'intern a la seva futura vida en llibertat.
Per a això a més haurà d'haver assumit el seu crim i haver mostrat col·laboració amb la Justícia, si bé la gravetat del seu crim i l'alarma social generada solen influir negativament a l'hora d'elaborar els informes per part de les Juntes de Tractament. Són diversos els dissidents etarres que han gaudit d'aquest tipus de permisos en els últims mesos com és el cas d'Urrusolo Sistiaga, Valentín Lasarte o Caride Simón, entre d'altres.
