MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El portaveu d'Ustec-stes (IAC), el sindicat majoritari de mestres de Catalunya, ha adms aquest dimarts al tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya que la iniciativa Escoles Obertes es va crear per ocupar els centres de votació i així facilitar la celebració del referndum de l'1 d'octubre del 2017. També ha reconegut que no tenien l'autorització dels collegis per fer-ho.
Ramón Font, que ha declarat com a testimoni a petició de la defensa del líder d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, ha trencat així amb la versió que s'ha anat explicant en el judici del procés aquests tres mesos, segons la qual és molt habitual a Catalunya que els caps de setmana s'organitzin activitats.
El fiscal Jaime Moreno ha preguntat al testimoni si en la presentació de la iniciativa Escoles Obertes, el 27 de setembre, el lema va ser 'Diumenge obrirem les escoles per al referndum'. "Segurament, aquesta era la idea", ha respost.
"La raó de ser era obrir els collegis. Vam exercir el nostre dret a l'autodeterminació i manifestació pacífica i no-violenta. Vam fer concerts, balls, debats...", ha apuntat Font en la ronda de preguntes de l'advocat de Cuixart, Benet Salellas, després de la qual cosa també ha reconegut que la iniciativa es va crear precisament perqu la Justícia havia prohibit el referndum. "Si haguéssim pogut exercir el dret d'autodeterminació, no hauríem tingut la necessitat de mantenir obertes les escoles", ha afegit.
Aix sí, ha afirmat que Cuixart no va participar en aquesta presentació, encara que no ha negat que fes alguna crida a participar en les activitats dels collegis. "Recordo molta gent dient aix. La societat civil estava organitzada. Si haguéssim de dir una llista de tothom que va dir aix, d'aquí no en sortim", ha apuntat Font.
MARCHENA PERD LA PACINCIA
La declaració d'aquest testimoni ha estat plena d'interrupcions per part del president del tribunal, Manuel Marchena, davant les valoracions que Font ha volgut introduir sobre el dret d'autodeterminació, la convocatria de referndum, la resistncia dels ciutadans davant la intervenció policial l'1-O o els escorcolls el 20 de setembre a les seus de la Generalitat.
La pitjor 'picabaralla' s'ha produt quan li tocava preguntar a l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, qui ha volgut saber si Escoles Obertes es va adrear als titulars dels centres per poder-los ocupar. El testimoni no ha estat d'acord amb la utilització d'aquest verb, la qual cosa ha provocat que Marchena hagi hagut de reformular la pregunta.
No obstant aix, Font no acabava de contestar el que se li havia qüestionat, la qual cosa ha fet que Marchena perdés la pacincia: "Aix té conseqüncies legals si vost ens fa perdre el temps". Així, Seoane ha tornat ha fer la pregunta i ha demanat al testimoni que utilitzés un monosíllab per contestar. "No. Nosaltres freqüentment, en multitud d'activitats, obrim els centres sense permís", ha dit per fi.
No obstant aix, Font ha remarcat, a preguntes de l'acusació popular que exerceix Vox, que "en cap moment l'objectiu era impedir l'actuació de la Policia", de la mateixa manera que en la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat, on "en cap cas la intenció era coaccionar les autoritats judicials", sinó "només manifestar-se".
El president del tribunal ha mostrat en aquesta sessió, la número 44 del judici, una actitud molt més ferma i menys didctica que en ocasions anteriors davant la deriva de les declaracions d'alguns testimonis, que aquest dimarts havien estat cridats per la defensa del president d'mnium Cultural, per a qui es demanen 17 anys de presó per rebellió.
Especialment tibant ha estat l'interrogatori a la professora de Filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya Marina Garcés, la qual ha estat interrogada per la seva participació tant en la concentració davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre com en el referndum de l'1 d'octubre.
La professora va acudir a la concentració contra els escorcolls a la conselleria a títol particular i ha manifestat que tot el que va veure en aquella protesta, en la qual va ser durant tot el matí, va ser "ordre, serenitat" i un ambient "extremadament ordenat".
"Ens vam trobar davant la paradoxa de concentrar-nos davant d'una conselleria en la qual anteriorment havíem anat a protestar", ha afegit Garcés, que a la tarda va continuar la protesta des de la seva casa i des d'all va veure com Cuixart i el llavors president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Snchez, la desconvocaven en arribar la nit.
VALORACIONS SENSE TRANSCENDNCIA JURÍDICA
La 'picabaralla' amb Marchena s'ha produt quan l'advocat Benet Salellas ha comenat a interrogar la testimoni sobre la seva experincia l'1-O i aquesta ha comenat relatant que la nit anterior tenia unes dcimes de febre, a la qual cosa el magistrat ha reaccionat recordant-li que aquest detall no tenia cap transcendncia jurídica.
La testimoni ha tornat a ser interrompuda, de manera una mica més brusca, després de descriure la seva "estupefacció" i "estat d'allucinació" davant de les crregues policials als collegis, i qualificar d'"incomprensible i trista" la suspensió de la consulta pel Tribunal Constitucional.
Després d'incidir en aquest tipus de valoracions, Marchena li ha recordat que no era a la sala per parlar "del seu estat d'allucinació o del seu estat febril" i li criticat que acudís constantment a consultar un paper amb anotacions.
"La llei prohibeix que les seves respostes estiguin en un guió sobre el que tenia previst dir en aquesta sala", li ha recordat secament el magistrat, i l'ha tornat a interrompre quan argumentava, sobre la "violncia estatal", que "les porres trenquen moltes coses que no es veuen, com ara la confiana en el teixit social".
La tensió ha continuat durant l'interrogatori del tercer testimoni, l'advocat Lluís Matamala, el qual ha plantejat el seu desig d'atestar en catal alludint als seus coneixements com a jurista. "El suposo coneixedor, en conseqüncia el remeto als seus coneixements jurídics i a totes les explicacions que ha donat el tribunal sobre aquest article 231 de la llei orgnica del poder judicial", li ha respost Marchena, que davant dels intents del testimoni de replicar-lo ha advertit que havia de contestar en castell.
"Si no vol fer-ho, s'aixeca, assumeix les conseqüncies legals i hem acabat, i si vost introdueix qualsevol element de debat o controvrsia sobre la decisió d'aquesta sala ser expulsat i n'assumir les conseqüncies", ha concls Marchena de manera taxativa, i ha recondut així el testimoniatge.
