Les CA del PP es rebellen contra el tractament especial a Catalunya i alguns socis del Govern central reclamen el mateix estatus
MADRID, 16 juny (EUROPA PRESS) -
Diverses federacions autonmiques del PSOE han exhibit públicament el seu rebuig frontal a la porta que ha deixat oberta la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, d'atorgar un tractament especial a Catalunya en matria de finanament autonmic. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha estat el més crític, si bé altres agrupacions com les d'Extremadura també han volgut advertir el Govern de Sánchez sobre aquesta qüestió.
I és que la ministra Montero va declarar aquesta setmana que les "qüestions singulars" que tenen algunes comunitats autnomes com Catalunya "han de tenir un tractament especial" en matria de finanament autonmic, tot i que va insistir a dur a terme una negociació amb la resta de comunitats per impulsar un model que sigui vlid per a totes.
Davant d'aix, diferents 'barons' autonmics del PSOE han volgut mostrar el seu rebuig a aquesta proposta de finanament singular per a Catalunya, insinuant que seria una cessió a l'independentisme catal per mantenir Pedro Sánchez a La Moncloa.
En aquest sentit s'ha pronunciat el líder socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que ha carregat contra aquesta proposta de finanament singular per a Catalunya perqu considera que seria "un preu massa car per mantenir un lloc".
"Només faltaria que, a sobre, tota la festa independentista l'acabem pagant entre tots", ha etzibat Page en rplica al suggeriment d'aquesta setmana de la ministra Montero per a un tractament especial en el debat financer.
UN ADVERTIMENT DEL PSOE EXTREMENY
El PSOE d'Extremadura també s'ha volgut pronunciar sobre aquest assumpte i ha advertit el Govern de Sánchez que la seva federació no "permetr xantatges" per part de "cap altra comunitat autnoma" en el procés de negociació del nou model de finanament autonmic.
Per als socialistes extremenys, els fets o qüestions "singulars" no poden "en cap concepte suposar diferncies entre espanyols".
En aquest sentit, assenyalen que el PSOE d'Extremadura "no pot permetre" que la negociació del finanament autonmic "s'utilitzi com a moneda de canvi en les negociacions que s'emprenguin als territoris", al mateix temps que s'oposa al fet que es "reeditin experincies ja superades" com el pacte fiscal que va proposar la Generalitat de Catalunya quan governava Mariano Rajoy.
EN UNA NEGOCIACIÓ MULTILATERAL
Per la seva banda, el Govern socialista d'Astúries defensa que "qualsevol modificació futura del sistema de finanament passa per una negociació multilateral amb totes les Comunitats". "Astúries no s'ha mogut del seu plantejament. És a dir, negociació multilateral per aconseguir un nou sistema de finanament adequat a les necessitats de cada territori, on es reconegui el cost real dels serveis", afegeixen fonts de l'Executiu.
El líder dels socialistes andalusos, Juan Espadas, va asseverar que "el model de finanament autonmic vigent és injust amb Andalusia", i les "singularitats" d'aquesta comunitat autnoma s'han d'abordar "igual que les de Catalunya".
En el cas dels socialistes murcians, creuen que la posició del Govern consisteix a "impulsar una reforma del sistema per a totes les comunitats autnomes del rgim comú, que permeti l'excellncia en la qualitat dels serveis públics a tots els territoris".
LES CA DEL PP ES REBELLEN
Amb tot, diverses comunitats autnomes governades pel PP han sortit en tromba aquests dies per arremetre contra el plantejament de Montero, insistint en una negociació multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera.
El primer 'baró' autonmic del PP a pronunciar-se ha estat el líder andalús Juanma Moreno, que ha volgut deixar clar que intentar "impedir" que es cometi una nova "injustícia" amb aquesta comunitat en matria de finanament autonmic, per "cessions" del Govern central a l'independentisme catal.
El president valenci, el 'popular' Carlos Mazón, s'ha expressat en termes semblants i ha qualificat com una "humiliació per a tots els espanyols" aquest tractament especial al qual ha obert la porta Montero.
A més, ha advertit que "si s'avana en aquest camí i si es concreta en alguna cosa", el Consell activar tots els mecanismes que li permeti la llei contra aquesta "deriva indita de desigualtat".
EN UNA NEGOCIACIÓ MULTILATERAL
Per la seva banda, l'Executiu 'popular' de Galícia insisteix que la revisió del model de finanament autonmic s'ha d'abordar en una negociació multilateral amb totes les comunitats autnomes i el "mxim consens possible".
"Galícia no vol ser més que ningú, per tampoc menys i volem negociar en un rgim d'igualtat, no que cada Comunitat presenti les seves aspiracions, posant sempre per davant el bé comú", sostenen fonts del Govern d'Alfonso Rueda.
I Balears ha defensat que el finanament autonmic es decideixi sobre la base de criteris tcnics, en el si del Consell de Política Fiscal i Financera, rebutjant els "tractaments especials".
"El primer que cal preguntar-se és a qu es refereix la ministra quan parla de tractament especial", qüestiona el Govern 'popular' de Prohens, reiterant que el finanament autonmic s'ha de decidir en el Consell de Política Fiscal i Financera, "que és l'rgan multilateral a través del qual s'han de negociar les relacions financeres de l'Estat amb totes les comunitats".
En el cas de La Rioja, el seu conseller d'Hisenda, Alfonso Domínguez, ha mostrat una "oposició rotunda" a un acord bilateral que "suposi un finanament singular per a Catalunya, perqu un finanament singular per a Catalunya és un privilegi per a la Comunitat Autnoma de Catalunya i per tant un perjudici per a tots els ciutadans de La Rioja".
COMPROMÍS VOL EL MATEIX
Davant d'aquest plantejament, el dirigent de Compromís Joan Baldoví ha defensat que en matria de finanament "el que es faci a Catalunya s'ha de fer a la Comunitat Valenciana", postillant que aquesta és una "condició 'sine qua non'" per a la seva formació i ha indicat que un tracte desigual a l'autonomia valenciana respecte de la catalana pot ser "un motiu per deixar de donar suport" al Govern central.
Per la seva banda, els socialistes valencians creuen que el Govern central ja est oferint un "tracte singular" a la Comunitat Valenciana amb els fons que rep del sistema de finanament, "l'única" que ha rebut l'ExtraFLA i que en aquest any est obtenint més diners de l'Executiu central que durant el Botnic. "Si aix no és singularitat, jo ja no sé el que és", apunten.
ARAGONS PROPOSA EL MATEIX MODEL QUE EUSKADI I NAVARRA
I davant la porta oberta que ha deixat Montero, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragons, ha insistit en la necessitat d'un finanament singular per a Catalunya, apuntant a un sistema de concert i contingent com el que es dona al País Basc i Navarra.
"El que és bo per als altres, estic convenut que també és bo per a nosaltres", ha dit en aquest sentit, postillant que "hi ha un amplíssim consens en els principals actius econmics del país i hi ha una multitud de posicionaments públics respecte a la necessitat d'un nou model".
