MADRID, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
Un total de seixanta-tres diputats del PSOE,IU-ICV-CHA,CiU i ERC han presentat aquest dimarts davant del Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Llengua de la comunitat aragonesa que va entrar en vigor el maig passat, a l'entendre que vulnera drets lingüístics fonamentals dels ciutadans aragonesos.
Les Corts d'Aragó van derogar la Llei de Llengües de l'any 2009, que reconeixia el castellà, el català i l'aragonès, i van aprovar aquesta nova Llei 3/2013 d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d'Aragó --amb el suport de PP i PAR, i rebutjada per PSOE,CHA I IU-- que rebateja el català que es parla a la regió de la Franja com a Llengua Aragonesa Pròpia de l'Aragó d'Oriental (LAPAO), i l'aragonès com a Llengua Aragonesa Pròpia de les àrees Pirinenca i Prepirinenca (LAPAPIP).
En declaracions als mitjans després del registre del recurs davant del TC, el diputat al Congrés de la CHA Chesús Yuste, en representació dels 63 diputats signants del recurs, ha assenyalat que els drets bàsics "no poden rebaixar-se d'un mínim en què estan situats" --amb la Llei del 2009--, i a causa de la "involució" que segons la seva opinió suposa la nova llei, s'acullen al principi de no reversibilitat per defensar que la llei és inconstitucional.
L'aragonès i el català, ha recalcat, "són dues llengües mil·lenàries que són pròpies d'Aragó i que tenim l'obligació de conservar protegir i defensar". A més, ha insistit que es tracta d'"una vulneració de la Constitució, l'Estatut d'Aragó i de documents Internacionals que són "ja ordenaments jurídics a Espanya"
El Govern d'Aragó "no s'atreveix a dir a les llengües pel seu nom" ha lamentat, i ha manifestat que amb aquest recurs les Corts d'Aragó pretenen "passar de la riota" que ha provocat la llei "a un retret jurídic" i a "un element més de pressió".
A banda de "deslegalitzar" el català i l'aragonès, segons la seva opinió, "la llei ni tan sols defineix el mapa lingüístic d'Aragó, doncs cada municipi decideix la llengua que diu que parla, la qual cosa serà un disbarat administratiu i un problema polític i social que ha de ser reconsiderat".
A la presentació del recurs també han assistit el senador del socialista d'Aragó, José María Becana, el president de la Junta d'Aragonesista (CHA), José Luis Soro i el coordinador general d'IU-Aragó, Adolfo Barrena.
PSOE=RIQUESA ESCOMBRADA
Becana considera que la varietat lingüística a Aragó és una "realitat lingüística, "una riquesa" i "un patrimoni" que han estat "escombrats" per una llei que, segons ell, és "absolutament ridícula" i no ha comptat amb suport acadèmic, ni de la universitat ni de la Real Academia Española (RAE).
També ha destacat que la nova llei té la "intencionalitat de derogar drets" i que s'ha aprovat "per unificar a l'estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d'existir una llengua". Per aquesta raó, ha defensat que les Corts d'Aragó "han desenvolupat un verdader nyap" i "prèvia a la constitució", i no una llei de llengües.
En aquest línia, ha explicat que els diputats del PSOE han signat el recurs --un total de 49 del PSOE procedents de totes les comunitats autònomes-- perquè des del partit estan "compromesos" amb els principis de respecte a "la pluralitat, diversitat i a la personalitat de tots".
Per la seva banda, el president de la Junta ha dit que la Corts ha fet un "acte de desgreuge i atac a tots els aragonesos". Així, ha declarat que front un Govern d'Aragó "acomplexat" que ha portat a terme una "barbaritat jurídica i política" els diputats aragonesos ha vingut Madrid per "portar la dignitat de tots els aragonesos davant del TC".
Soro ha reiterat que aquesta llei és "indigna" perquè suposa "una retallada brutal de drets lingüístics" ja reconeguts, i un "suïcidi lingüístic que afecteu a la identitat i a la dignitat" dels ciutadans.
IU=ACTE COLONIALISTA
Per la seva banda, Barrena ha afirmat que el que PP i PAR han fet a Aragó és "un procés de 'minorització' d'una llengua que és minoritària" per la qual cosa ho ha qualificat d'"un acte colonialista" per part d'una dreta "rància i casposa" que està practicant "en tots els àmbits, una política de retallada de llibertats".
Sobre aquesta qüestió, ha acusat a les Corts de tenir "por a reconèixer la pluralitat, l'Estat plurinacional i plurilingüista", i d'impedir als ciutadans "desenvolupar un patrimoni" i "rebaixar-los de categoria". A més, ha assenyalat que una de les repercussions d'aquesta nova llei és que "dificulta" la relació dels ciutadans amb les administracions civils i amb els ajuntaments".
En aquest context, els diputats promotors del recurs, han subratllat que tenen "l'esperança" que sigui admès a tràmit per estar "sòlidament argumentat amb elements de pes", tot i que el diputat Yuste ha assenyalat que són conscients de la demora del dictamen definitiu, el qual no arribarà "fins d'aquí a 12 o 14 anys".
Tot i això també han recalcat que esperen que per llavors els aragonesos s'hagin dotat d'una Llei de Llengües "digna de tal nom".
